No cal posar portes al camp, però si cal fer-ho per
intimidar, existeixen infinitat de barreres que poden ser d’un monòton industrial
escacat de ferro o, d'intrínseca amorosa confecció de fusta d'ullastre com les
que fan els mestres d’atxa menorquins dedicats a mantenir la
tradició.
Pujant o baixant per la muntanya, pel montanyí o, lliscant
per l’enrajolat del poble arrossegant el pes de la closca de ca teva, no
t’oblidis, caragol, de lluir les sinuoses banyes que, a l’hora d’afavorir-te,
són motiu per entretenir musicalment criatures i majors.
De tant en tant el sorollós enrenou de l’enderrossall és
l'únic capaç de trencar l’ordenat silenci de la paret seca.
Nota...: "En la societat d'avui, el Primer Món té a
veure amb els països que tenen les economies més avançades, una gran influència
mundial i alts estàndards de vida juntament amb els millors avenços en
tecnologia i desenvolupament humà. D'altra banda, les Nacions Unides defineixen
el Primer Món en base al Producte Nacional Brut (PNB) o l'Interior Brut
(PIB)"...
Ferint-te, devia ser la precisió d’un llamp caigut damunt la
base del tronc; més tard violentes ventades s'encarregarien d’afeblir-te tant,
el lligam de les arrels amb la capçada, que obligaren l’emblemàtica copada just
a l’alçada que et permet continuar l'existència a tocar de la Taula que ara,
sense el teu característic gegantí referent d’ullastre acaparador d'escena, ha
quedat, solitària, com la diva pètria del recinte talaiòtic.
De fet, si entagusavem algú perquè vingués a veure-us,
sospesant les bones intencions d’acollida, a poc a poc se t’endugueren els
gatets d’aquesta primerenca parida que també va ser l’última perquè sense consensuar-lo
amb tu, tirant pel dret, vam fer que, passant pel quiròfan del veterinari,
quirúrgicament t’esterilitzes tot pensant que si nosaltres ens estalviàvem el
calvari de donar en adopció, a tu, tal vegada t’alliberàvem de possibles no
desitjades prenyamentes.
De cop i volta, sembla com si el pas del temps hagi triat
quelcom per transcórrer-li lentament.
... mirant l’horitzó, qui sap si per una definitiva o no
absència, semblava tenir l’aparença d’estar esperant a qui ja sabia que
mai vindria.
Si l’estridència de forces aèries en acció no varia, el
regal que deixen sortir de llurs avions sí, per què a vegades són artefactes
letals per la població i a vegades, per allò de no perdre la preparació física,
patriòtiques regueres de fums d’exhibició.
Ben mirat i ben pensat, amb la decisió d’un jutge anomenat
José Manuel Fernández-Prieto conxorxat amb una advocada anomenada Olga Tubau,
personatges claus per fer la balançada en el cas “Rubiales”, queda patent la
desgràcia de veure com una potent corriola, per enèsima vegada, substitueix
l’emblemàtica balança de la justícia.
L’artrosi converteix en inacabables el parell de graons que
tens per entrar a qualsevol lloc.
Quan l’aparició de polígons industrials estaven per
inventar, qui en el mateix barri d’on vivia tenia una fàbrica de xocolata o
galetes, els plaers d’aquella barreja aromàtica de farines, sucres o cacau
torrats entrant per les foses nasals sempre que passaves pel davant o, inclús,
pels voltants, ja n’hi havia prou per, sense menjar, fer el tast de qualsevol
peça dels bescuits o xocolates manufacturats.
Dins del vostre hàbitat, representeu la mena de far d’altres
selvàtics animals que, un cop localitzada la testa que el llarg coll us
aguanta, segons les intencions els pot servir d’àrea segura d’atacs o bé l’improvisat
nord dels carnívors fèlids sempre àvids d’aliment acabat d'escabetxar.
Malgrat tot, enxampades en aquest zoològic com tantes altres
espècies salvatges potser teniu aquella no desitjada seguretat que dia rere dia
us fa patir la privació de llibertat, mancança ben matisada pel poeta Rainer
Maria Rilke en el poema:
La Pantera, al jardí de plantes de París
La seva mirada està del pas de les barres
tan cansada, que ja no reté res.
És com si mil barres hi hagués
i darrere de les mil barres cap món.
La marxa suau de passos flexibles i forts,
girant en el cercle més petit,
és com una dansa de força al voltant d'un centre,
on s'alça una gran voluntat narcotitzada.
Només de vegades s'obre en silenci el vel
de la pupil·la. - I aleshores ingressa una imatge:
recorre la tensa quietud dels seus membres
i al cor la seva existència acaba.
De sempre fa bo de fotografiar la neu present en un enquadrament
rural, però si topes amb tres bidons de munyida recent llet de vaca esperant la
recollida de la cooperativa, ho celebres encara més que la fotogènica neu caiguda.
La imatge correspon a les acaballes d’una roda del temps
vital perquè, de nenes a joves tant ajudaven en les feines casolanes o en allò
del camp que els menaven els majors; més tard de l’edat núbil van ser mares
dedicades a procrear i adesar la casa, netejant roba, plats-i-olles..., i, ara
en la vellesa, sense deixar de tenir més d’una responsabilitat casolana o
d’àvia protectora, l'esporàdic pausat retorn a manuals feines agrícoles, és
allò que més feliç les feia ser.
