vinagrella oblidada

La vinagrella envaeix prats i marges i un cop el sol l’il•lumina, les petites flors grogues s’obren exultants. Diuen que no és nostrada i que els britànics són els responsables de la seva presència, amb el temps però s’ha adaptat prou bé i si incomoda a altres espècies locals, això no impedeix per què convisquin harmoniosament i fa patxoca veure-la preludiant la sempre esclatant primavera menorquina - ni millor ni pitjor que la de qualsevol indret mediterrani-, i així, en l’equador hivernal algú no ha pogut resistir el seu encant i ha collit un pom que després, ai l’ast!, ha oblidat damunt de l’alta paret seca i, si els oblits segons  Freud, alguns poden formar part d’actes fallits, ja tenim  dilema per resoldre... Si bé no és difícil d’esbrinar en qui pensava mentre collia les flors,  el quid de la qüestió, rau ocult  en la defensiva desmemòria, és a dir, en aquell fet passat - desagradable o no- que finalment ha motivat l’oblit d’avui.

badanes, l’escena diària que ens envolta

Tal vegada altres feixugues feines de la casa les faci una persona més jove, però ella (elles) la rutina diària de llevar la pols no vol deixar-la, sap que li convé, és el diari personal mesurador de vitalitat; hi haurà jorns que les forces minvaran però, l’encara activa ment, li garanteix que, l'endemà, la recuperació serà un fet.

Maria-Mercè Marçal, a Pepa Llopis: Fregall d’espart. (Le cortège des femmes long comme un jour sans pain. Apollinaire)

Drap de la pols, escombra, espolsadors,
plomall, raspall, fregall d’espart, camussa,
sabó de tall, baieta, lleixiu, sorra
i sabó en pols, blauet, netol, galleda.

Cossi, cubell, i picamatalassos,
esponja, pala de plegar escombraries,
gibrell i cendra, salfumant, capçanes.

Surt el guerrer vers el camp de batalla.

escapisme terapèutic

Sort que de vegades l’abstracció en la senzillesa del lloc et fa caure dins el parany de la cultura de l’escapisme, aquella del mai passa res tan arrelada a la nostra societat, i així pots creure’t les buides- per triomfalisme exagerat i ofensives-, paraules del cap de l’estat espanyol en el debat de l’estat de la nació i també et creus que els acòlits que el representen a ses illes vulguin ara fer-nos empassar que ells, els especialistes en convertir en formigó i asfalt tot allò que envolti grans espais verds on poden lluir-se per jugar al golf, residint en luxosos xalets o complexos turístics, sobtadament els molestin les prospeccions petrolíferes que amenacen el litoral sense parar compta que aquesta, com altres violacions del medi ambient, ja són qüestions que vénen de lluny que els grups ecologistes i ciutadania afí sempre en estat d’alerta, mani qui mani i en menor grau, peti qui peti, ja rebutgen i denuncien, malauradament, cada dos per tres.
Mal de fer escoltar discursos ahir i mal de fer manifestar-se dissabte passat al costat dels populars que en aquest cas si van afegir-se, per això molta gent va optar per no fer-ho, ni al seu ni al dels altres que conformen el bipartidisme, i se’n van anar a fer exercicis d’escapisme confiant que la divina providència farà que un cop passades les eleccions vinents europees, tots tornin al seu lúgubre lloc de treball per seguir fotent a la ciutadania amb la seva tasca a favor dels lobbies corporatius de dins i fora la UE, i un cop tots situats en les seves poltrones, el carrer tornarà a ser el lloc on qualsevol persona decent podrà defensar la dignitat sense que cap paràsit oportunista se’l clavi al costat.

http://menorca.info/menorca/local/unas-500-personas-manifiestan-menorca-contra-prospecciones.html

fidels

El pa i la fe es poden comprar i vendre, la lleialtat no, almenys la d’una sincera companyonia que és la que es guanya.

mines d’or

A bombo i plateret l’ajuntament de Maó, ja té la seva “marca espanya” consolidada. El conjunt d’apartaments de disseny recentment acabat al final del moll de llevant del port, aviat tindrà el complementari espai La Colàrsega, urbanitzat com cal i que disposarà d’una zona comercial de locals d’elit - franquícies o no- i bars o restaurants tots dins la garantia de consumir productes de les millors marques i sopars de menú dels millors cuiners que el sistema ja s’encarrega de promocionar per delit d’alguns, sovint mediocres paladars, fàcil d’entabanar però això si, amb potent bitlletera.
Sí, estem d’enhorabona, els experts diuen que la crisi ja toca fons, i ho diuen sense embuts, i ho diuen anunciant com a exemple grans reformes en bulevards (lloats siguin els veïns del Gamonal que van saber defensar els seus drets), o llocs fins ara deixats de la mà de deu però estratègicament situats en zones “rovell d’ou” i ho diuen proclamant que aquestes actuacions, són mines d’or pels inversors del nord d’Europa o del país o d’altres continents, ara toca dir, des d’alcaldies d’ajuntaments, amb somriure d'orella a orella, que oblidem-nos de l’època de crisi a fi i efecte de posar fil a l’agulla..., avanti tutti!, ara la mà d’obra ja està preu de saldo i els eventuals contractes els permet seleccionar els millors servils treballadors que deixaran la pell i la dignitat per allargar o mantenir el lloc de feina, d’això depèn subsistir, amb família o no, dins de quatre parets llogades o hipotecades. La crisi ja la tenen controlada i saben que l’agonia dels caiguts pel camí, la cortina de fum de sempre, un cop revitalitzats els nous espais, ja els amagarà.

http://menorca.info/menorca/local/colarsega-prepara-para-convertirse-zona-comercial.html

joquer (as de la màniga)

                Rudiments de saviesa de Miquel Bauçà

 Acontenta’t amb el que
has trobat a la xiquina.
El que compta és el lloc.
Pots anar-hi en unes hores, 
en les quals tot és defès.
No te’n queixis, de les noves,
que has portat d’aquell sorral.
Au,descansa, dorm, somnia.

-Eh, Joan, sóc jo, en Quel!
Sóc un bon fisonomista.
-Continua caminant,
no et conec, no et vull conèixer.

-I l’exili, què vol dir?
-És expressió taujana;
més, l’exili interior.
Els que en parlen són uns bledes.
Tenint un cervell com cal,
aquest fet és impossible.

Oblidar o recordar
un nom o un episodi,
en el fons, no té interès
o no hauria de tenir-lo.
Ignorem perfectament
els motius del mecanisme.

Una alzina venturera
m’ha nascut en el jardí,
al racó de les camèlies.
La cornella m’he l’ha dut.
Deixaré que creixi a lloure.

barraquisme (7 de 36)

Mentre mares i àvies venien a l'exterior dels mercats alls, i clavells per les terrasses de restaurants o bars, avis i pares feinejaven ferralla o mobles vells, i alhora també els més joves s'iniciaven com a peons eterns de l'emergent creixement urbà de la ciutat, la higiene era, en la mesura i medis disponibles, un hàbit quotidià que en ser col•lectiu entre adolescents i criatures, formava part d'un entre rialles, saludable joc.