el verdader desenllaç

Com a acabament del conte "els tres ossos” direm que, eren tan bons minyons que fins i tot es van deixar caçar per uns perversos que van vendre’ls al zoològic perquè els explotessin tancats dins d’aquella instal·lació que deien era el calc de la seva vida en llibertat.

Conclusió: un d’aquells negocis rodons on els protagonistes sempre perden.

 

“déjà vu”

La veus allí esperant l’últim destí cap a una nau segons criteris de “trastos vells” o “antiguitats” i, per uns instants de pensament, donant-li vida, els sorolls del carro carregant el foli, el de les tecles pitjant-lo, el de l’espaiador de paraules, el de la campaneta avisant del topall del marge esquerre, el de la maneta per canviar de línia i el del carrisqueig per l’estirada ràpida cap amunt del paper un cop finalitzat el text sense oblidar l’olor de tinta de la bicolor cinta d’aquelles negres màquines d’escriure de ferro colat i daurats anagrames de fàbrica com UNDERWOOD, ROYAL, OLIVETTI, REMIGTON..., presents a tots els llocs on sense cap problema trobaves feina resulta ser, tot plegat, el "déjà vu" del dia. 

l’afany recaptador consistorial

Aquell ajuntament no va deixar passar l’oportunitat de recaptar doblers esbrinant, a l’oficina de la propietat, la identitat de qui va enregistrar la possessió de l’ancestral o no ancestral cova que des del primer dia de tributar com a bé immoble, se’l podia autoritzar legalment a lluir la flamant rajola numerada.

 

d’una innocent curiositat

Diuen que, per allò que no es coneix, la curiositat creix, però més quan la criatura és un cul d’en Jaumet, que l’obliga a saltar-se la disciplina de formar part de l'aforament de menudes cadiretes casolanes, per esbrinar aquella modalitat de dibuixos animats en tres dimensions que apareixien rere aquell llarguerut televisor.

 

orfeu i eurídice

De totes a totes convençuda del mite que assegura que, no és el gat de la casa, sinó que la casa és del gat, des del primer dia que vau entrar, Eurídice, Orfeu ja he assumit passar a ser la vostra mainadera i dona de fer feines de la casa.

Sé que m’esperen uns mesos de paciència, divertiment i consentiments com per exemple, el de convertir l'estora en un túnel de gresca tot d’una que la vau veure doblegada aquell matí d’agranar a fons, però estigueu alerta perquè si encara, més després dels sis mesos que han passat de la seva desaparició tornés en Brusqui, l’antic propietari, se’ns acumularà la feina no només de solucionar la bona convivència sinó la qüestió de la propietat immobiliària.

Nota. L'Orfeu és un ben plantat de pelatge gris tigrat mil·limètricament conjuntat..., sort que l'Eurídice, de pèl negre i blanc anàrquicament coordinats, s’encarrega de desmitificar-lo.

 

 

 

venir de casta depredadora

Enxampat a mig construir, forma part de l’estil arquitectònic que sovinteja qualsevol indret mediambiental protegit tan desitjat de profanar pels empresaris promotors immobiliaris ni que sigui començant per un dels seus embrions de baixa estofa.   

“trobar d'enyor o trobar enyor”: enyorar una cosa, sentir-ne l'absència

Va emigrar deixant enrere l'agresta solitud de l'entorn que ara, ni el temps prosperós ni el brogit de la ciutat aconsegueixen evitar-li de l’enyor.

la pareidolia

Un exemple que la pareidolia també apareix embotida en forma de nusos dins la fusta de mobles rústics, el trobem en aquesta similitud del rostre de Saturn devorant al seu fill, segons una de les pintures negres de Francisco de Goya.

de mimetisme i desaparicions, o la semblança d’una gallina amb una cuinera

La gallina cova els ous que en un descuit desapareixen per qui a la cuina en fa truites que un cop a taula també desapareixen. 

 

qüestió d'alts i baixos

Per poc que controlis els a prop estàtics i t’adonis del descontrol dels de lluny movibles, ja tens el matís de tot plegat.

 

el veïnatge global

Qui ho havia de dir que les companyies de circ eren les precursores de la denominada globalització fent arribar, al públic de totes les edats, espectacles d’arreu del món.

el menfotisme, persona que tot li és igual, que no li importa ni li preocupa res

A la iaia la feien servir de cavallet perquè estava en aquella edat conscient que ja eren més les coses que no volia li interessessin de les que ja havien deixat d’interessar-li, dit d’una altra manera, culminar la saviesa del meninfot.  

 

d’un intercanvi tàcit

En pobles o barris de ciutats allí on el veïnat encara és aquell de tota la vida, tranquil·litza veure a primeres hores del dia que els porticons oberts d’una casa, normalitzen els costums sense que cap daltabaix hagi alterat la vida de qui l’habita, però si a aquest fet casualment li sumem la presència encuriosida de l’àvia i la del seu fidel company caní, el plaer d’intercanviar una mirada i somriure còmplices, ja ens revifa el dia.

 

 

qüestió d’intel·ligències ia,in,ip

Allí on la intel·ligència artificial té poc camp per a recórrer és observar el resultat de l'avançada intel·ligència natural creadora d'enormes modernes i arrodonides garbes de palla destinades a l'alimentació o, a fer de llit del bestiar equí, boví, oví..., durant l’estival sequera, però ara, fruit de l’ambiental intel·ligència profana dels humans, present a qualsevol època de l'any.

 

opa també vol dir: osca o tall que es fa en una fusta d'un cop de destral

Últimament, la tabarra publicitària del BBVA fent OPA al Sabadell, fa pensar en la primor de la línia separadora que hi ha entre el desig capitalista del benestar, al de com fer arribar l’entabanador consum eufòric capaç d’atrapar més clientela addicta per “ells” aconseguir-lo.

 

la metamorfosi

Aquella fonda, albirant l’economia d’escala creixent, sabia que en un tres i no res transformaria el solar d’estendre llençols en un lucratiu bloc d’habitacions annexes a l’hostal.