Segons com valorar més estancar-se, que no mudar en el temps,
és una qüestió de tendresa emocional.
No calen coneixements de fotogènia perquè ni tu, ni cap de
la teva colla, presenteu cap dubtança; sou de per si fotogènics, sigui per
naturalesa, o sigui perquè us rota.
Sembla un d'aquells carrers foscos, estrets, avorrits, sense
cap aparador de botiga per mirar, però el dia que ha plogut, quina meravella de
llambordes mullades emmirallant, de baix a dalt, les cases més enllà dels
terrats.
-
Va ser en una sessió del Parlament de Ses Illes Balears.
El 18 de juny del 2024, quedarà enregistrat en la Història
de Ses Illes com el dia de la visibilització de la pitjor misèria oculta de la Democràcia.
Ells, Gabriel Le Senne de VOX, Margalida Prohens de PP,
militants i un fotimer de simpatitzants, mai deixaran de ser aquell rèptil ja
format dins de l’ou de la serp.
Fins ara popularment s'ha afirmat que l'hort és de
l'hortolà, la barca del patró i el bestiar del pastor, però si afegim que un
banc del mobiliari urbà és de tothom, honestament hem de dir que també un banc
és del banquer que treu profit lucratiu manegant-los els calés a tots plegats.
Dia a dia, apropant-se al tòrrid estiu, brots de morera
omplen el residual brancam de l'arbre del creixent selvàtic i ombrívol fullam a
plaer explorable, només, per voladors insectes i ocellets.
T'he de confessar que el primer dia que l'estora d'espart va
ocupar el seu lloc a terra, tot d'una vaig malpensar que tu, esmolant-te les
urpes en poc temps la faries malbé, però no, des del primer dia i del segon i així
fins fa uns quants mesos tu, l'estora senzillament la utilitzes com a
observatori del pati o com, quan veient que gairebé mai passa res, fresquívola
superfície per petar una becaina.
També hi ha aquell llenguatge urbà de les façanes que permet
imaginar a l'interior de l'habitacle buit, l'existència penjada de la paret o
dalt d'una lleixa, d'un rellotge aturat de la mateixa manera que, damunt les
forquilles, culleres i ganivets espargits dins d'un calaix de l'atrotinat
bufet, l'encastat verdet acumulat des del dia que el rellotge va dir ja n'hi ha
prou.
Sabia que estava enganxat al rectangle vidriat de la
pantalla del mòbil, sabia que si trobava el remei, com en altres addiccions,
se'n sortiria prou bé, però cercant la resposta dins d'alguna de les
aplicacions, eren tantes les solucions que irremeiablement encara el feien més
dependent del maleït mòbil.
Les reformes tenen això, a fer punyetes l'emblemàtic fumeral
i teules d'origen manual al 90% ben conservades i, en el seu lloc, quin remei!,
ficar-hi una innovada sortida de fums i teules de rabiüda uniformitat de
fabricació industrial.
Sembles ser tot un cavall, poni de les illes Shetland, i de
ser així, no és d'estranyar que la insularitat de ses illes Balears facin que,
de fet, et trobis com a casa.
Comparteixes tanca de pastura amb dos o tres parents teus i,
a vegades, amb algun exemplar de cavall negre de raça menorquina essent
inexistent cap mena de rivalitat entre vosaltres, però per si de cas un rampell
d'inferioritat passes pel teu cap, pensa que t'he retratat en primer pla, la
qual cosa vol dir que cap persona que miri la fotografia farà cap comparança
que pugui ofendre la teva dignitat equina.
És el que tenen els menuts norais, poder còmodament
practicar la semi "a la gatzoneta" tot fent-la petar amb llargues o
curtes xerrades via satèl·lit.
I neix el dia i el sol escalfa..., I transcorre el dia i el
sol bruseix..., I mor el dia i el sol desapareix, però no l'escalfor..., I neix
la nit i saps que, el maleït sol, ja esmola els rajos per a l'endemà.
Quin encert tenir la pensada de fer créixer plantes
enfiladisses; a l’estiu transmeten fredor, a l’hivern calor i cada dia de l’any
fascinació.