Doncs sí, era una època que a més a més de, amb molt de
respecte transgredir-los el patrimoni talaiòtic tan llaminer de ser explorat,
en visitar els pobles -en absències de polígons industrials- trobaves tota mena
de botigues que abastien les necessitats quotidianes d’una família, un mercat
municipal amb carnisseries, peixateries, verduleries..., tot plegat
professionalment atès segons la tradició i costums autòctons, però..., ai, ja
fa temps que això forma part d’un passat també transgredit turísticament
sovint, amb més poc que molt de respecte, la qual cosa fa sorgir notícies de
lligam i dependència cap a puntuals massificades estiuades cada vegada més
globalitzades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada