carallot!

Sigui físicament o posicionament, clavats l'un a l’altre, el parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre carallot que l'enamoren els gats.

 

 

el pa com a motiu revolucionari i, la reaccionària submissió

El motiu: Destacant la pregunta: “amb tot el que passa, perquè no hi ha crema de Bastilla?” de l’entrevista d’ahir al digital de VilaWeb a Lluís Llach,  fa bo de recordar fets del segle XVIII a casa nostra: “lo pa, lo pa, lo pa” a iniciativa de dones de Barcelona fartes de suportar privilegis dels de dalt (sempiterns arbitraris legisladors), succeïts mesos abans dels francesos pel mateix motiu: “a Versalles, a Versalles”.

 La submissió: Ara, tres segles després d'insuficient democratitzat avanç aconseguit per lluites ciutadanes, topant de nou amb autoritaris abusos de poder, gràcies a la submissió apresa tenim una resposta creïble al perquè de la pregunta d’en Lluís, la qual cosa, per respecte als avantpassats que lluitaren per la dignitat de la ciutadania en qualsevol lloc del món, però sobretot, per alliçonar la present i la futura en l’actitud revolucionària de la insubmissió, ens obliga urgentment, sostenint fermament el testimoni heretat, a saber desaprendre'ns de les comoditats de l’après vassallatge ciutadà, decisió personal que, si més no per salut mental, va a missa.

 

“punt per punt”: de cosa en cosa, minuciosament, sense deixar cap detall

Un cop ple a vessar, aquell singular recipient d’aigua per apaivagar la set de la menuda animàlia de proximitat, era punt de xerinola de trobada d’ocells i, punt de mira d’estratègics llocs d’observatori felins.

 

“fins a les criatures ho saben”: es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom

A vegades, orientar el joc amb nines per despertar instints materns o paterns pot esdevenir en la dèria de creure que la nina també ha de tenir la seva nineta per jugar.

 

 

martinet blanc

També accedint al teu historial “viquipedial” trobem una pila de característiques personals que ens ajuden a saber coses de tu. Una d’elles,  l’afany humà de l'aparença, gairebé aconsegueix extingir-te tot arrencant-te plomes del cos per adornar barrets de senyora o de senyor de casa bona; és el reflex de la depredadora supremacia envejosa de plomar -mai millor dit- tot allò que poden perquè no poden ser persones atractives i elegants per si mateixes.

 

 

il·lusionar-se, no tocar de peus a terra

La persona, propietària del gran llagut de cabina té sort perquè, de tant en tant, per no perdre la il·lusió pot deixar de tocar de peus a terra i retardar la patacada de la realitat de trepitjar la terra ferma.

 

 

parèntesis en el temps

Per reparació, aquell fotografiat rellotge mancat de manetes emmudint l’hora, fixava l’eternitat del temps alhora que fa doblet amb la frase: “la fotografia fixa l'eternitat en un instant” d'Henri Cartier-Bresson.

 

 

l’inquietant

Un cop et vas fent gran, l’inquietant és quan entre la píndola per dormir i el despertador apareix el malson.

 

 

la bona cosa

Com que el vostre instint carronyaire irrompent ciutats i pobles portuaris minva la fama que teniu de lliure i plàcida existència, en l’intent de semblar innocents bones noies, allargant bicefàlia de cap a cua, sou capaces d’arrancar un somriure agradós tot veient el resultat de l’atrapada imatge.

 

 

la sensació

Com aquella benefactora melodia del "mai passa res" que sona dins dels magatzems de consum, així pots topar amb la bucòlica imatge capaç de fer-te oblidar mediàtics mals sons del que està passant.

 

d’esnobisme i desconnexió

Sigui per esnob o per global comunicació  del significat modern del mot “tchak”, un grafitaire aconsella desconnectar de pantalles, tabletes i mòbils, un fet que, entenguin o no l'autoritari mot escrit a la pintada de la paret, desenes de persones ja fan cada diumenge deambulant pel mercat de vell o segona mà a la "gangaria" del Freginal de Maó.

 

«qui no reposa, fa poca cosa»: significa que el repòs moderat fa més retent el treball.

Departir xerrades de sapiència i utilitzar la punta de la falç per desbrossar la suor i terra de dins l’avarca, va ser aquell productiu recés trencador de la rutina camperola.

Aquell encontre en l’estiuada manxega dels seixanta, a més a més de parar atenció a la conversa va servir per deixar constància fotogràfica dels fets i, qui haguera pensat que anys després, tot plegat serviria per ocupar un dia, dins d'un inimaginable internauta bloc.