La platja plena de restes de posidònia assecada, retxes de tots els colors del blau en la mar, i el sostre d’un serè cel, poden quedar plasmats en una foto de més o menys qualitat. Ara, només cal una mica d’imaginació recordant l’aroma de salnitre el xisclet d’alguna au i una remor de tímides ones trencat en l’arena i, el Land Art, tan fotografiat, pintat, filmat i ressenyat en prosa o poesia aconsegueix, per segona vegada, d’abduir-te.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada