Duran la nit
serien presumits núvols d'evolució nocturna fins a arribar al clímax àvids de,
a l'alba, poder emmirallar-se al mar.
Duran la nit
serien presumits núvols d'evolució nocturna fins a arribar al clímax àvids de,
a l'alba, poder emmirallar-se al mar.
Que un gra no faci graner no vol dir que s'ha de menystenir
el nociu i contaminant fum de SOx, que surt de la xemeneia d'un creuer.
Segurament, els coloms del cablejat, enfonent-se de la
presumpció de qui es creu estar per mèrits al pòdium, pensaran el mateix que
deia el poeta, però en aquest cas la frase seria: el pedestal són les potes,
gamarús!
Primer van ser aquells dels anys 50 anomenats Banc de
Barcelona de disseny artesanal modernista, d'ergonòmic seient de llistons de
fusta sostinguts per uns peus d'artístic ferro colat. Ara, trencant l'encant de
fanals tipus "fernandina" també de ferro colat, però sense corona
reial, simultàniament veus desaparèixer emblemàtiques peces del mobiliari urbà
i l'aparició -per goig o desencís-, d'equipacions urbanes d'estil Ikea, la
insistent icona que, no només envaeix llars sinó que també, subtilment influeix
en el disseny del moblatge urbà.
Escampades per l'extensa tanca, enormes garbes de pinso sec
increïblement bessones pel procés mecànic d'atapeir-les, són la garantia que
almenys el ramader sempre que pugui alimentarà el bestiar amb manduca de
quilòmetre zero.
Quan ets jove, mai penses que la dificultat que té caminar
per un pedregal és el preludi de la segura inseguretat que, probablement, en la
vellesa tindràs caminant en pla.
Resguardades en una espaiosa tanca envoltada de paret seca,
el perill que podeu témer no és la del llop assilvestrat albirat al Principat,
en tot cas el d'un ca descontrolat fugit d'algun lloc de l'entorn amb ganes de
cacera o, la de més indefensió, la del ramader que decideix dia i hora per
dur-vos a l'escorxador.
Depenent de la relació establerta, aquesta pot penjar d'un
fil o durar tota la vida. Si el fil es trenqués, per una temprada estaria
garantida la sensació de solitud, però, si no es romp, pot donar-se la paradoxa
que de tant en tant passi el mateix.
És aquell curt senderó representatiu d'un llarg passat que
et fa pensar en les andròmines, sentimentals vestigis dels records que, dins de
casa, t'entestes a conservar.
Quan tothom sap què vol dir l'obsolescència programada en
maquinàries o productes de fabricació en sèrie, sorgeix la paradoxal lògica de
veure que algunes obsolescències, només el progrés és l'encarregat de fer-les.
A causa del llatinisme impronunciable del teu nom,
possiblement se't coneix per ànec coll-blau o coll-verd, a condició que siguis
un mascle adult en època activa d'aparellament, ja que en període d'abstenció
sexual o de joventut, tu sabràs per quina raó adoptes el plomatge color bru que
tot l'any la femella lluu, la qual cosa pot fer pensar que, el transvestisme
també forma part de l'herència genètica, o no, de l'Anas platyrhynchos.
Tal vegada l'aparició de finestres fetes amb un material
resistent a la corrosió com és l'alumini resolgui maldecaps de neteja i
manutenció. Malgrat tot, com que a la seva dilatada vida, més tard que d'hora
li arribarà un final, ni de nou ni de bell nou ni decadent, mai podrà
comparar-se ni amb l'estètica de la fusta ni amb la del seu digne embelliment.
La data de l'obtenció de la foto que és del 26-6-13 ens fa
saber que ja ha passat la segona dècada o període de deu anys del segle XXI,
data que al mateix tems, ens fa saber que ve de lluny l'oferta del lloguer de
minses i en ocasions insalubres habitacles fixos o movibles tipus caravana o
tenda de campanya, que fan saber estan per abastir el problema d'allotjament de
qui ve a fer la temporada, sense cap o poques opcions perquè les persones que
les utilitzin tinguin la possibilitat de fer saber l'indignant usurer, mercat
de lloguer.
Sovint, quan caminava per algun carrer del poble, mig
enfeinada mig enderiada, pensava en la gent jove que, com ara ella,
irremeiablement s'anirà tornant vella.
Tot això i més li passa pel cap perquè recorda que de jove,
trescant pels mateixos carrers mai li va passar pel magí pensar que s'anava
envellint.
Si de debò la presència un colom blanc tingués la força de carregar
la consciència humana capaç d’aturar les guerres del planeta Terra, aquest del
filat elèctric li faltarien dècimes de segon perquè, un míssil, com a mínim, el
desplomés del tot.
Tal vegada en un principi serien fortes i gruixudes lianes
vegetals les que, per seguretat, des dels troglodites s'emprarien a l'hora de
navegar pels mars i grans rius i així en tot temps evolucionant fins ara que
s'empren consistents primes o grosses cordes, però, en tot cas, tant els nautes
antics com els moderns de segur que, de la nau, a cegues coneixerien el racó de
l'ordenada cordada destinat a garantir la seguretat en les maniobres del
vaixell.
És la mena d'instint innat més destructiu que conservador de
la condició humana que sovint irrompen paratges exteriors. En aquell indret
costaner, només quedava la petita ruïna d'allò que en un temps devia ser refugi
o amagatall de pescadors i contraban, continuïtat simbòlica, era rere era,
d'ancestrals costums de la supervivència humana.