Tampoc sou el de les Tres Germanes de Txékhov encara que de vegades, a causa de la ceguesa, la del replà de l'escala estigui farta o avorrida, o la del mig, quan està en zel imaginari, cerqui amant o, per la joventut de qui està al cim, el condicioni com a somiatruites i juganer bona part del dia i la nit, ja que vosaltres, com que no teniu cap lligam familiar, esteu exempts de ser les famoses protagonistes de l'escriptor rus, la Masha, l'Olga i la Irina.
I, per acabar en un temps més real i actual, sortosament tampoc sou el Trio de Les Açores format per aquells brètols dels llinatges Bush, Blair i l'Aznar, obsessionats amb l'imaginari arsenal d'armes de destrucció massiva d'Iraq, doncs vosaltres, de bon tros els hi doneu mil voltes en decència, ètica i humanitats.
De fet, senzillament sou un trio d'animals de companyia prenent l'estona d’aquell sol que al desembre ja és benvingut i cercat per apaivagar el mal d'óssos que segurament, la humitat omnipresent a l'illa en absència tramuntanal, a vosaltres també us fotrà i re fotrà adolorint-vos més d’una zona de l'esquelet.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada