així NO!

L'imminent inici d'obres d'unes innecessàries rotondes només vitals per l'afany d'aquells incapaços de guanyar-se la vida de diferent manera que no sigui la de traficar amb projectes forassenyats per la singularitat del territori menorquí, o l'anunci de prospeccions petrolíferes dels immobilistes aferrats al vell consum d'aquest recurs energètic científicament demostrat com uns dels principals destructors de la salut del planeta, ha fet que novament comencin a agafar puixança les convocatòries ciutadanes reforçant les que ja des de feia temps anaven gestant-se a fi i efecte d'aturar la barbàrie de les desigualtats socials, extermini de cultura o abusos a la naturalesa tot defensant la dignitat de persones i territori.
A balears, països catalans, estat espanyol, Europa...., per aturar abusos injustos de poder, les convocatòries, vídeos, cartes als diaris, recollida de signatures, etc., sembla ser la tònica, per això ara aquí haurem d’esperar, confiar i clamar al cel particular de cada creient, que tota persona que tingui un bri de seny i estimi la singular bellesa de l’illa més septentrional de l’arxipèlag, no escatimi esforços en sortir al carrer o fer el que sigui necessari per aturar el tipus de dictadura de mercat dels que demostren tenir un trastocat cervell de pòrtland o pertànyer al grup sanguini brend, és a dir els manaires i accionistes de grans lobby empresarials que tenen ben col•locats, en governs, ajuntaments o institucions, servils gestors que els fan la feina feixuga de pintar de color rosa o posar músiques celestials a tot allò interessat i tèrbol que acostumen a dur entre mans i per això ara, en to pacífic i festiu (per treure’ns la mala llet del damunt), en veu alta i a la cara se’ls ha de respondre una i mil vegades així NO!, així NO! 

joquer

Avui, diumenge de rams
els catòlics l'han celebrat amb palmes
i el proper dilluns de pasqua,
ous de xocolata ompliran de goig calaixos de pastissers i panxes d’infants fins a senils;
uns costums pacífics per no pensar gaire en l'ancestral sanguinària i fonamentalista cristianització.  

barraquisme (14 de 36)

Algú de la Barcelona amb nom, els faria arribar sacs de roba usada que les esglésies recollien (1) per la qual cosa podem pensar que el paquet de roba que duu la dona sota el braç, devia ser el futur fons d’armari familiar i, és de suposar també, que la tria i adjudicació de les peces de vestir s’esdevindria, pels més joves i menuts, una festassa molt més celebrada que aquella d’anar canviant la vestimenta heretant-la per edat.

(1)”L'any 1965, en el si de Càritas Diocesana de Barcelona, va crear-se el Secretariat Gitano de Barcelona.”

http://ca.wikipedia.org/wiki/C%C3%A0ritas_Diocesana

el far

El navegant, en veure'l, cercarà les singularitats del far a la carta nàutica per situar-se i trobar tota mena d’informació que li permeti solcar la mar amb tota seguretat i..., a qui el mira des de terra ferma, també li fa saber el lloc per on transita però no li parla dels perills terrestres, potser seria demanar-li massa... per això, segurament, tenen raó de ser els temples de culte on sempre podrà trobar algú com cal (o astuciós com el Rouco Varela), que li faci veure els perills terrenals.

mercat?, de proximitat, sí

 A la fira del camp d’Alaior celebrada el mes passat, l’activitat estrella com sempre recaigué en l’enèsima exhibició i concurs morfològic de bestiar boví que atrau la presència de les autoritats governamentals, hagudes i per haver, àvides de lluir-se elogiant la dedicació dels esforçats ramaders que encara es neguen a llençar la tovallola i, pel cap et passa allò que creus que també pot passar pel cap d'ells, els protagonistes dels goigs del certamen, i que de cap manera passa pel cap de les ombres cercadores de vots, em refereixo somiant utopies que tot seria un paradís si en lloc d’obeir (els personatges ombrívols que diuen ens representen a tots), la dictadura de Brussel•les acatant les minses quotes lleteres que ens autoritzen com a membres de la UE, defensessin a capa i espasa (en el seu cas capote i espada per allò de l’afinitat amb la barbàrie taurina), exigir el dret a la producció, elaboració i comercialització làctica pròpia necessària, per abastir el consum de proximitat que tant dignificaria la ramaderia i l’entorn natural de ses illes.

Per a l’1%, un dia a l’any la fira de lluïment personal amb paraules buides, i per a 99% cada dia de l’any el somni de la quimera.

ja hi som a l’illa d’en Daniel Defoe

Ni els guionistes del Polònia hagueren fet millor el discurs del Sr. Rajoy ni encertat en l’entrada, al final de les frases més patriòtiques, de la claca..., el camí serà llarg, avorrit i espinós gràcies al ferri blindatge de la casposa constitució del 78 custodiada a l’altar que el tribunal constitucional té al seu temple on de tant en tant, treuen la patena amb l’hòstia que creuen més adient per defensar l’imperi. Estan blindats i s’han blindat encara més. Ah!, i l’al•lusió a l’illa de Robinson Crusoe, pot ser que el cap de l’estat es faci mirar si l’indret que cita no es tracta de la “seva”Espanya: 

http://ca.wikipedia.org/wiki/Robinson_Crusoe

" Les principals lectures crítiques han subratllat la visió defensora del colonialisme de Robinson, perquè l'heroi representa els valors de la civilització occidental, que imposa al nadiu, presentat com a menys avançat. L'organització del temps per a la supervivència és un reflex de les teories econòmiques modernes, mentre que la fe en la raó, el progrés i la salvació són pròpies de la Il•lustració (la natura és vista com a font de recursos i com a món que cal domesticar amb la tècnica)."

P.D. a deu minuts de penjar aquest apunt, veig la coincidència amb el discurs d’Alfred Bosch que  no vaig veure, i el felicito per la ràpida replica a l’al•lusió i la defensa del súbdit d’un nàufrag conservador dels tres imperialistes.   

avui, a les corts espanyoles

Jo ja he fet l'innocent auguri, i tot sembla ser que el congrés espanyol i les "margarides del cap", han fet conxorxa per donar la resposta que tothom ja sap. Si comencem pel SÍ (que és per on comencen els enamorats), l'últim pètal acaba en NO i m'ha costat molt començar pel SI doncs ni ara ni mai, l'Espanya borbònica, la feixista o la franquista, m'ha seduït ni seduirà, o duc als gens, però reconec que seguir la norma de la persona que està penjada d'altra, iniciant amb el SÍ la frondosa resposta a la pregunta, en aquesta ocasió ja em va bé el malentès. Ah!, i convençuda, ara sí, de l'estimada imminent independència, a partir d’avui, per fer auguris, utilitzaré el més comú, popular i extens (com la ciutadania de Catalunya a hores d’ara), trèvol de tres fulles amb la certesa que ni l’un ni l’altre em fallaran.