als PP-rajoys PSOE-sànchezs , C’s Riveras i tots els zoidos servents

M'és difícil poder dir-vos suaument el que penso de vosaltres des de l'aplicació del 155, encara que, ben mirat, no difereix gaire del que sempre he pensat, per la qual cosa, temorosa de la vostra ira transmissora de mala llet imperialista, avui al bloc un cartell solidari amb els CDR i un poema de l'Anna Akhmàtova, salvant les distàncies perquè en aquest últim cas, gràcies a ser membres de l'UE, el magnicidi és absent doncs ja us heu guardat prou de reprimir d’afegir alguna mort dins el desenvolupament de la vostra particular croada contra els pacífics presidents d'entitats cíviques o polítics escollits per governar la Generalitat de Catalunya segons la demanda social de la també pacífica ciutadania civil alçada exigint el dret democràtic de poder decidir allò que vulguin ser.

EPÍLEG

He aprés com poden esfondrar-se els rostres,

Com, sota les parpelles, sap aflorar l’espant,

Com solca, arreu, les galtes la sofrença

Amb les rígides ratlles dels texts cuneïformes, 

Com  els rínxols més negres, i els rinxols més daurats, 

De cop i volta esdevenen d’argent.

Com el somriure es fon  en uns llavis submisos,

Com en un riure sec  hi tremola l’horror

I si vull alçar un prec no és pas per mi sola:

Prego per tots els meus companys en la dissort,

Enmig del fred ferotge i en l’ardent juliol,

Vora el mur roig que romania sord.

solidaritat visual i d’opinió

D'ençà dels últims empresonaments, aparegué la pintada reivindicativa del llacet groc damunt l'elevat pas de vianants de la transitada rotonda davant La Salle de Maó, la qual cosa dóna fe que a Menorca gent conscienciada amb el gran i greu problema de la falsedat demòcrata del govern de l'estat espanyol, també es mou i expressa el seu rebuig o, sense embuts, diu la seva competint, pacíficament tot s'ha de dir, de vegades amb opinions contràries dins d'espais comuns de comunicació.
El passat dia 5 el "De rebot" de Joan F. López Casasnovas, el "Majoritarianisme" opinió apareguda al diari Menorca que, a fe de ser sincera en ser un diari que la història diu que "L'1 de febrer de 1941, Fernando Jansà Guardiola fundà el diari Menorca com a òrgan de Falange Tradicionalista y de las JONS", crec que sovint el rotatiu mereix l'encertat qualificatiu de "majoritarianisme" doncs, malgrat les transformacions que en el temps molts redactors o col•laboradors hauran hagut de patir ni que sigui per "tolerar" compartir espai, alguns d'ells, en ser uns fans d'aquest "centralisme estatal" tan sectari i barroer tipus "a por ellos" en tots els vessants socioculturals, de tant en tant deuran tenir alguna esgarrifança o atac d'ira si s'aturen a llegir colque opinió similar al de l'últim de "De rebot" (1) que d'alguna manera, per sort, podríem dir que són les que netegen la imatge residual feixista del rotatiu.

(1)De rebot  Majoritarianisme Joan F. López Casasnovas | 05/04/2018

Per què se’ls ha d’anomenar secessionistes i rebels, si són, clar i català, demòcrates republicans? Per què anomenar-los unionistes o constitucionalistes si ells són simplement monàrquics, partidaris del «sistema», statu quo, conservadors del règim, o sigui de la seua «democràcia autoritària»? La paraula justa no ha de deixar-se manipular pels qui manen i imposen la seva hegemonia. L’escriptor Matthew Tree, a la seua columna a «El Punt-Avui» («El mot just», 18/03/18) explica el concepte que millor s’escau al comportament del Madrid polític actual. Se’n diu «majoritarianisme» (traducció aproximada d’un concepte citat per Mukul Kesavan al «New York Review of Books»). I què és açò?
Un estat majoritarianista és aquell en què només els ciutadans que tenen una cultura, una fe, una ideologia o una llengua majoritària dins l’Estat són tractats com a ciutadans autèntics o, segons el vocabulari de Rajoy, «ciutadans normals». La resta són «tolerats» i d’ells s’espera que ‘es comportin bé i amb deferència’. Si no ho fan, es deixarà de respectar la seua llibertat d’expressió, s’obviarà la seva voluntat política –ni que sigui expressada a través de les urnes- i es castigarà els seus líders, al mateix temps que es propagarà la idea que és la majoria la que ha estat injuriada i que és ben hora que es defensi contra la minoria insurgent. La disseminació d’aquesta idea, sempre segons Kesavan, és la condició prèvia per a actes de violència dirigits contra la minoria en qüestió. Amb el seu relat, l’1-O a Catalunya una minoria de caps violents catalans haurien agredit els policies espanyols llançant-se salvatgement contra pacífiques porres. Algú va dir que la realitat és l’encontre entre allò que succeeix i la nostra manera de percebre-ho.
«Yo soy español, español, español...» criden alguns en clau identitària i pretenen anar «a por ellos»; tanmateix, els qui no se senten espanyols, encara que administrativament ho siguin, repliquen que «els carrers seran sempre nostres» i titllen de «botiflers» qui contradigui un sol punt dels seus plantejaments.
L’aspiració dels fanàtics és que «els altres» es fonguin, com un gelat al sol, dins el cos de la nació, fe o moviment a què pertanyen fins que no hi quedi ni una molècula pròpia dels altres; llavors, els hauran reclutat per a un destí o un objectiu sagrat. Convé saber que, com explica l’israelí Amos Oz («Queridos fanáticos», Siruela, 2018), quasi mai es pot acabar amb una idea a garrotades; calen alternatives, promeses atractives, projectes més convincents.

gàrgoles, la juguesca d'arquitectes i prelats

Diuen que la seva funció útil sovint és motiu creatiu per representar figures mitològiques, monstres, dimonis..., i així, majoritàriament, són les de la catedral de Ciutadella de Menorca tal com recull la informació detallada de l'Ajuntament on  diu "A l'exterior, el to sever s'alleugereix amb els relleus dels animals quimèrics que formen les gàrgoles i sostenen els escuts d'Aragó i Ciutadella en els capitells de la bellíssima porta de la Llum" per la qual cosa crida poderosament  l'atenció la gàrgola amb representació d'una aiguadera d'aquelles de les èpoques de les colònies on ja se sap quines qualificacions de menyspreu rebien els habitants natius, i tot fa pensar en quins brillants cervells dels  segles XVII o XVIII se'ls acudiria encabir una persona humana entre quimèrics animalons.
L'imperi espanyol acostumava a conquerir pobles a cops de sabre i creus cristianes, per la qual cosa un cop més, no cal donar-hi gaires voltes a les ancestrals evidències de poders estatals conxorxats tant  conquerint com adoctrinant. Bé, he dit acostumava i potser devia  dir, acostuma.

telepatia en acció des del front animal

Moixet, ahir que de bon matí van sortir les cinc cartes a mandataris europeus que L'ASSOCIACIÓ CATALANA PELS DRETS CIVILS demanaren féssim com acció col•lectiva en defensa dels drets humans per aturar el mal son de la repressió de l'Estat espanyol contra tot el que faci olor de llibertats com la del dret a decidir en referèndum allò que el poble català vulgui ser o la del dret d'expressió en qualsevol vessant artístic o popular, vaig demanar-vos a tu, la moixa i la cusa que, telepàticament féssiu una demanda de justícia similar a totes les mascotes d'aquests personatges i, avui, algú m'ha fet adonar que, si bé les cartes no han tingut temps d'arribar al seu destí, el vostre missatge per l'espai sí que ja hauria d'estar atès doncs, la notícia des d'Alemanya de la llibertat de Carles Puigdemont, deslliurant-lo de tot càrrec de rebel•lia, sembla ser el principi del fet que, almenys, a la resta dels països de la controvertida UE quan s'hi posen els jutges, són una democràcia creïble.
Si més no, podem creure que l'esperit del 3r Reich a Alemanya després del judici de Nuremberg, a dins del seu poder judicial ja seria un fet residual i tant de bo aïllat i ben aïllat, tot el contrari de l'esperit en actiu del feixisme dins l'Estat d'algun grupuscle del poder judicial conxorxat amb la monarquia franco-borbònica abanderada en l'actualitat per un tal Llarena del qual com a mínim ara, no només en nom de gran part del conjunt dels seus col•legues discrepants amb les seves maneres i formes d'impartir justícia, presenti excuses per la mala praxi tot rectificant dins del temps més breu possible, els motius dels càrrecs pels quals il•legalment està retenint dins d'instal•lacions penitenciares lluny dels seus familiars a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Joaquim Forn, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Raül Romeva, Jordi Turull i Josep Rull, ara sí en lletres ben grosses podem dir que són PRESOS POLÍTICS que ningú amb dos dits de front s'atrevirà a partir d'ara a menysprear-los qualificant-los de "polítics presos".

