En cinquanta anys si pel bàndol pacífic reivindicatiu no ha canviat res pel repressiu, excloent l’enquistada mentalitat feixista franquista i borbònica, del casc-visera, porra i corbata s’han passat al blindat uniforme corporal portador d’escut, porra o arma de projectils de goma o pebre igualment àvids de continuar repartint de valent qualsevol mena de pacífica manifestació com la recentment convocada a Mallorca.
Gràcies als
misteris que susciten, que millor que un corraló per fugir d’indiscrecions.
De vegades
la dificultat escultòrica està més a treballar malament la pedra que en
treballar-la bé.
És una foto
de fa temps, per això és circumstancial si dic “eres”, doncs jo i tothom que la
vegi no desitjarà altra cosa que poder dir que ets un ca rater de raça
mallorquina tal vegada descendent d’avantpassats establits a Menorca, i per això
segurament saps la importància que tenia coordinar-te amb la tradició
festera i la barrera d’ullastre per si a algú li passava pel cap fer-te una
foto.
El motiu d’abans-d’ahir
al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de l’ase, cavalcant per la façana
iniciaven el replec de la colcada.
El motiu d’ahir:
El caixer fadrí lluint l’ensenya de les festes també per la façana cavalleja.
El motiu d’avui:
Solidaritzant-se amb la llibertat de Palestina i condemnant el genocidi
perpetrat pel govern d’Israel, una caixera o un caixer, muntant a cavall per la
façana va.
El motiu d’ahir
al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de l’ase, cavalcant per la façana
iniciaven el replec de la colcada.
El motiu d’avui: El caixer fadrí lluint l’ensenya de les festes també per la façana cavalleja.
El motiu de
demà: Solidaritzant-se amb la llibertat de Palestina i condemnant el genocidi
perpetrat pel govern d’Israel, una caixera o un caixer, muntant a cavall per la
façana van.
El motiu d’avui al bloc: El flabioler o flabiolera damunt de
l’ase, cavalcant per la façana inicien el replec de la colcada.
El motiu de demà: El caixer fadrí lluint l’ensenya de les
festes també per la façana cavallejarà.
El motiu de demà passat: Solidaritzant-se amb la
llibertat de Palestina i condemnant el genocidi perpetrat pel govern d’Israel,
una caixera o un caixer, muntant a cavall per la façana van.
Per la seva
sonoritat, l’acústica de la pedrera de marès que et serveix d’estació d’enllaç
de ves a saber quin destí prendràs, augmenta els decibels de la reiterada i
enèrgica piuladissa fent saber als teus i a tot déu, o bé que estàs content, o
bé que estàs emprenyat.
La
imaginació és lliure, davant d’escultures sense títol pensa el que vulguis,
l’autor ha fet la seva feina, deixar-te pensar en llibertat.
Contrari a
les d’algunes persones, és el que tenen les petjades de gavina que no perjudicant
cap indret de la platja, a més a més, són curioses i agradables de trobar.
De gran, els
retorns a la infància sovint omplen els pensaments per això, quan el club de
jubilats del poble, arribades les festes del gloriós Sant Jaume, convida a tota
la gent gran a una xocolatada a Sa plaça des Mercat, segur que
sobrevinguts records de xocolatades d’infantesa o recordant allò que omplia el
rebost de la casa amb l’aliment sòlid adquirit en la joventut i anys de bon
veure, sota la porxada del desaparegut Mercat Municipal, els farà passar una
bona estona i com ha de ser, sense deixar de ser criatures, per un parell
d'hores xalaran, s'atiparan, oblidaran penes i quin remei!, acceptant dignament
dolors crònics i mobilitats reduïdes.
El gat té
això, sempre ocupat a no fotre res al contrari de la gata sempre fent o pendent
de, a veure què?
Com totes
les fruites, el meló, allí on es trobi és fotogènic de mena i, si alhora de la
recol·lecta apareix qui d’un en un els va triant, automàticament queda atrapat
dins la fotogènia del melonar.
Ben mirat,
raonant la dèria de parlar del temps fa pensar que de les quatre estacions de
l’any la sensació d’estiu ja presideix la tardor, primavera i, para comte que
l’hivern ja està a caure.
A l'hora de
caminar, la situació quedava per igual entre qui va perdre la xancleta i qui la
va trobar.
Aprofitant
l’ombra del porxo mal endreçat, damunt de la tovallola publicitària de la
Coca-Cola en la saludable, però insípida versió “light”, aquell dia passaves
una de les més normalitzades calorades dels estius de la primera quinzena del
segle XXI.
Ara el canvi
climàtic de l’escalfament global avançant a passes de gegant, ja no exclou cap
racó, ric o pobre, de la UE sense patir-ne les conseqüències.
Tot i la
seva presència altiva i elegant presidint el menjador o la sala, tips de
veure’l, al ren li va arribar l’hora de
desnonar-lo de casa.
Les notícies
de política del país, les prediccions meteorològiques i la puta onada de calor
t'encallen en el temps, però, sortosament no de manera generalitzada perquè
sempre estan els negacionistes fent el ridícul que ajuden a desencallar-te.
Igual que el
granet que no fa graner és el glop d'aigua fresca que en l'onada de calor no
serveix per a res, així i tot, com que el granet ajuda, el glop també.
L’escalfament
global provoca locals nits i dies agònics d’estiu només suportables si penses
que algun dia arribaran els preats i enyorats ruixats tardorencs.