Ara que l'edifici de la imatge després d'una i mil maniobres especulatives (o no) prest serà de titularitat pública, bo seria demanar a qui fins ara tenia la propietat o a qui disposava d'ella, algun tipus d'explicació amb "santo y seña" per conèixer les persones responsables de la desídia de conservació patrimonial d'uns i altres: SAREB, Ajuntament, Consell Insular, Govern Balear..., ni que només fos com a indemnització moral per la presa de pèl, sentiment que la ciutadania sempre ha tingut en l'afer dels quarters de s'Esplanada de Es castell.
NOTA. Quarter Duc de Crillón DESCRIPCIÓ/TIPOLOGIA segons CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC
DEL MUNICIPI DES CASTELL : Els grans pabellons de Conde Cifuentes i Duque Crillón responen a la mateixa
tipologia d’edificació destinats a la oficialitat. Aquests dos quarters estan disposats en dos plantes afegint una tercera en els extrems, definint així les quatre cantonades de l’espai central de població. El pas central amb estancies a ambdós costats es correspon a l’esquema que a nivell urbanístic estableixen els carrers i vivendes de l’antiga Georgetown. La distribució interna en ambdós quarters és similar: els corredors continus configuren amb un sistema de compartimentació de sales en els diferents pisos, fet que es reflexe en façana en la distribució de les
obertures iguales, rectangulars i amb persiana de llibret.
Les àrees centrals del Duc de Crillon i Conde Cifuentes s’aixequen en dues plantes, que medeixen 17x49’5 peus. Havent un total de 8 sales en cada gran quarter on hi podrien disposar unes 2112 persones. Mackellar dissenyà els seus quarters basant-se en els tractats de Vauban, Belidor i Muller. La funcionalitat dels quarters,
segons si són per l’oficialitat o els soldats, es reflexa en la lectura des d’un punt de vista compositiu: Mackellar, mitjançant un tractament de façana i coberta indica la diferència de rang dels seus ocupants, de clara influència anglesa: Així trobem el
cos central cobert a dues aigües i els cossos laterals coberts a quatre aigües (dits torreons, amb escales d’accés centrals) seguint el tractat de Vauban, i com era habitual en l’exèrcit anglès. A nivell estructural: En la part de la coberta es troba una encavallada de fusta, element interessant a conservar, són exemples singulars dins
l’arquitectura de Menorca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada