a un gat taronja

Si partim de la base que diu que el taronja és el color de la vitalitat i la creativitat, però també el de la cerca d'un significat profund en l'existència i reconnexió amb un mateix, poca cosa més puc dir-te per afalagar-te llevat que, per si no ho saps, segons aquest enllaç, tu formes part d’una de les cinc races de moix taronja.

Tanmateix, mereixedora de coneixença és la història d’un parent teu rus, per ser d'una tendresa fàcil d’assimilar només per qui té la capacitat de professar el mateix tracte de respecte i amor cap als animals de companyia que cap a les persones de convivència.

 

la certitud

Gracies a la IA gestionada des de EEUU, estava convençuda que escampant llosques de cigarreta pel terra, un cop contaminat tot el sol del planeta Terra, tard o d’hora serien la llavor d’arbres fruiters de paquets de Winston.

 

“venir que”... arribar el temps que...; produir-se el fet que...

 Triant l’escenografia faria bo de retratar l’emblemàtic tot protagonista creuant l’escenari.

dur-se bandera negra un amb un altre: dur-se molt per la punta, tenir-se mútuament enemistat

Per què serà que senyeres pirates són permissivament respectades de manera divertida i, quan es tracta d’estelades catalanes sempre, de manera caracollons, són reprimides?

-Perquè això de piratejar, des d’abans del descobriment d’Amèrica i de manera estructural des del regnat d’Isabel II d’Espanya, encara continua essent propi del ranci gen monàrquic feixista de l’espanyolisme.

a unes copinyes

La maregassa, escopint-vos des de l’interior del fons marí, us ha fet fora del vostre habitatge.

De fet, heu estat de sort perquè ara, damunt la sorra, mortes o mig mortes podeu dir que fins al final heu estat lliures sense un cop atrapades, patir el martiritzador ritual de receptes culinàries on, irremeiablement, bullent aigua de cuinar, us obliga a passar el mal tràngol d'una immolació. 

"pau i treva": cessació d'hostilitats i establiment d'un pacte de no-agressió per cert temps

A l’aixopluc d’un cel blau contemplant les blavors de la mar plana trepitjant els sediments dipositats damunt l’arena pel temporal, ja tens localitzats ficticis espais de pau i treva..., si més no, aquesta és la recurrent ximpleria per omplir l’espai d’avui al bloc.

                                                                                     

 

la infinitat

Tal com són d'infinits els conflictes bèl·lics pel control del petroli és infinita la caducitat dels residus que genera.

 

tot un senyor de principis

Se sabia era el capità, aquell que manant, capitanejava dins la casa i el vaixell, com també era sabedor de ser aquell privilegiat passatger contemplatiu, damunt del llagut i, consentit de no fotre brot dins la llar.

Nota. Rebuscat guió per definir el paper del jerarca dins la memòria col·lectiva, rol, sortosament cada vegada menys assumit i consentit.

 

diassa sense demanar ni esperar

 

Aquell dia, triat entre els de casa i menat per una jove de la família que et coneixia el tarannà, sense demanar-ho i esperar ja estaves fent cua entre col·legues pendent de la qualificació de zero a excel·lent que un jutge, especialitzat en bovins, anava valorant.

Aquell dia, tu, indiferent a la puntuació corporal que rebries, segurament el recordaràs com el jorn que, sense demanar-ho i esperar, rebent una amorosa netejada i raspallada, jutjares l'excel·lència del tracte de la família responsable del lloc on vas néixer.

 

"estar en el banc de la paciència": estar en un lloc o situació en què no podem fer altra cosa que tenir paciència

Tal vegada, exhaurides totes les paciències i sense necessitats ni perspectives arribi el dia que, sàviament, qualsevol banc l’utilitzarem per passar l’estona.

 

quan el ridícul i la mala llet formen un tot

La coprofòbia pot originar la malaltissa conducta defensiva d’arribar a prohibir l’aturada d’aus al caparró dels fumerals plantificant-los maquiavèl·lics agullons de ferro.

mal que bé

Confonia el matrimoni amb l’amor i la dependència, li semblava el mateix, més tard, en solitari ja, posant ordre al seu cap sabia que tard o d’hora apareixeria la persona amb qui començar de nou una extramatrimonial relació ni que, indefectiblement, acabés igual. 

 

a un colom

 Als quioscos de diaris i revistes que hi havia en les grans places públiques de pobles i ciutats, les criatures per pocs cèntims de pesseta adquirien bossetes plenes de grans de veces per alimentar-vos ja sigui, oferint-vos-les a la palma de la maneta ben estesa lluny del cos les més valentes, ja sigui, espargint-les ben lluny les més porugues, amb la qual cosa, coloms i canalla xalàveu d’allò més.

Ara per controlar la vostra superpoblació font de brutícia excremental i malalties d’avifauna, la prohibició de venda d’aquell menjar que tant us agradava ja és cosa del passat d’una generació pròxima a l’extinció, però amb sort, encara podeu topar amb alguna persona enyoradissa d’aquells temps que, fent recapta d’engrunes de pa o, amorosament fent-les, d’amagat o donant la cara continuarà el ritual d’omplir-vos el pap.

«on hi ha barrets, no hi campen caputxes»: vol dir que els homes són primer que les dones, o els superiors primer que els inferiors

La imatge seguint al peu de la lletra el refrany, ens encara a conjecturar allò de: -classe obrera mixta i ventall de dones en general, Déu nos en guard de tricornis i boines de proximitat i més si estan amistançats.

 

 

 

la imaginació

D’ençà que van aparèixer pintats els vestits de bany estesos, diuen que, gràcies a imaginatives tramuntanes, llevantades, ponentades, marinades..., aconsegueixen veure'ls bandejats al vent.

“semblar que ha venut a espera”: semblar molt irat o disgustat

Durant l’espera, aquella precisió precedint la ocupació, sense saber ben bé el perquè sovint li treia de polleguera.

 

carallot!

Sigui físicament o posicionament, clavats l'un a l’altre, el parentiu era evident, de la qual cosa és fàcil d’imaginar que també era el mateix allò que pensàveu de qui us estava fotografiant: -hòstia tu, un altre carallot que l'enamoren els gats.

 

 

el pa com a motiu revolucionari i, la reaccionària submissió

El motiu: Destacant la pregunta: “amb tot el que passa, perquè no hi ha crema de Bastilla?” de l’entrevista d’ahir al digital de VilaWeb a Lluís Llach,  fa bo de recordar fets del segle XVIII a casa nostra: “lo pa, lo pa, lo pa” a iniciativa de dones de Barcelona fartes de suportar privilegis dels de dalt (sempiterns arbitraris legisladors), succeïts mesos abans dels francesos pel mateix motiu: “a Versalles, a Versalles”.

 La submissió: Ara, tres segles després d'insuficient democratitzat avanç aconseguit per lluites ciutadanes, topant de nou amb autoritaris abusos de poder, gràcies a la submissió apresa tenim una resposta creïble al perquè de la pregunta d’en Lluís, la qual cosa, per respecte als avantpassats que lluitaren per la dignitat de la ciutadania en qualsevol lloc del món, però sobretot, per alliçonar la present i la futura en l’actitud revolucionària de la insubmissió, ens obliga urgentment, sostenint fermament el testimoni heretat, a saber desaprendre'ns de les comoditats de l’après vassallatge ciutadà, decisió personal que, si més no per salut mental, va a missa.

 

“punt per punt”: de cosa en cosa, minuciosament, sense deixar cap detall

Un cop ple a vessar, aquell singular recipient d’aigua per apaivagar la set de la menuda animàlia de proximitat, era punt de xerinola de trobada d’ocells i, punt de mira d’estratègics llocs d’observatori felins.

 

“fins a les criatures ho saben”: es diu al·ludint a una cosa que és sabuda de tothom

A vegades, orientar el joc amb nines per despertar instints materns o paterns pot esdevenir en la dèria de creure que la nina també ha de tenir la seva nineta per jugar.

 

 

martinet blanc

També accedint al teu historial “viquipedial” trobem una pila de característiques personals que ens ajuden a saber coses de tu. Una d’elles,  l’afany humà de l'aparença, gairebé aconsegueix extingir-te tot arrencant-te plomes del cos per adornar barrets de senyora o de senyor de casa bona; és el reflex de la depredadora supremacia envejosa de plomar -mai millor dit- tot allò que poden perquè no poden ser persones atractives i elegants per si mateixes.

 

 

il·lusionar-se, no tocar de peus a terra

La persona, propietària del gran llagut de cabina té sort perquè, de tant en tant, per no perdre la il·lusió pot deixar de tocar de peus a terra i retardar la patacada de la realitat de trepitjar la terra ferma.

 

 

parèntesis en el temps

Per reparació, aquell fotografiat rellotge mancat de manetes emmudint l’hora, fixava l’eternitat del temps alhora que fa doblet amb la frase: “la fotografia fixa l'eternitat en un instant” d'Henri Cartier-Bresson.

 

 

l’inquietant

Un cop et vas fent gran, l’inquietant és quan entre la píndola per dormir i el despertador apareix el malson.

 

 

la bona cosa

Com que el vostre instint carronyaire irrompent ciutats i pobles portuaris minva la fama que teniu de lliure i plàcida existència, en l’intent de semblar innocents bones noies, allargant bicefàlia de cap a cua, sou capaces d’arrancar un somriure agradós tot veient el resultat de l’atrapada imatge.

 

 

la sensació

Com aquella benefactora melodia del "mai passa res" que sona dins dels magatzems de consum, així pots topar amb la bucòlica imatge capaç de fer-te oblidar mediàtics mals sons del que està passant.

 

d’esnobisme i desconnexió

Sigui per esnob o per global comunicació  del significat modern del mot “tchak”, un grafitaire aconsella desconnectar de pantalles, tabletes i mòbils, un fet que, entenguin o no l'autoritari mot escrit a la pintada de la paret, desenes de persones ja fan cada diumenge deambulant pel mercat de vell o segona mà a la "gangaria" del Freginal de Maó.

 

«qui no reposa, fa poca cosa»: significa que el repòs moderat fa més retent el treball.

Departir xerrades de sapiència i utilitzar la punta de la falç per desbrossar la suor i terra de dins l’avarca, va ser aquell productiu recés trencador de la rutina camperola.

Aquell encontre en l’estiuada manxega dels seixanta, a més a més de parar atenció a la conversa va servir per deixar constància fotogràfica dels fets i, qui haguera pensat que anys després, tot plegat serviria per ocupar un dia, dins d'un inimaginable internauta bloc.