Difícilment passaves
desapercebut, eres voluminós i fins i tot podria dir-se que sempre feies cara
d’emprenyat, així doncs, tal vegada per suavitzar la realitat de la teva
aparença tens un lloc dins el bestiari del gran poeta Josep Carner aprofitat
per la gran Guillermina Mota fer-te una cançó.
https://youtu.be/cejsTU8ymQQ?si=9LdQGBiARrK8F_cl
Dins la diversa textura de la paret seca, ressalten
estratègics graons incrustats permissius per botar d’un cantó a l’altre o,
senzillament, per tafanejar la col·locació dels que en aquest cas serien els
baixants.
En el fons, la bel·licositat de les paraules dels
discursos de la ultradreta emergent, deixen en un no res l’agressivitat de les
punxes dels cactus.
La globalització també és això, a la curta o a la llarga,
permetre la lliure circulació del capital de societats per invertir en
territoris aliens a la seva nacionalitat, la qual cosa fa sospitar que el
costum colonitzador, vulguis o no, continua vigent amb el perill que, per poc
que et descuidis, la feblesa sindical pot donar peu a l’esquitxoteig de
puntuals episodis d’esclavatge durant la reforma o explotació comercial
d’antigues propietats regentades per natius del lloc.
Experts diuen que ets una de les més habituals que podem
trobar per l’arxipèlag balear i, tot i que el teu nom indica que ets una bruna
de bosc, el dia de la foto estaves, despistada o no, damunt d’una fulla de la
flor de nit que cada any acostuma a rebrotar al pati d'aquesta casa de poble
força distanciada del que seria el boscam proper.
Metafòricament parlant, manejar el timó amb bones o
potineres mans és el resultat definitiu en totes les qüestions.
Miressis per on el miressis aquell conjunt de connotacions
jesuítiques t’arrencava un somriure condescendent i maliciós alhora.
Damunt l’aigua, miri per on es miri tens sempre en remull, ocults,
els baixos i la part visible, la flotant eixuta o remullada, gràcies a l’efecte
mirall, per partida doble la tens exterioritzada.
També, sovint entre els ullastres es formen famílies, amb
els vincles tan arrelats, que estan destinades a ser carcellers i presoners
alhora.
Doncs sí, era una època que a més a més de, amb molt de
respecte transgredir-los el patrimoni talaiòtic tan llaminer de ser explorat,
en visitar els pobles -en absències de polígons industrials- trobaves tota mena
de botigues que abastien les necessitats quotidianes d’una família, un mercat
municipal amb carnisseries, peixateries, verduleries..., tot plegat
professionalment atès segons la tradició i costums autòctons, però..., ai, ja
fa temps que això forma part d’un passat també transgredit turísticament
sovint, amb més poc que molt de respecte, la qual cosa fa sorgir notícies de
lligam i dependència cap a puntuals massificades estiuades cada vegada més
globalitzades.
Ets un reduït cavallet de cartó elaborat amb la mateixa
tècnica dels més grans destinats a ser l’emblemàtica joguina infantil que a
vegades deixaven els tres Reis Mags en una galeria, balcó o pati de la casa i,
com que d’il·lusions tracta l’apunt animalista “la gatera” d’avui, de la closca
de caragol de mar que t’acompanya tal vegada, si estàs atent, escoltis encara
les remors de la mar que costejava quan estava habitada.
La complexitat d’entendre l'expansió de l’univers plena de
forats negres astronòmicament captats contrasta amb la senzilla explicació que
podem rebre dels també forats negres que territorialment sovint trobem.
Ja està dat i beneit, els fenòmens diürns d'onades de calor
i nocturns de tòrrides nits, són els causants del canvi de costums de passar
una estoneta a l'ombra o a la fresca del fosquet, per la qual cosa per,
unanimitat, els consells d'estar dins de casa fent despesa de llum qui tingui
aire condicionat instal·lat o, de ventiladors modestos o potents, són els que
més la ciutadania obeeix.
Una de les atraccions de fira era la cerimònia ritual que,
per cinquanta rals, donava dret a obtenir el diploma acreditatiu del “Reial
Ordre del Carro”. El to seriós del discurs de l'entrega credencial, atreia
innocents mirades per conèixer fins a quin punt els majors eren capaços de ser
tan infantils com ells.
Contrari a la dita que un gra no fa graner, podem assegurar
que una abella, emprant estratègics moviments de supervivència, fa rusc.
A les acaballes del darrer any, per enèsima vegada, el sol
ixent de l’est ens alertava que l'industrial malbaratament de l’ozó ens farà
passar estius insuportables de calor.
Atrapades dins la bombolla de l’onada de calor, d'esma, amb
prou feines per pensar: Ai!, enyorades llevantades, enyorades tramuntanades...
