yuqui, pecas, canela

Els tres en diferents dates vagàveu pels carrers tu, Pecas el del mig, pels de Maó i tu Yuqui el primer i tu Canela la més a tota hora atenta, pels de la urbanització de Punta Prima un cop finalitzada la temporada estival. Tots tres vau patir l’abandonament de qui per uns dies feliços pensàveu que mai els faríeu nosa.
De sempre ben avinguts, acabareu compartint casa amb nosaltres dos…, bé per ser exactes amb vosaltres, compartíem el porxo i el jardí.
Dos àpats al dia i un bol sempre ple d’aigua mai us va faltar i, tant per part vostra com nostra, la mútua companyia i tranquil•litat del dia a dia tampoc va fallar mai, per a mostra aquesta foto feta, segurament, per la posició de la lluminositat solar, un migdia assolellat d’hivern.
De la imatge gairebé farà més de 30 anys i com a única supervivent d’aquella convivència, de tant en tant remenant fotografies en surt alguna com la vostra que em fa caure “À la recherche du temps perdu” és a dir, a dins de la universal i proustiana melangia de la qual gairebé cap persona se n’escapa.