Les persones
expertes en el coneixement de la flora i fauna de l’entorn, tot d’una,
instruïdes com són, saben els noms i propietats dels fruits de cada arbust
o matoll; les que no, dissimulant la ignorància, ens va bé quedar-nos amb
saber que els fruits acolorits suavitzen l’ aspror del camí de paret seca.
L'una, la melodia sincopada del Bolero de Ravel, acostuma a ser carregosa, pesada; l’altra, la del ric, ric, ric del grill, gairebé sempre jocosa, divertida i, la visual trobada pel camp, pati o jardí, de totes totes, sempre curiosa, pintoresca...
… Això mateix, en un tres i un no res, silent, amb cara de
murri, plomall i llenguatge corporal anxovat, tot fa pensar que intentes agafar
el ritme d’aclimatar-te a la frescor de la tardor, per així passar el tràngol
del qual encara s’espera podria -ni que siguin quatre dies- ser l’hivern
d’enguany.
Aquell trenc
del pedrot gros, encara feia més sospitosa l’acció de refer un voluntariós,
però també barroer redreç, d’un dels tants enderrocs que els talaiots -com les
èpoques històriques- pateixen en els temps.
Ei!,
vigileu, el got mig ple només vol dir que algú ja s’ha fotut la meitat del
líquid.
Ei!, molt de
compte, no badeu i prepareu-vos perquè quan la resta desapareix-hi, adeu,
eufòria i, hola, depressió.
Intentant
salvaguardar el fet de traspassar la memòria humanística col·lectiva que vam
rebre, que una minúscula llavor sigui capaç d’embellir la grisor de l’entorn
polític mundial, no vol dir que hàgim de caure en la beneiteria de deixar-nos
endolcir la impotència, la ràbia o la indignació per cada un dels
genocidis del passat, i menys pels del present.
Ets
sedentari, abundant i migrant, però com que tot l’any et deixes veure no se sap
si ets un nouvingut o estàs a punt de fotre el camp, sigui com sigui de tu,
gràcies a la Viquipèdia, entre altres mèrits o virtuts, del teu cant sabem:
“Des de
la fi de l'hivern, i fins al començament de l'estiu, la merla mascle xiula
cants variats i melodiosos des de l'alçària dels arbres, la teulada de les
cases o qualsevol branca dominant els voltants. La merla pot cantar a tota hora
de la jornada, però quan surt i es pon el sol són els moments en què els cants
ressonen de manera més intensa. El cant de la merla és considerat com un dels
cants d'ocells més bonics d'Europa. La riquesa del repertori, les variacions
melòdiques i les capacitats d'improvisació distingeixen la merla de la majoria
dels altres ocells.
Hom
considera que el cant de la merla és el millor, després del rossinyol. També
crida diversament. La presència o el cant són clars indicis de nidificació. El
cant comença el febrer, fins a primers d'agost i acaba amb l'inici de la muda
estival (juliol-agost)”.
Qui sap si
en honor a les constants giravoltes de cultures dominants a l’illa de Menorca,
arribat el segle XXI, el traçat del camí per la zona del Parc Natural de
s’Albufera des Grau fent ziga-zagues, permet a qui l’està visitant, allargar-li
aquell suposat eventual domini cultural encabit dins del seu temps vital.
És habitual
veure dues persones que suposadament comparteixen una vida en comú tenir el
costum de passar estones d’esbarjo l’una, amb un llibre entre les mans,
interessada en la lectura i l’altre, a mans lliures de fotre res, ves a saber
en quina ficció estarà immersa.
Esperant
l'obertura de la sala era aquella joventut cinèfila incipient que, pacientment,
feia cua per veure si aquella pel·lícula seria o no portadora de coneixements
fora del comú per encarar la vida del present i del futur.
Ni que sigui
de costat, hi ha maneres de subsistir sense menysprear el significat de
vegetar.
Brancam magre i ressec com a símbol de la sequera que tenalla
la decadència dels recursos del planeta que habitem.
Ningú s’atrevirà a posar en dubte que aquella “España mesetaria” era un crac perquè, abans del maig francès, aquell del seixanta-vuit, a l’altiplà central ja hi havia qui, desafiant aquell “prohibido” del cartell municipal, posava en pràctica la frase “interdit d'interdire” saltant-se la prohibició omplint d’aigua, pots, olles, galledes, i el que fos.
Segurament, les efímeres floracions del cactus epiphyllum,
sigui el motiu de l’enèrgica i frenètica recol·lecció de nèctar i pol·len que
us té enfeinassades abans no s’acabin les vint-i-quatre hores de vida que
acostuma a tenir la flor pel fet natural que s’hagi de pansir.
A part de fer gresca de Dijous Gras a Dimecres de Cendra,
una de les utilitats de les caretes de carnaval
només serveix per camuflar per uns dies allò que dia sí, dia no, de tot
l’any, duem escrit a la cara.
Segons com, és i no és una ficció la possibilitat de donar
l’oportunitat als qui, emigrant, fugint de la misèria, de conflictes bèl·lics
locals o de sequeres establertes, amitjanar-los repoblant la buidor dels pobles
a condició de recuperar la possible activitat productiva que un dia els donava
per a viure garantint-los ara, institucionalment, la sortida digna als mercats
de consum.
És una d'aquelles circumstàncies -captada per la imatge-
favorables que penses si algú no va decidir deixar a mig fer la restauració per
a no malmetre l'estètica de la petjada del temps.