Irrellevant, sí, però asseguts al banc o passejant, fa patir quant a la ineptitud li segueix l'abandó, és a dir que, no és la tafaneria per oir converses o pensaments, allò que ha fet inclinar la vertical del jove tamarell.
Plantat en un indret on la tramuntana té lliure circulació, els qui van endinsar-li l'arrel a terra, segurament, per ignorància, van deixar-lo sense la protecció deguda de la mena de crosses que ajuden la correcta verticalitat en la creixença de qualsevol jovenívol arbre i, pels graus d'inclinació que ara pateix, a la ignorància, malauradament ja se li pot sumar la deixadesa.
Aleró protector de la pluja damunt la finestra que dóna a l’exterior dotada d’un porticó persiana a l’abrigall de mirades externes, tot plegat ben harmonitzat amb tres barrots defensors d’assalts a l’interior o, qui lo sa!, si en algun temps per avortar fugides cap en fora.
Exemples similars de conservació, per sort, a Menorca n’hi ha un munt, i el proteccionisme principal que s’agraeix, tal vegada sigui la custòdia de les velles parets de marès sostenint, ufanoses, longeves i entranyables teules de fang roig illenc, d’aquelles fabricades una per una a mà, en aquella bòbila que vés a saber, ara ja, què se n’haurà fet d’ella.
Amb la frase: "Òstima, aquesta Transició, que costa de deixar enrere", conclou el comentari d'Àlex Gutiérrez al diari ARA tot veient, esparverat (com tanta gent que diu la seva per les xarxes), les feixistes mostres de dolor i condol per la mort del falangista José Utrera Molina ministre de Franco considerat un dels monstruosos components de l'anomenat "búnquer" del poder durant el i el post franquisme.
És el malson que s'arrossega quan en episodis passats i recents s'esbrina el nivell ètic dels hereus polítics de la dictadura i, evidentment, sembla com si mai s'ha de poder deixar enrere la Transició d'aparença democràtica, on algunes persones s'han anat aferrant damunt d'ella utilitzant-la com l'escorpí a la granota de la faula, és a dir moriran matant-la, tot saben que altres deixebles dotats de poderosa influència política i econòmica com elles, seguiran parasitant la ja malaltissa democràcia espanyola, matant-la alhora que van morint.
En l'oferta, les agències de viatges asseguren que el glamur i l'aventura van lligats als dies d'esbarjo damunt d'un creuer, però, si la targeta d'embarcament és per anar damunt de l'Aida Aura, pot ser que a l'hora d'embarcar tot veient-li la jovenívola decoració pictòrica del casc de proa, babord i estribord, per uns moments els viatgers quedin desorientats tot pensant si no s'estaran fotent dins d'un flotant parc temàtic dedicat a les antigues publicacions infantils per adolescents tipus Florita, Azuzena o TBO, la qual cosa no vol dir que, segons quina escala de valors, això no sigui glamurós.
El parlament de l’Estat espanyol, un dijous de no fa gaire, per unanimitat, aprovà de fer net la corrupció del PP, prolifera d’allò més, per la trajectòria i quantia dels casos de brutícia que acumulen.
Tot augura que hi haurà una PPfeina interior profunda per estona.
De moment, els diputats del partit qüestionat que també han hagut de votar a favor de la investigació no sigui cas que la visió del llautó els esguerri futures coartades, uns estaran (si no fa temps que ho fan) esporgant-se com poden les brutícies fins ara beneficioses i altres, en una acció que mai els ha sortit malament, continuaran amagant el cap sota l’ala, tot esperant que el lent ritme burocràtic de la política o, dels defensors de l'”això ara no toca” els permeti un respir doncs tot augura que serà llarguíssim de dur a terme la composició d’una comissió investigadora si donem crèdit a la notícia de premsa: “La comissió no es posarà en marxa de manera immediata. El Congrés ja té oberta la que investiga les maniobres del Ministeri de l’Interior per combatre l’independentisme durant el mandat de Jorge Fernández Díaz, l’anomenada ‘Operació Catalunya’, i podria trigar a constituir la nova comissió uns quants mesos”.
Però abans de succeir tot, ens ho passarem d’allò més bé veient la imatge, segurament diferida que no en temps real per allò d’esmenar pixades fora de text, que li ha caigut al damunt de fer a l’incombustible actual president del PP i per a més inri, de govern, per aclarir la Gürtel Correa espoliació de diners públics que cueja des del 2009.
Discretament, com la vinagrella invasora del camp, a l'asfaltat de poblacions i ports comencen a proliferar tauletes i cadires destinades al repòs i esbarjo de la ciutadania estable o de pas vacacional, mobiliari que, de mica en mica va estretint l'espai públic de circulació de vianants en atenció a la ja inqüestionable econòmicament parlant, 1a font d'ingressos.
Aquest fet dóna molt per a barrinar però, alhora, s'ha de dir que si dóna de pensar i mal pensar, parlar o criticar, aviat caus en què, aquest servilisme està afavorint l'economia de persones siguin família, conegudes o temporeres fins i tot d'aquelles amb carrera o estudis superiors acabats i ara per ara, sense cap sortida laboral, amb la qual cosa, calla, no protestis i dóna gràcies al fet que l'allau del turisme sigui el que els estigui donant feina estabilitzant la supervivència malgrat haver de sofrir puntuals sobreexplotacions territorials o, fent patir la moral de professionals qualificats incapaços de trobar l'alternativa laboral que per dret els correspon i alhora, tan digna com la de servir plats gots i copes a la taula d'aquell establiment on, si tenen sort, els farà un contracte digne.
I així seguint amb la qüestió de barrinar, potser acabes acceptant allò que se'n diu de la "síndrome d'Estocolm", aquest As guanyador a la màniga que té el neocapitalisme i que tard o d'hora, el malparit per trampós naip, acostuma a fer-nos claudicar.
Als quarters d'es Mercadal recuperats per l'ús social de la població, el passat dissabte van acollir la celebració de les 1 es Jornades Llibertàries de Menorca.
Una discreta paradeta oferia llibres de tendència anarquista i, damunt dels colors negre i roig d'un dels cartells que guarnien la taula, el significatiu lema "ELS OBLIDATS" semblava per fi posar fil a l'agulla per reivindicar la memòria històrica d'aquelles persones llibertàries, àcrates, anarquistes..., que des de mitjans del segle XVIII van tenir presència a l'illa.
El públic assistent -almenys a l'hora baixa de la foto- no semblava que fos gaire, això sí, pel rostre de dones i homes majoritàriament joves, t'adonaves de que cap segurament d'ençà de tenir ús de raó, s'haurà escaquejat mai d'assistir a manifestacions espontànies ciutadanes reivindicatives dels drets socials i humans, començant per ser-hi, en l'esclat del 15M dels primers en trepitjar i ocupar places, tanmateix tampoc no han faltat mai en l’assistència o organització de pacífiques i contundents protestes de carrer lligades per damunt de tot a la defensa del territori o del medi ambient.
Javi, un dels que va prendre la paraula llegí sòbriament i amenament el resum històric que fins ara han anat recopilant i que pot seguir-se a la pàgina https://memoriallibertariamenorca.wordpress.com/ amb la particularitat que qualsevol persona que ho desitgi pot anant aportant els coneixements que disposi sobre el tema que, pel que es veu, a l’arxiu històric de Maó o al de l’Ateneu, on hi han dipositats un munt d'arxius i documentació provinents de donacions, sembla que els tenen en fràgils carpetes i capses de cartó deixades i arraconades, fomentant tal vegada la desmemòria, per la qual cosa és d'esperar que el col•lectiu organitzador d'aquestes jornades -que n'espera'm continuïtat-, vagi prenent força i embranzida a fi i efecte d'aconseguir rescatar de l'oblit la digna crònica llibertària de Menorca que, poca broma, tot acabat d'entrar el segle XX, ja comptava amb una federació d'obrers, la FOIM, amb a prop de 500 afiliats i creadora alhora de l'Escola Laica de Maó basada en l'educació llibertària de Ferrer i Guàrdia.
