reserva de víctimes expiatòries

Estàveu en un plàcid lloc de la pastura “mesetaria” destinats, segons versos de Pere Quart (1), a ser màrtirs nacionals gràcies a la pràctica del cruent espectacle nacional de la tauromàquia.

Tu, també algun dia, aniries a parar a l’arenós sòl d’una rodona plaça de toros plena d'espectadors àvids de veure com uns botxins embotits dins d’uns “trajes de luces”, d’enlluernadora fantasia, sensuals, eròtics..., t’anaven minvant les forces fins a acabar-te la vida sense adonar-se que, intentant humiliar-te la bravesa, ells, augmentaven la tinença d'irracional covardia humana dels dèspotes.

 

(1) Non, non,

vine son!

Dorm petit, la mare et bressa,

cal que creixis ben de pressa;

fes-te fort

per la mort!

¿Seràs brau

o de pau?

¿Seràs carn d'escorxador

o màrtir nacional?

Tant se val!

Per un bou

tot és prou.

Ara els somnis, vedelló.

Non, non,

vine son!

 

transmissió en línia

L’esplendor del raig solar entrant per l’escletxa de l’angost pas d’un indret de la pedrera fins a estavellar-se al sòl que trepitges, s’esdevé enllaç obligat per saber coses del passat de l’ofici de pedraire, i així, ennoblint-lo, trobem  dins la xarxa d'internet: La pedrera de Santa Ponça, història viva de les tècniques d’extracció.

 

laurus nobilis, llorer, llor

Ja s’acosta el negoci dels floristes de treure suc en la venda d’artístiques palmes guarnides, de sobris i estilitzats palmons o dels generosos rams de llorer, sacsejats respectivament, per criatures i majors durant la catòlica celebració del Diumenge de Rams, però si bé la tradició de penjar la palma o el palmó al balcó -de la família que en tenia- és un fet que ha desaparegut a les grans urbs, tractant-se del llorer, continua el costum de penjar-lo rere la porta d’entrada o en un racó de la casa i, més que per la superstició d’allunyar catàstrofes meteorològiques, ja fa segles que la saviesa popular utilitza les fulles per condimentar guisats sobretot els estofats.