Mig albí mig grisenc, contrastes amb la intensa negror del
cavall de raça menorquina, la qual cosa no vol dir que tu no siguis un d’ells
que sortires rebel de la matriu de ta mare per aquella satisfacció de dir: sí,
soc diferent, però, i què?, resposta que sempre desarma a qui té el dogma
calcificat al cervell.
Si quan la boirina dificulta veure el cel rogent a l’horitzó
és com tenir el cap enterbolit, quan cúmulus són els que ho impedeixen, serà
com tenir-lo embotit?
1a. Fase: Elecció del lloc.
2a. Fase: Trípode muntat.
3a. Fase: Enfocar càmera.
4a. Fase: Accionar disparador automàtic i sortir corrent.
5a. Fase, fracàs de no arribar a temps i, amb el temps,
adonar-te d'aquella inconscient lleugeresa de fer malbé patrimoni per
aconseguir la foto.
Com que encara la memòria no em falla gaire, des de mitjan
segle passat, el record del full del característic bloc de paret d’un
calendari, el Duran o el Maragall, voltant per la taula del menjador, formava
part del conjunt del tassó amb llet i cacau i el pot de galetes maria, del
primer àpat del dia i així, de mica en mica aprenent a llegir, més
m’interessava que em distreia allò que estava escrit al dors: efemèrides,
encreuats, endevinalles, receptes, poemes... sovintejaven per cada un dels dies
de l’any, però, que jo recordi, en cap full dels milers que hauré llegit, el
plaer de trobar, sense embuts, un text independentista com el d’avui m’ha fet
pensar que, tal vegada com que la ciutadania catalana ja s’ha despertat,
aconseguint ser més dels que ells volen i diuen, el poc o molt que quedi per
fer ja està del tot ben encarrilat.
Sempre enfeinada.
Sempre amb el cap cot ensumant trobar la porció d’aliment que t’ofereix
la terra. Sempre destinada al plaer o
angoixa d'haver de parir garrins que comercialitzarà la persona, tenidora de la
teva vida i, finalment també sempre, quan se t’atura la fase de procrear,
atenta observant si, qui s’apropa a tu, té la intenció pacífica de deixar-te
fer o, d’immolació pel consum humà.
La creença que la planta del gira-sol segueix el sol durant
el seu recorregut diürn és un error, ja que només les gemmes tancades ho fan.
En créixer les tiges es fan rígides i les flors adultes són
fixes. Generalment s'orienten cap al llevant.
Un cop recol·lectades les pipes, algunes
poden convertir-se en oli comestible i les que poden ser consumides
directament, sempre, quan asseguda una persona ho fa a l’aire
lliure, clofolles de manera sincopada escopides, queden escampades pel
terra delatant el lloc de la consumició.
Els grafits literals tenen que, de cop i volta, t’aclareixen
allò que fins ara no hi havies caigut.
Segons el ratxejar del vent, els retorns del mar damunt dels
esculls és calmós, serè o, és embogit i abraonat, tanmateix, segons la vital
garbellada força de voluntat, el retorn de les vivències als invisibles esculls
de la ment, també.
Tot fa pensar que devia ser una d’aquelles agradables passejades on seiem contemplant-nos el plaer de contemplar.
A Menorca a més de l’estil minimalista de talaiòtiques
“taules”, estan les parets nord de les antigues cases pairals oferint un primer
pla d’absolut emblanquinat marès trencat, només, pel característic diminut
“ventanuco” sempre, a poca distància, del també minimal estil del fumeral.
(1) Art minimalista
Fins i tot, a crits, el silenci de l’albada temptava la
necessitat d’enregistrar el fenomen atmosfèric rogent del llevant illenc.
Enguany diuen que hi ha la possibilitat que fins i tot a “sa
roqueta” dels núvols caigui la neu, però per si de cas, no, sempre podem
recuperar el fet cercant aquella instantània d'un dels clixés de l’analògica
càmera fotogràfica emprada abans de conèixer, no només les digitals sinó que
també la realitat de l’escalfament global.
La casa principal del predi fa temps que, reformada, té
llicència turística, i diuen que per la residència del poble, l’antiga
missatgera sovint reviu que el plaer d’anar a cercar els ous en aquell racó del
boer (ara convertit en un apartament de convidats) la va alimentar tant o més
que consumir-los a taula.
Tal vegada, algun científic emmirallat amb la metòdica feina
dels aràcnids, amb tenacitat, aconsegueixi evitar errors dins
l'entramat culminant de la recerca.
Jesús no va néixer ni el 25 de desembre, ni fa 2023 anys (1)
També, de bones fonts diuen que els tres més famosos reis
d’orient, allò que de debò els interessava era que el senyal diví els conduís a
aquell oasi de les tres esveltes palmeres que a ells sí que els representaven.