Entremig del rocam, la minúscula platja conté la suficient arena per què una criatura jugui a fer castells..., i així, un cop capbussada en els rocams de la pre-senilitat, divagant, l’ imatge esdevé com una sorrenca llepolia proustiana d’aquells fets d’infància presents de tant en tant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada