Arraconada al sòl de l’andana que voreja el port, una boia jeu allitada damunt d’un variat cordam..., i és aquí, quan surt el mot “cordam” que, dins l’absoluta mancança d’inspiració poètica, el record d’uns llegits versos:
...faig el que puc
—ben poca cosa— per mantenir tens
tot el cordam dels versos i el teixit
d’aquesta vida fonda i vehement
que em toca viure...(1)
m’ajuden a entendre quan d’important és per una nau que la boia de referència mantingui tens i desentortolligat tot el tramat del nàutic cordam.
(1)Miquel Martí i Pol, «Capfoguer» (1977), dins Estimada Marta pàgina
rodamots
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada