També hi ha aquell llenguatge urbà de les façanes que permet
imaginar a l'interior de l'habitacle buit, l'existència penjada de la paret o
dalt d'una lleixa, d'un rellotge aturat de la mateixa manera que, damunt les
forquilles, culleres i ganivets espargits dins d'un calaix de l'atrotinat
bufet, l'encastat verdet acumulat des del dia que el rellotge va dir ja n'hi ha
prou.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada