La veus allí esperant l’últim destí cap a una nau segons criteris de “trastos vells” o “antiguitats” i, per uns instants de pensament, donant-li vida, els sorolls del carro carregant el foli, el de les tecles pitjant-lo, el de l’espaiador de paraules, el de la campaneta avisant del topall del marge esquerre, el de la maneta per canviar de línia i el del carrisqueig per l’estirada ràpida cap amunt del paper un cop finalitzat el text sense oblidar l’olor de tinta de la bicolor cinta d’aquelles negres màquines d’escriure de ferro colat i daurats anagrames de fàbrica com UNDERWOOD, ROYAL, OLIVETTI, REMIGTON..., presents a tots els llocs on sense cap problema trobaves feina resulta ser, tot plegat, el "déjà vu" del dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada