En qualsevol indret a l’horabaixa sempre topaves mares o àvies fent anar “la sinhueso” donant sentit a la bona convivència veïnal sigui xerrant de problemàtiques o alegries personals, properes o alienes que són allò que al cap i la fi serveixen de molt per anar fent per la vida ajornant possibles fases depressives per la solitud o la incomprensió dels sempre socials constants i complexos canvis generacionals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada