“quan mou un peu, l’altre ha posat rel”: ho diuen d'un que camina massa a poc a poc

Mentre el cabàs i la crossa no esdevingui cap nosa, la tenacitat llevarà qualsevol indici d’arrelar ni poc ni gaire estona.

 

coincidències

Si a trenc d'alba hi ha gent que va a treballar, també, coincidint sota el mateix tros de cel esteu vosaltres les gavines exercitant les ales per l'aire i nosaltres, les jubilades, fent anar les cames per terra, però ignorant si coincidim en allò de qui dia passa, any empeny.
 

la feminista paradeta

La candidesa de dues nines, la malícia d’una bruixa mig amagada i la bona intenció d’emular l'enigmàtica mirada d’una moderna Gioconda, donaven aquell toc d’atenció femení en la raconera dels encants.

 

 

“posar hams, o tirar hams a la mar”: fer les gestions preparatòries per a obtenir alguna cosa

Sembla fàcil, però que difícil ha de ser triar i col·locar bé l’esquer a l’ham per a després, amb la facilitat de la paciència, esperar obtenir peix fresc que dur a completar un àpat.

 

“anar a parar”: interrompre la seva trajectòria en algun indret

Què se n'haurà fet de l’esmolet, de l'engranatge que feia anar la roda per giravoltar la mola... i del pedal, i del modest xarret que ho encaixava tot? i... què se n'haurà fet del tub flautat que l’afilador feia sonar avisant dur-li aquells ganivets de fil gastats que ell, activant l’engranatge a cop de pedal, te’ls tornava per un temps afilats, perillosament, segons el cost dels duros acordats.

 

cans a la platja

Sou un parell de cans que se us veu feliços, actius, juganers, i que a més a més, per damunt de tot, esteu avinguts i coordinats, perquè, alternativament, mentre un vigila concentrat amb el morro tancat l’arribada de les ones a la platja, l’altre distes i ja amb la boca oberta, està atent a qualsevol moviment que faci la persona amb qui conviviu esperant  s'allargui l'estona d'albirar aquell gest o xiulet de tornar cap a casa.

 

 

"de portes enfora": des de fora, sense conèixer íntimament l'assumpte

 

L’ombra dels pòrtics multiplicava l’espai fins al punt de donar vida al silenci d’aquells murs amb portes tancades de monacals cambres d’enigmàtics interiors.

de l’inacabable mercadeig marítim

 

Amb afany d’expandir-se en el negoci, així devia començar tot. D’un veler de quatre pals amb seixanta turistes a bord, als mastodòntics creuers de més de 2000 passatgers.

Així i tot, com sempre, el plaer de navegar a vela, ha sigut cosa de les elits capitalistes.

sovintejant resiliència

Sovint, els amplis i llargs passejos d’arbres són prolongats oasis que t’allunyen de l’estretor de carrers i habitacles dels nuclis antics de pobles i ciutats.

 

tal vegada

 

Tal vegada aquell dia no tenies el dia. Tal vegada estaries emprenyat amb algú, però, pel distorsionat reflex de l’ull curiosament fora d’òrbita -i et juro que no he retocat res- tal vegada l’emprenyament el tenies amb tu mateix.

“a voluntat”: en la forma o en el temps que es vulgui. «Aquesta peça pot posar-se o treure's a voluntat».

Són aquelles utilitats amb el temps desgastades que, alhora, amb voluntat d’enyor es mantenen útils, sigui per barrar el pas sigui per no perdre el record.

 

renoi!

Renoi!, quin agradable ensurt, La Republicana penjada en un dels vells quartes de l’Esplanada del poble.

Renoi, si no fos pels moderns fanals de l’enllumenament, diria que el temps ha retrocedit fins abans dels 36.

Renoi!, quina decepció perquè resulta que el vermell damunt vermell fan morat i no, no és La Republicana, és la d'“ells”, La Constitucional, però, finalment també renoi, quina sort no haver de passar aquell malson dels avantpassats republicans que van viure el feixista cop d’estat.

 

de tradició i d’intrusisme

Si Gaspar, Melcior i Baltasar són els amos de la tradició, què cony han de deixar espai damunt la taula per l’intrús Pare Noel?

 

fer temps

Fa tota la impressió que a aquestes hores de la matinada tu tampoc estàs del tot desperta perquè se't veu que estàs fent el mateix que fem la gent que no tenim un horari a complir que és, dedicar una estona a badar i alhora rumiar, que faràs i no faràs -en el teu cas- abans d’aixecar el vol.

 

punt per punt

És aquell prolífic punt de contacte visual, d’observació, de meditació..., que sempre acaba sent un punt d’acció per fer la foto.

 

 

mal senyal

A les acaballes de novembre, un senyal més de l’escalfament global és aquell fumeral d’estufa salamandra guarnit de primaverenca verdor.

 

 

de constància i de fugacitat

Només el penya-segat i les barques amarrades a la passarel·la de la cala representaven la constant veritat, la resta només feia de fugaç espill d’una altra certitud. 

 

de pelussera i de pendons

Se’t veu un moix molt polit de pelatge net com una patena combinat de color blanc, negre i roig; tanmateix, tens un seductor atractiu que augmentes posant-te de perfil perquè saps de l’elegància d’aquest posat tan assidu en retrats de tota mena, però, si de tot això ja estàs assabentat, per si de cas, deixem posar-te al corrent per acréixer-te l'atractiu, que la combinació negre blanc i roig la tenen banderes de països com Alemanya, per dir-ne un de proper, fins a un munt dels anomenats països àrabs, com el Iemen, l'Egipte, l'Iraq el Sudan...

 

 

la gestació de l’arquitectura

Els talaiòtics, construint assentaments sòlids treballant la pedra per formar poblats, van ser primerencs en assegurar-se que l’esdevenidor no borres la seva petja dins la història arquitectònica de la humanitat.

 

 

de somriures i d’apocament

Visualitzant el temps retingut en una imatge, t’ajuda a comprendre el perquè quan ni carnavalades del temps, o no,  no et fan el pes, sempre t'has de preparar per les que vindran.

 

“ànima en pena”: persona melancòlica o afligida per no poder obtenir allò que desitja

De tenir ànima, tal vegada més d’un iot en creuar-se amb la modesta barca, envegi la sort que té d'estalviar-se l’estupidesa de la tripulació i passatgers que ell ha d’aguantar. 

 

el desafiament

Dins la fredor del nuvolat matí, la desafiant silueta d’aquell avet empenyia a fer la foto i, mentre feia anar el zoom, tu, desafiant amb el  vol silent de gavina matutina,  vas aparèixer dins l’enquadra del visor sense amagar la intenció de ser protagonista mentre no escoltessis el “clic” del disparador.

 

“ser llei de vida”: dit per a fer referència a alguna cosa que s'esdevindrà indefectiblement

A la tardor, època de caiguda de les fulles, la seva llei de vida no fa distincions entre les  longeves i les que encara repuntaven.

 

de petxines i de microplàstics

Camines damunt l’arena d’una platja després que un petit temporal l’ha omplert de conquilles i creus que estàs en un indret paradisíac fins que el record d’una notícia et fa tocar de peus a terra i saps que l’indret on et trobes, gràcies a la presència de microplàstics, és una merda.

La notícia en aquest enllaç, i un tast del que diu per qui vulgui saber-ne més: “Les platges catalanes –particularment les del Camp de Tarragona i les de Menorca– fa anys que acumulen centenars de milions de bocins de plàstic, segons que denuncien organitzacions ecologistes del país. És una crisi ecològica que, durant anys, s’ha cuit a foc lent amb la inacció de les autoritats, però que no ha estat fins ara que s’ha posat en relleu.” I en mig de la informació un enllaç on Esperança Camps entrevista al tècnic de  medi marí del GOB a Menorca, que analitza les conseqüències d’un augment persistent de la temperatura de l’aigua de la mar.

 

“tenir les ferradures a l'aire”: estar a punt de morir

Si fem cas de les llegendes, conscient que el significat de la posició  d’una ferradura en forma d’U vol dir demanar protecció, però si allò que es vol són doblers i sort s’ha de col·locar puntes avall, qui va penjar les ferradures  a l’aire d’un menut finestral reixat, amb el temps devia o, morirà  prest, però sortosament, carregat de diners.

 

passar el dol

Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.

Dos darrers reportatges fotogràfics:

https://www.vilaweb.cat/noticies/recull-fotografic-el-testimoni-de-les-marques-de-laigua-no-sesborra/

https://www.vilaweb.cat/noticies/el-palau-de-la-generalitat-un-mur-simbolic-de-la-protesta-popular/

 

 

passar el dol

 Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.

passar el dol

 Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.

passar el dol

Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.

 

 

passar el dol

Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.

 

passar del dol

 Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.

passar el dol

Davant la magnitud de la tragèdia en indrets del País Valencià, cada dia d'aquesta setmana, no penjaré cap foto pròpia deixant l’espai a publicar-ne una  extreta d'aquest enllaç de VilaWeb.

També, visualitzant i canalitzant imatges de la destrossa, de la impotència, de la solidaritat és, agraint-ho  a l’autor del reportatge, una manera de passar el dol confiant, tanmateix, disculpi l’ús abusiu fet de la saturació eliminant el color, tal vegada influenciada per la llegenda que diu que, un bon o malson, és en blanc i negre que el somniem.

narcisisme de cumulonimbus

Duran la nit serien presumits núvols d'evolució nocturna fins a arribar al clímax àvids de, a l'alba, poder emmirallar-se al mar.

 

"un gra no fa graner"

Que un gra no faci graner no vol dir que s'ha de menystenir el nociu i contaminant fum de SOx, que surt de la xemeneia d'un creuer.

 

poesia visual

- (   )
 

"el pedestal són les sabates" (joan brossa)

Segurament, els coloms del cablejat, enfonent-se de la presumpció de qui es creu estar per mèrits al pòdium, pensaran el mateix que deia el poeta, però en aquest cas la frase seria: el pedestal són les potes, gamarús!

 

de desaparicions i aparicions

Primer van ser aquells dels anys 50 anomenats Banc de Barcelona de disseny artesanal modernista, d'ergonòmic seient de llistons de fusta sostinguts per uns peus d'artístic ferro colat. Ara, trencant l'encant de fanals tipus "fernandina" també de ferro colat, però sense corona reial, simultàniament veus desaparèixer emblemàtiques peces del mobiliari urbà i l'aparició -per goig o desencís-, d'equipacions urbanes d'estil Ikea, la insistent icona que, no només envaeix llars sinó que també, subtilment influeix en el disseny del moblatge urbà.

 

 

quan tot queda a casa

Escampades per l'extensa tanca, enormes garbes de pinso sec increïblement bessones pel procés mecànic d'atapeir-les, són la garantia que almenys el ramader sempre que pugui alimentarà el bestiar amb manduca de quilòmetre zero. 

 

la segura inseguretat

Quan ets jove, mai penses que la dificultat que té caminar per un pedregal és el preludi de la segura inseguretat que, probablement, en la vellesa tindràs caminant en pla.

 

la blanor ovina

Resguardades en una espaiosa tanca envoltada de paret seca, el perill que podeu témer no és la del llop assilvestrat albirat al Principat, en tot cas el d'un ca descontrolat fugit d'algun lloc de l'entorn amb ganes de cacera o, la de més indefensió, la del ramader que decideix dia i hora per dur-vos a l'escorxador.

 

 

"funcions de relació": les funcions biològiques que posen en combinació uns éssers amb uns altres.

Depenent de la relació establerta, aquesta pot penjar d'un fil o durar tota la vida. Si el fil es trenqués, per una temprada estaria garantida la sensació de solitud, però, si no es romp, pot donar-se la paradoxa que de tant en tant passi el mateix.

 

a una senda de llambordes

És aquell curt senderó representatiu d'un llarg passat que et fa pensar en les andròmines, sentimentals vestigis dels records que, dins de casa, t'entestes a conservar.

 

"haver-hi forn": estar el forn en disposició de poder coure

Quan tothom sap què vol dir l'obsolescència programada en maquinàries o productes de fabricació en sèrie, sorgeix la paradoxal lògica de veure que algunes obsolescències, només el progrés és l'encarregat de fer-les.

 

 

anas platyrhynchos

A causa del llatinisme impronunciable del teu nom, possiblement se't coneix per ànec coll-blau o coll-verd, a condició que siguis un mascle adult en època activa d'aparellament, ja que en període d'abstenció sexual o de joventut, tu sabràs per quina raó adoptes el plomatge color bru que tot l'any la femella lluu, la qual cosa pot fer pensar que, el transvestisme també forma part de l'herència genètica, o no, de l'Anas platyrhynchos.

 

 

el punt d'honor

Tal vegada l'aparició de finestres fetes amb un material resistent a la corrosió com és l'alumini resolgui maldecaps de neteja i manutenció. Malgrat tot, com que a la seva dilatada vida, més tard que d'hora li arribarà un final, ni de nou ni de bell nou ni decadent, mai podrà comparar-se ni amb l'estètica de la fusta ni amb la del seu digne embelliment.

 

 

fer saber

La data de l'obtenció de la foto que és del 26-6-13 ens fa saber que ja ha passat la segona dècada o període de deu anys del segle XXI, data que al mateix tems, ens fa saber que ve de lluny l'oferta del lloguer de minses i en ocasions insalubres habitacles fixos o movibles tipus caravana o tenda de campanya, que fan saber estan per abastir el problema d'allotjament de qui ve a fer la temporada, sense cap o poques opcions perquè les persones que les utilitzin tinguin la possibilitat de fer saber l'indignant usurer, mercat de lloguer.

 

 

cabòria generacional

Sovint, quan caminava per algun carrer del poble, mig enfeinada mig enderiada, pensava en la gent jove que, com ara ella, irremeiablement s'anirà tornant vella.

Tot això i més li passa pel cap perquè recorda que de jove, trescant pels mateixos carrers mai li va passar pel magí pensar que s'anava envellint.

 

 

el picassià colom blanc

Si de debò la presència un colom blanc tingués la força de carregar la consciència humana capaç d’aturar les guerres del planeta Terra, aquest del filat elèctric li faltarien dècimes de segon perquè, un míssil, com a mínim, el desplomés del tot.

 

“saber tots els racons”: conèixer bé una casa, un terreny, i fig., una organització

Tal vegada en un principi serien fortes i gruixudes lianes vegetals les que, per seguretat, des dels troglodites s'emprarien a l'hora de navegar pels mars i grans rius i així en tot temps evolucionant fins ara que s'empren consistents primes o grosses cordes, però, en tot cas, tant els nautes antics com els moderns de segur que, de la nau, a cegues coneixerien el racó de l'ordenada cordada destinat a garantir la seguretat en les maniobres del vaixell.

 

 

"tot temps" o "tots temps": sempre, sense cessar

És la mena d'instint innat més destructiu que conservador de la condició humana que sovint irrompen paratges exteriors. En aquell indret costaner, només quedava la petita ruïna d'allò que en un temps devia ser refugi o amagatall de pescadors i contraban, continuïtat simbòlica, era rere era, d'ancestrals costums de la supervivència humana.