ensaïmadagatades

Per la forma roscada que adoptes quan dorms, amb els ancestres menorquins que t'acompanyen, de ben segur que en lloc de ser un somiatruites, per allò del mimetisme culinari, seràs tot un feliç somia ensaïmades.

borrellades

Déu n'hi do l'última borrellada d'en Borrell que constata que de les cent mil milions de neurones que diuen que habiten l'encèfal d'una persona adulta, ara, a partir de la darrera verborrea de l'espanyolíssim i aprensiu ministre d'exterior, carregada d'escrúpols i odis, factors però que ell i els independentistes d'arreu, de bon tros sabem per què o per a qui.
Jo que per edat sóc un parell d'anys més gran ja li he pres la mida i tinc clar que al pobre noi, segurament només seran quatre -com els 4 indis morts del seu particular genocidi-les neurones que el fan funcionar dins del món de la política, la qual cosa no vol dir que, en la vida privada i en la intimitat seria de desitjar que, almenys per no sentir-se sol, durant la convivència doni curs a la resta de neurones a fi i efecte de comportar-se de manera saludable per no fer avergonyir la família o, motivar que més amistats, continuïn allunyant-se encara més d'ell i, potser gràcies a l’esbroncada d’alguna d’aquestes aquestes persones properes, és el que l’ha fet fer una còmoda twittada   demanant disculpes.

joc de trons i iniciativa pròpia

De nou, en un principi devia presidir la taula de despatx d'un professional de carrera o d'un empresari o gerent -amb màsters per impressionar- d'algun ram dels molts oficis vells o nous que sempre hi ha en el món laboral.
Amb el temps, per desgast, jubilació, per la crisi o, per caprici, s'arraconaria el seient-trona amb rodes en algun lloc o magatzem fins que, tal vegada temps i tems després, exposat en mig de la vorera del carrer, el camió municipal de recollida de trastos vells no arribaria a temps de carregar-se'l perquè, alguna persona veuria amb bons ulls que encara podria ser de força utilitat acoblant-lo, fermat amb corda al brancam del matoll i ben travat amb rocs les roderes potes, en un indret del moll de cara a llevant i, així poder gaudir de luxoses sortides de sol mentre, qui ho sap?, un parell o tres -en actiu- de canyes de pescar, li assegurarien un dels àpats del jorn.
¿Que quan va durar l'estança de la singular poltrona...?, no més de quatre dies què, això de veure que algú, reciclant-la públicament donant-li altres oportunitats seria més feliç, no cap en cap cap dels qui pensen que dins l'estètica urbana del consistori, sovint tan malmesa culpables propietats privada o municipal, no hi ha lloc per l'enginy d'una iniciativa pròpia.

solament

Només, abatuda pel desgast físic de l’avançada edat, camines passejant per rutinaris o improvisats itineraris.
Només, amb la increïble fortalesa del cervell, durant l’habitud del tom diari, t’acompanyen pensaments cavil•losos ara de neguit, ara de serenor o, senzillament, de badocar.
Només, pensant que altres ni que sigui per mantenir el ritme de viure saludablement també surten a estirar les cames o a escampar la boira, només, per enaltir-los, goses captar la imatge de fortalesa i serenor que un dia o altre serà motiu d’un apunt del bloc.

caldera vella i teulat vell, o tavella o forat

Pertanyi a qui pertanyi l'edificació d'interès social a preservar com és el cas del quarter Duc de Crillón de Es Castell, la deixadesa en la conservació del patrimoni, és sovint un acte de menyspreu cap al sentiment identitari de la comunitat nascuda o nouvinguda al lloc de referència doncs, agradi o no agradi la utilitat bel•licosa de la construcció militar, ara que les noves tàctiques organitzatives castrenses possibiliten l'ús social de les naus ocupades per la tropa militar tornant-les a la ciutadania perquè les utilitzin amb sensatesa pacífica i raonada, val la pena considerar de peculiar importància la conservació de la sòlida edificació del segle XVIII.
Ara que l'edifici de la imatge després d'una i mil maniobres especulatives (o no) prest serà de titularitat pública, bo seria demanar a qui fins ara tenia la propietat o a qui disposava d'ella, algun tipus d'explicació amb "santo y seña" per conèixer les persones responsables de la desídia de conservació patrimonial d'uns i altres: SAREB, Ajuntament, Consell Insular, Govern Balear..., ni que només fos com a indemnització moral per la presa de pèl, sentiment que la ciutadania sempre ha tingut en l'afer dels quarters de s'Esplanada de Es castell.
NOTA. Quarter Duc de Crillón DESCRIPCIÓ/TIPOLOGIA segons CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC
DEL MUNICIPI DES CASTELL : Els grans pabellons de Conde Cifuentes i Duque Crillón responen a la mateixa
tipologia d’edificació destinats a la oficialitat. Aquests dos quarters estan disposats en dos plantes afegint una tercera en els extrems, definint així les quatre cantonades de l’espai central de població. El pas central amb estancies a ambdós costats es correspon a l’esquema que a nivell urbanístic estableixen els carrers i vivendes de l’antiga Georgetown. La distribució interna en ambdós quarters és similar: els corredors continus configuren amb un sistema de compartimentació de sales en els diferents pisos, fet que es reflexe en façana en la distribució de les
obertures iguales, rectangulars i amb persiana de llibret.
Les àrees centrals del Duc de Crillon i Conde Cifuentes s’aixequen en dues plantes, que medeixen 17x49’5 peus. Havent un total de 8 sales en cada gran quarter on hi podrien disposar unes 2112 persones. Mackellar dissenyà els seus quarters basant-se en els tractats de Vauban, Belidor i Muller. La funcionalitat dels quarters,
segons si són per l’oficialitat o els soldats, es reflexa en la lectura des d’un punt de vista compositiu: Mackellar, mitjançant un tractament de façana i coberta indica la diferència de rang dels seus ocupants, de clara influència anglesa: Així trobem el
cos central cobert a dues aigües i els cossos laterals coberts a quatre aigües (dits torreons, amb escales d’accés centrals) seguint el tractat de Vauban, i com era habitual en l’exèrcit anglès. A nivell estructural: En la part de la coberta es troba una encavallada de fusta, element interessant a conservar, són exemples singulars dins

l’arquitectura de Menorca.

digitalització ocellaire

Ja no m'acosto més..., quiet!!!, no et moguis i atura l'instint d'aixecar el vol que el zoom miraculós i relativament potent de la càmera, farà que l'esvelta i elegant figura què t'ha dotat la naturalesa, quedi enregistrada en un primer pla dins del cartutx digital perquè algun dia, com el d'avui, rodi discretament per algun indret de les xarxes també anomenades digitals. 

la manxa dels 70, "alcaraz" (2 de 23)

L’enclotat poble rodejat per extensos camps de conreu i alguna rotllana de terreny dedicada a trillar i batre cereals, curiosament,  damunt d’un turó conservava el vestigi de l’antiga construcció qui sap si per demostrar, en el temps passat pressent i futur, qui era encara l’amo i propietari dels terrenys.