En un altre context, fugin d’estudi per salut mental, de la imatge ha sorgit la dita de l’encapçalament i del gegantí om, el poema d’un colossal poeta
L'om, el poeta i la paraula
L’om, tres vegades centenari
segons resa la rajoleta,
eixampla davant el poeta
son amable esplendor diària.
No hi ha mai res d’extraordinari.
La vida és casta, pura i quieta.
En un cantó la botigueta
prestigiosa de l’herbolari.
El poeta en el café, escriu.
Un home vell mira el diari.
Un gat dorm damunt d’una taula.
Únicament l’om sembla viu.
Un cor ardent i solitari
busca i no troba una paraula.
Vicent Andrés Estellés (Burjassot, 4 setembre 1924 - València, 27 març 1993)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada