Procés constitucional

Per l'interior de molts despatxos d'interior (valgui la redundància) i d'exterior però en menor mesura per no evidenciar el ridícul que el legat feixista s'entesta en continuar fent, una mena de circular informativa està arribant a tots els caps de departament: 

“A fi i efecte de  procedir a la corresponent penalització del nou model de terrorisme familiar que iniciat a Catalunya, vol estendre's per tot el territori nacional espanyol, primer exemple d'identificació i posterior detenció realitzat ahir després d'un vandàlic acte d'escrache.”  

"Aquest material bèl·lic ha estat confiscat dins del domicili de la família Mengano – Fulano, habitants d'un dels barris de qualsevol racó de la “region catalana. 

La família composta per sis membres: 

Un avi i una avia consumidors addictes d'un genèric de la “jalea real” a fi i efecte de seguir cobrant les respectives pensions de jubilació doncs tenen la barra d’assegurar que són l’únic ingrés familiar. 

Una mare hiperactiva i amb el cervell en blanc ja que no té temps per pensar en res doncs les feines domèstiques i l'atenció als avis sembla que és la seva única dèria i per això se'ns queda mirant amb cara de ràbia sense poder articular cap mot quan intentem interrogar-la.

Un pare depressiu, -ves a saber per què- i obsessionat amb la gruixuda corda que sempre duu entre les mans intentant aprendre tot tipus de nusos. Ell tampoc vol col·laborar, quan l'interroguen, tanca els ulls i es desentén de tot.

El fill gran virtuós de la flauta travessera que segurament es salvarà de qualsevol sentència gràcies a una beca que li permet seguir estudiant sempre i quan accepti fer-ho en regim intern en un prestigiós conservatori gestionat per l'opus dei, encara que, omplint pacientment un d'aquells antics encenedors de benzina per encendre's una cigarreta, diu que s'ho està pensant. 

La filla petita ja se la pot classificar com la més perillosa doncs està entestada en que de gran vol ser monja però no una de qualsevol ordre (i és aquí no rau la seva temeritat), ella vol ser benedictina i, a més a més, com la Teresa Forcades.  

Tots ells seran conduits sota fortes mesures de seguretat a disposició judicial acusats d’alteració de l’ordre públic amb connotacions d’ideari terrorista d’acció directa. El ca que apareix en la imatge, (dòcil com un be tot s'ha de dir), roman a la gossera municipal en espera d'algú que el vulgui acollir temporalment.

joquer

Agafar una rutina per sobreviure no és mala idea

encara que sembli una manca d'originalitat 

i també, poca capacitat per les alternances,

objectivament doncs, s’hauria de veure (sempre que no sigui una rutina maníac depressiva) com

una vàlida resposta per aquelles persones que, refusant rutines, són incapaces d'establir una sana convivència.

PD- diagnosticar les maníac depressives queda en mans dels professionals en psiquiatria  encara que, per fer-los cas, sigui arriscat o difícil de comprovar que ells mateixos no en pateixin cap.

PAH, antisistema

   Premonitòria coincidència de  les ILP taurina i la PAH 

El bipartidisme te por de que se l’hi acabi el xollo. Te por d’altres partits que puguin fer-li nosa i tots plegats els grans i els petits no saben l’abast i la força de les mobilitzacions ciutadana. Ni la mateixa ciutadania, no sap o al menys individualment algunes persones no sabem com fer-ho per no sortir-ne escaldats.
Amb una mena de malaltissa  intencionalitat assistim a debats televisius que també tenen una mena de malèfica intenció d’embrutar la cultura mediàtica amb la impronta dels xous denominats “el minut de gloria” o “el tot s’hi val”, gesticulant i parlant a crits dos, tres o més alhora fotent un xivarri patètic i desolador que treu credibilitat a les paraules més o menys assenyades que algú pugui tenir la oportunitat d’expressar , tot ben combinat amb el regidor i presentador del programa que sembla que s'hagin posat d’acord per considerar com a púrria l’audiència que puguin tenir en aquell moment. Si més no, l’últim programa de la sexta on Ada Colau era la convidada, és va fer ben palès un d’aquests xous.
Qualssevol representant del col·lectiu de les PAH no hauria de caure en aquestes trampes encara que, ben mirat, de l’experiència es pot treure la conclusió  de que a partir d’ara, quan el partit polític representant del bipartidisme que li toqui manar vegi trontollar la seva imatge, tot d’una podrà dir que sí, que les entitats bancàries són els dolents de la pel·lícula i que s’estan passant.  Naturalment aquest discurs ja se l’han  preparat un cop ja han fet la feina de rescatar les entitats amb diners públics -que és  tot allò de convertir en públic el deute privat-  i també segons la pressió de l’opinió publica estan disposats a dir que la llei hipotecària també conte massa lletra petita que els legisladors hauran de posar en lletra més gran i potser fer alguna modificació per que l’espoli no resulti tant sagnant. 
Patètic  també que en aquest debat televisiu, acusant a les PAH d’antisistema,  el partit que governi  i el que el segueixi en vots majoritaris ja tenen  garantida la seva força de ser  els conductors de la solució per la problemàtica social. De cap manera cap moviment ciutadà pot dur les regnes de conduir a bon port la solució de qualsevol tipus d'injustícia social, per això estan ells,els grans partits,  i afegeixen que els vots de la ciutadania ja els permeten fer i desfer com els plagui o els passi pels collons.  Diuen tot això i és queden tant panxes sense adonar-se'n  que les seves regnes, les del neoliberalisme o les del capitalisme salvatge que fa temps que duen entre les mans són les causants de tot plegat i la ciutadania que encara te dos dits de front sap molt be que no les barataran. Així doncs potser s’hauria de començar a plantejar que el que  et diguin antisistema, és més un gran elogi que una petita ofensa.
La cosa va grossa i ja comencen a sortir per la xarxa vídeos que volen calmar els ànims de la gent. En penjo un i, una mena d’indignació i d’ironia alhora, em fa pensar que jo hagués acabat el video afegint-hi això: 

"Votantes del PP, somos más buenos que Bambi, así que no os preocupeis, aunque con vuestros políticos machaqueis i matéis a nuestros familiares i amigos induciéndolos al suicidio, aunque como si de un incendio se tratase nos arrebatéis lo que representa nuestro espacio privado i vital de convivencia ciudadana i nos dejéis a la intemperie urbana, nosotros, votantes de otros partidos hermanos al vuestro, seguiremos confiando, como Bambis que somos, que un día seremos fuertes ciervos bien dotados i atractivos consumidores. Nuestro sistema tiene esto, nos hunde pero nos llena de valores positivos siempre que nos portemos bien y le rindamos el debido culto. Lo haremos.

No somos ni terroristas ni antisistema, quedaros tranquilos que hay cuerda para rato, siempre y cuando (solo pedimos esto), este sistema de una puta vez se decida a hacer unos pequeños cambios en la ley hipotecaria para equipararla a la del resto de países de la UE. Gracias, de verdad que todos, verdes o no, sois, somos, muy majos."

joquer

A proa, les  agosarades

Encarades a popa, les reflexibles 

Indefenses, (de moment), a babord

Opressores, (sempre), a estribord 

Unes més i altres menys, badoquejant, 

contemplen l’estela que la nau va deixant.

el rentat de peus

Que el papa besi i renti peus en cerimonials públics anant ell, els bisbes i capellans que li fan de comparsa, vestits amb  immaculades túniques fetes  de roba i confecció d'alta qualitat, és un insult a la intel·ligència i sensibilitat  de les persones en general i sobre tot a les que estan en situació de “pre” o de pobresa total.

Papa Francesc: Tota aquesta pantomima podria arribar a ser creïble si  vostès, tots plegats, d'entrada recuperessin l'hàbit franciscà i cremessin públicament totes les luxoses i obscenes vestimentes alhora que, també recorregueren esglésies i centres d'acolliment social de tots els barris obrers i rics, fent donació de tots els seus bens patrimonials per restituir l’espoli que la població està patint en nom de no se sap quins interessos que tant salvatgement defensa aquest 1% planetari.

Papa Francesc: Quan vostè i la prole de prelats que van immediatament darrera del seu càrrec pontifici,   baratin sagraris, patenes, safates i demés estris d'or i argent  del ritual litúrgic  per modestes, però dignes, de fusta cristall o aram, quan facin una pública declaració de tots els actius que posseeixen en accions o en metàl·lic dins i afora del Vaticà,  alhora que  fan saber com i  on estan invertits  i  com els pensen anar administrant,  quan, quan, quan i quantes tantes qüestions podrien anar afegint-se per arribar a la feliç conclusió de que llavors si que seria creïble això del cristianisme i la fe catòlica.

Fins que tot això no passi, no esperi Papa Francesc, que les persones que tenen dos dits de front li facin cas o se’l puguin arribar a creure tot essent conscients del valor creïble del llegat d'aquesta mena de postulat cristià que les sagrades escriptures els han deixat.

ja hem begut oli!

Em fa l’efecte que ja hem begut oli.

La dreta més carca no només ho  veu amb bons ulls sinó que estimula els actes solidaris de caritat que espontàniament sorgeixen sobre tot o, més ben dit, “únicament” en barris obrers. 

Ajudats pels mitjans de comunicació que “ells”  els megapoderosos grups econòmics també controlen,  mostren la imatge pública de les bones accions, les caritatives, les dels cristians valors, aquelles que ens fan ser millor persones, i per tant aquelles que ens distreuen, per l’ego de bon cristià, de poder aprofundir i desemmascarar la verdadera causa del problema deixant així en segon, tercer u oblidat pla, la prioritat que hauríem de tenir tot prenent  mesures radicals, d'exigir-los a “ells”,  que acabin amb les desigualtats en la distribució de la riquesa, local, continental o planetària.

Aquestes accions caritatives (generalment les més difoses en els mitjans) són la tapadora amb que cobreixen “ells”  l’atapeït cubell d'escombraries on aboquen tot el seu menyspreu als drets socials. A Europa ens ha tocat el rebre, massa benestar, massa classe mitja, massa drets humans aconseguits desprès de la 2ª gerra mundial..., Hem begut oli i aquest ja comença a ser tòxic.

No resulta gens difícil d'imaginar l'escenari on els components del G8 o els del grup Bilderberg, quan és reuneixen per tractar a porta tancada les resolucions que volen dur a terme, algú amb el beneplàcit de tots  com a colofó  les rebli, tot dient:

-Ja n’hi ha prou!, 

-No podem repartir tant, no podem permetre que cada vegada més gent vulgui tenir accés al nostre elitisme d'usos  d'hàbits .., per entendre'ns   al nostre tren de vida. Hi ha línies que no es poden traspassar. Eliminada quasi bé l’educació racionalista en favor de la sectària, ara és l’hora d'arraconar i exterminar progressivament durant aquesta segona dècada del segle  la chusma  que amb els seus radicals ideòlegs, respectivament, s’abstenen de servir-nos i fer-nos costat.

una de la PAH a menorca

Totes les persones som fokor!

De nou l’animós Fokor, amb la innata dignitat que el caracteritza, per enèsima vegada deuria de sortir d'una de les oficines del colós BBVA, decebut i amb la preocupació de veure's atrapat en aquesta mena d'orgia especulativa on en cap moment ell tenia la intenció de participar. “TOTES SOM FOKOR”, és l’encertada frase que a Menorca, avui per avui, representa a les persones afectades en més o menys grau per les abusives i fraudulentes practiques bancàries, és a dir, totes.

Per la seva particular característica el problema d'en Fokor és un cas especial, així doncs les negociacions són feixugues i humiliants alhora, de fet, poden ser semblants al mal son d'algú que té una malaltia catalogada com a “rara” i veu amb impotència el menystingut interès dels grans laboratoris per trobar el guaridor remei doncs, en tractar-se de casos aïllats, se't treuen del damunt amb kafkians arguments encobridors del seu avariciós criteri de que no cal tenir en compte cap situació d'angoixa que afecti a una minoria de la població i més, quan pertany a la classe obrera.

Gracies a la lluita d'un veí desnonat a Martorell, Mohamed Aziz, a l'actuació del seu advocat i la del jutge que va admetre una denuncia d'abús bancari a tràmit i, a més a més va elevar una pregunta prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, aquesta institució recentment ha dictat sentència reprovant, per abusiva i il·legal, la llei hipotecaria espanyola. El president de govern de l'estat espanyol, quan se li ha preguntat al respecte ha declarat amb veu baixeta, que “la adecuaremos” per tant ens queda clar que no hem de baixar la guàrdia doncs de sobres sabem la minsa llargària que té l'estri de prendre mesures del govern i de part de l'oposició quan es tracta de legislar en favor dels interessos del conjunt de la ciutadania, en comparació a la llargada exorbitant que empren per afavorir aquest 1% de la població que ofega i extermina alhora. 

Sortosament, la consciencia ciutadana que sap que “totes som Fokor” va en augment, sortosament la “democràcia participativa” en front de la “representativa”dia a dia també, per tant, el clam del SI QUE ÉS POT, no s’aturarà a tot l'estat fins aconseguir l’aprovació dels punts de la iniciativa legislativa popular sobre dació en pagament, paralització de desnonaments i lloguer social que el govern ara té entre mans i, a més a més, la justícia social, a traves dels seus representants haurà d'encabir tots els particulars casos “Fokor” que puguin anar sorgint. 

El 21-3-13, a les dotze del mig dia a s'Esplanada de Maó, el missatge en veu alta del SI QUE ES POT, de ben segur que és tornarà a escoltar.

I, efectivament, el 22-3-13 una més de les moltes combatives PAH que funcionen a l'estat espanyol el clam demanant justícia el va fer efectiu.