No sé qui devia traslladar-vos, segrestant-vos, des del vostre hàbitat natural fins a l'illa d'Eivissa amb la sola intenció de fer negoci utilitzant-vos com un atractiu turístic tot passejant als visitants damunt del gep.
Lligats un rere l'altre amb corretges i cadenes i... qui ho sap?, sinó un xic sedats, estàveu obligats a seguir al camell capdavanter; aquest, duent les regnes per rebre ordres del cameller que a peu el guiava, parsimoniosament seguia el circuit assenyalat modestament a terra amb pedres.
Era un solar als afores de no sé quin poble, un solar segurament a l'espera d'un pla territorial per construir-hi cases o bestieses d'hotels però, mentrestant, amb tots els permisos municipals, la propietat del terreny el llogava al millor postor i així uns i altres treien suc -econòmicament parlant- de vosaltres, pobres quadrúpedes ja ancians i avorrits que d'esma caminàveu.
Ho confesso, caiguérem de quatre potes i vam xalar passejant damunt vostre però, no sé si tot d'una o al cap de poc, una llumeneta encesa en la consciència, personalment em va dir que, en la vida, mai més!, i no perquè no fóssiu espècie autòctona de l'arxipèlag balear sinó perquè no paga la pena gaudir d'una experiència nova a costa de l'esclavitud d'animals de càrrega obligats a treballar per l'esbarjo dels humans.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada