Fa tota la impressió que a aquestes hores de la matinada tu
tampoc estàs del tot desperta perquè se't veu que estàs fent el mateix que fem
la gent que no tenim un horari a complir que és, dedicar una estona a badar i
alhora rumiar, que faràs i no faràs -en el teu cas- abans d’aixecar el vol.
És aquell prolífic punt de contacte visual, d’observació, de
meditació..., que sempre acaba sent un punt d’acció per fer la foto.
A les acaballes de novembre, un senyal més de l’escalfament
global és aquell fumeral d’estufa salamandra guarnit de primaverenca verdor.
Només el penya-segat i les barques amarrades a la
passarel·la de la cala representaven la constant veritat, la resta només feia
de fugaç espill d’una altra certitud.
Se’t veu un moix molt polit de pelatge net com una patena
combinat de color blanc, negre i roig; tanmateix, tens un seductor atractiu que
augmentes posant-te de perfil perquè saps de l’elegància d’aquest posat tan
assidu en retrats de tota mena, però, si de tot això ja estàs assabentat, per
si de cas, deixem posar-te al corrent per acréixer-te l'atractiu, que la
combinació negre blanc i roig la tenen banderes de països com Alemanya, per
dir-ne un de proper, fins a un munt dels anomenats països àrabs, com el Iemen,
l'Egipte, l'Iraq el Sudan...
Els talaiòtics, construint assentaments sòlids treballant la
pedra per formar poblats, van ser primerencs en assegurar-se que l’esdevenidor
no borres la seva petja dins la història arquitectònica de la humanitat.
Visualitzant el temps retingut en una imatge, t’ajuda a
comprendre el perquè quan ni carnavalades del temps, o no, no et fan el
pes, sempre t'has de preparar per les que vindran.
De tenir ànima, tal vegada més d’un iot en creuar-se amb la
modesta barca, envegi la sort que té d'estalviar-se l’estupidesa de la
tripulació i passatgers que ell ha d’aguantar.
Dins la fredor del nuvolat matí, la desafiant silueta
d’aquell avet empenyia a fer la foto i, mentre feia anar el zoom, tu, desafiant
amb el vol silent de gavina matutina,
vas aparèixer dins l’enquadra del visor sense amagar la intenció de ser
protagonista mentre no escoltessis el “clic” del disparador.
A la tardor, època de caiguda de les fulles, la seva llei de
vida no fa distincions entre les longeves i les que encara repuntaven.
Camines damunt l’arena d’una platja després que un petit
temporal l’ha omplert de conquilles i creus que estàs en un indret paradisíac
fins que el record d’una notícia et fa tocar de peus a terra i saps que
l’indret on et trobes, gràcies a la presència de microplàstics, és una merda.
La notícia en aquest enllaç, i un tast del que diu per qui
vulgui saber-ne més: “Les platges catalanes –particularment les del Camp de
Tarragona i les de Menorca– fa anys que acumulen centenars de milions de bocins
de plàstic, segons que denuncien organitzacions ecologistes del país. És una
crisi ecològica que, durant anys, s’ha cuit a foc lent amb la inacció de les
autoritats, però que no ha estat fins ara que s’ha posat en relleu.” I en
mig de la informació un enllaç on Esperança Camps entrevista al tècnic de medi marí del GOB a Menorca, que analitza les
conseqüències d’un augment persistent de la temperatura de l’aigua de la mar.
Si fem cas de les llegendes, conscient que el significat de
la posició d’una ferradura en forma d’U vol dir demanar protecció, però
si allò que es vol són doblers i sort s’ha de col·locar puntes avall, qui va
penjar les ferradures a l’aire d’un menut finestral reixat, amb el temps
devia o, morirà prest, però sortosament,
carregat de diners.
Del recull fotogràfic d'aquest enllaç de VilaWeb.
Dos darrers reportatges fotogràfics:
https://www.vilaweb.cat/noticies/el-palau-de-la-generalitat-un-mur-simbolic-de-la-protesta-popular/
També, visualitzant i canalitzant imatges de la destrossa,
de la impotència, de la solidaritat és, agraint-ho a l’autor del
reportatge, una manera de passar el dol confiant, tanmateix, disculpi l’ús
abusiu fet de la saturació eliminant el color, tal vegada influenciada per la
llegenda que diu que, un bon o malson, és en blanc i negre que el somniem.
