la migració

Sort que voltant pels carrers trobes espurnes gràfiques del jovent rebel•lant-se contra l'absurda barbàrie d'aixecar un mur o tanca de ferro amb elements tallants contra allò que esdevé la història de la humanitat. La manera d'informar i la selecció de seqüències ressaltant només l'últim esprint fet en bloc pels coratjosos joves que volen arribar a l'Europa que saben prospera, aconsegueixen que des dels nostres sofàs, ens ho mirem com una invasió hostil i així, la part de la ciutadania que defuig aprofundir en la causa del perquè de la immigració, ja està predisposada a creure's el discurs populista que branden els de sempre al servei dels també de sempre, incubadors d'ous de serp, que tenen el poder de fomentar l'empobriment de zones del planeta per a benefici propi. No costa gaire, amb un mínim d'esforç de raonament, ja es veu qui són els promotors encoberts del fenomen migratori i, si ho acabem de mirar, també copsem que si aquest fenomen  se'ls escapa de les mans, ja tenen abastament els medis repressius per aturar-lo.
Perquè els van anant cridant, així han anant venint, i han estat la mà d'obra barata que ha traginat ciment i maons aixecant blocs d'habitatges, removent terres per construir xarxes d'autopistes o col•locació de vies de ferrocarril o foradant subsòls de grans ciutats pels túnels dels trens d'alta velocitat, o la que ha recol•lectat tota mena de producte hortícola cultivat en hivernacles a 0° graus a l'hivern o als 40° graus de l'estiu, o les mans d'assistents que fan de cuidadores a domicili per pal•liar la, per a moltes famílies, problemàtica de la insuportable senilitat dels nostres majors ...i, com que així els anaven necessitant, així anaven venint...., i tal vegada ara, un cop més o menys reestructurades les formes d'organització ciutadanes dins l'€Europa, diuen que ja és hora de vetar els drets humans per aquells que ja no siguin útils al ja consolidat sistema de mercat neoliberal que no vol sentir ni parlar-ne d'allò que se'n diu el repartiment just de la riquesa.

joquer

  Anoto el mot
  Estimar
  I l’antepòs al
d’Odiar
  Una combinació d'odi-amor perfecte per la llarga convivència.

barraquisme (13 de 36)

És un altre toma del carruatge que sortia del nucli dels precaris habitatges i tal vegada, els més petits, aprofitaven el recorregut del trajecte per l'únic carrer per esbargir-se i qui sap si també, els més assenyats, per donar un cop de mà en la tasca de traginar la mercaderia a transportar però, fos el que fos, el posat de tots plegats damunt del carro tirat per un cavall, emanava aquell envejable sa orgull de dignitat humana dels que saben viure honradament el seu paper en la història.

mimetisme

Com que la foto- addicció s'incrementa amb el baix cost que ofereixen les càmeres digitals, fa que quan veus algú que potser està enganxat a la mateixa dèria, no t'estiguis d'atrapar-lo en l'actitud de fer anar el disparador cercant imatges i, si a més a més té algun distintiu que et fa pensar en el gran Robert Cappa, (nat a Budapest, però nacionalitzat nord-americà el 1946), aprofites doblement l'avinentesa en homenatge al gran mestre corresponsal de gerra defensor dels drets humans exposant al món, gràficament, la barbàrie del feixisme en la guerra civil espanyola i posteriors crueltats bèl•liques i, com que no fa gaire TV3 va emetre un emotiu reportatge “El món on volíem viure”, penjo l'enllaç per si encara pot ser de l'interès d'algú.

http://www.tv3.cat/videos/4854071/El-mon-on-voliem-viure-Robert-Capa-15-de-gener-de-1939

clàssics del manillar

Com que la pràctica d'anar amb velo per Ciutadella és un costum arrelat en la nit dels temps, no és gens rar veure la imatge d'una antiga bicicleta recolzada a l'entrada de qualsevol domicili o botiga i que algú, tingui l'edat que tingui, empra per moure's quotidianament sense  caure en la necessitat d'usar ergonòmics velocípedes o vestir la moderna elàstica i cenyida indumentària per a menar-los, la qual cosa s'agraeix, perquè penses que la pràctica d'anar sobre dues rodes fugint de novadores tendències, humanitza allò que podríem dir el plaer de fer exercici sense competir ni uniformitzar-se per res.

llum

Ingredients
Parets de mares emblanquinades amb calç.
Estança minimalista amb una cortina de tela de llengües a l'entrada, un llit sense capçal, una tauleta de nit i armari d'una porta tot de fusta blanca massissa i un petit finestral, situat en el cantó est de la casa, basten perquè en obrir el minúscul porticó, qualsevol matí solejat, la llum del dia il•lumini espectacularment l'espai descrit.

el polvorí d’Alaior

Com que ja no forma part de la logística de l'exèrcit, el ministeri se'n desfà. Tant hi fa que el nou propietari sigui l'Ajuntament, el Consell Insular, o el govern balear, el cert és que, entre tots plegats, en lloc de conservar i revitalitzar per a ús social aquest assentament militar, l'han anat deixant de la mà de Déu sense permetre l'assentament d'oKupes que d'alguna manera, n'haguessin fet un bon ús si els hagueren deixat fer sense catalogar-los, ja d'entrada, de pringats o d'altres adjectius pejoratius amb els quals sovint, estigmatitzant-los, la sempre present caterva de torn dels dogmàtics del sistema judeocristià, acostuma a tallar les ales d'aquells que volen un món més creatiu i solidari.
Amb les teulades enfonsades per evitar inquilins, el conjunt quarterer encara aguanta aquelles parets - ara més humanitzades pels grafits-, d'estances comunitàries de cuina, bany, dormitoris i sala d'esbarjo, que en un temps albergarien el grup de militars que feien la corresponent instrucció per defensar la pàtria dels que considerarien enemics, tot custodiant pólvora en fortificats túnels i galeries excavades al petit turó del costat per si de cas l'havien d'utilitzar novament contra els díscols rojos separatistes.