dèria malpensant de la invasió subtil unionista fins i tot en un lloc de la maxa

Feia patxoca trobar un molí ja restaurat anomenat BARCELONA en aquell turó d'Alcazar de San Juan, i més quan et deien que sobrevisqué a la gairebé vintena que en un temps anaven de bòlit funcionant.
No sé si ara, conservarà el gentilici, no sé si ara, poders fàctics unionistes l'hauran canviat de la nomenclatura per allò de no fer ferum o apologia independentista d'una colla de sediciosos i rebels representants del Govern de la Generalitat i Parlament amb seus a Barcelona. Qui sap si ara, no l'hauran rebatejat amb el nom de SOTO DEL REAL, ALCALA DE HENARES o ESTREMERA, llocs penitenciaris on els acullen. 
Resumint, la dèria malpensant de l’omnipresent ou de serpent de fina membrana que deixa al descobert el rèptil ja format.

haca jove, carro vell: desfet el carro

No devia ser perquè, trontollés, que el carro deixes de funcionar dins la tanca que seria de sembrat, atapeïda ara de matolls i males herbes.
Sí que devia ser perquè a poc més de dues dècades de finals del passat segle, començarien a trontollar els hàbits de producció i consum agraris des del primer dia que, procedent de la península, la potència d'una de les existents modernes (haca jove) cadenes de supermercats trepitges l'illa.
Tanmateix, trontollaren la pagesia local i de rebot les botigues de queviures de cada un dels barris de cada un dels pobles de sa roqueta.
Malgrat tot, el carro resisteix i, amb una mica de sort, amb l'embranzida tossuda de tornar al costum d'elaborar i consumir productes de quilòmetre zero, qui sap si un bon dia, el sòl de la tanca que el reté no tornarà a ser un enorme sembrat de patates, carxofes o cols. 

el maletí del bon senyal

Malgrat que pensis, al ser d’una generació de postguerra, en allò què t’ensenyaren els majors què, en tractar-se d’animals l’atenció de les seves xacres sovint eren innecessàries o cares, celebres la rebel•lia de no haver-los-els fet mai cas confiant sempre en l’honestedat del lloc on acuts per demanar una assistència mèdica.
Des de fa una pila d’anys, portes la cusa, ca, moixa o moix de torn, a una consulta veterinària de Maó, lloc on els serveis de quiròfan i tractament hospitalari estan adaptats dins els cànons dels últims avenços i un cop dins, mentre un o altre de l’experimentat matrimoni propietaris i professionals mèdics de la clínica t’examina l’animal, sempre que veus en aquell racó de la consulta de mobiliari asèptic i modern, la presència del vell maletí de pell, et fa pensar que sí, que tant l’animal com la mateixa confiança, estem en honestes i bones mans doncs, què carai!, això d’estar preparats i ben preparats per atendre qualsevol tipus d’atenció sanitària o, qualsevol urgència les 24 hores dels 365 dies de l’any, denota que la professionalitat ben entesa i practicada, no té preu, Ursula i Tolo, gràcies.