marramau...,el dilema d’algú ho havia de dir i algun diari ho havia de prohibir, està servit

Aquest divendres, “la gatera” emprenyada, cedeix l’espai a la queixa pública de Xavier Roig: (Nota: Aquest article s’havia de publicar el 23 de desembre del 2021 al diari ARA. Per motius que se m’escapen, però que m’imagino, el van censurar. Aquell mateix dia vaig deixar de ser col·laborador del diari per voluntat pròpia. Però d’aquest incident, gravíssim al meu entendre, en parlarem la setmana vinent. De moment llegeixin l’article censurat i jutgin vostès mateixos.)

i a la opinió  “Tot sobre la censura de Xavier Roig” de Jordi Galves “La directora de l’Ara, Esther Vera, una de les més sòlides candidates a dirigir amb mà ferma Tevetrès, diu que al seu diari no se censura ni s’ha censurat mai. La seva opinió és digníssima, benintencionada, molt primorosa, és ben cert, si no fos que ha prohibit a Xavier Roig que publiqui al seu diari algunes veritats incòmodes. Censurar no censura, però prohibeix. Verbigràcia, impedeix que llegim que els catalans tenim enemics i no adversaris, que bona part de la classe política catalana està venuda, i que els immigrants castellanoparlants a Catalunya, protegits per l’Estat, tenen en la pràctica més drets que no pas els altres ciutadans i residents. Es veu que això és el Mein Kampf i La vache qui rit del Mariscal Pétain en un mateix farcell.”