"SON SAGRAT. Els grecs de l’època de Safo i els posteriors creien que dormir en els temples de determinats déus tenia virtut curativa per a determinats mals, la suau remor de les fulles, mogudes pel vent, dels arbres que rodejaven el temple produïa un efecte que no arribaven a endevinar..."
Damunt la Taula, dins d'un sac de dormir i al costat d'una motxilla hi havia un xicot que, en veure'ns, s’incorporà prest i es disposa a sortir del sac tot plegant-lo amb la intenció de baixar del monument i jo, de baix estant, li vaig preguntar sense amagar-me'n d'una certa mala llet: -no creus que t’has passat?-. Ell, en català també, només va respondre’m: -sí, és possible, perdó-. Davant l’evidència no ens vam dir res més i cadascú va seguir la seva trajectòria.
Més tard comentant el fet amb l'entorn amic tothom va coincidir en dir: quina barra!. però, després de llegir el relat del "SON SAGRAT", i pensant en totes les persones que així opinàvem no puc dir res més que, quina ignorància!, doncs tal vegada el xicot va dormir damunt la Taula seguint el ritual de l’antiga Grècia, per tant espero i desitjo que els seu mal s’hagi guarit i prenc nota de que en tot cas, davant d'un fet que no m'agradi la pregunta correcta (amb mala llet o sense), sempre ha de ser: -això, perquè ho fas?-.
Sa pregunta que jo em faig és : i com ho va fer ( pujar ... i davallar ) ?
ResponEliminai .. es remei li va funcionar ?
si el remei li va funcionar o si ho va fer per a això, no ho sé, però t’asseguro que a la taula del talatí, pujar i baixar és molt fàcil gràcies a la singular rampa facilitada per una columna de suport caiguda des de no se sap quan.
ResponElimina