Tu que en vida saps que ets de dos colors hauries de saber
que, un cop sacrificat, hi ha una part del llom del teu cos anomenada
"llom de dos colors" que, en ser melosa gustosa i tendre de mossegar,
és força buscada per les vitrines de les carnisseries.
Ja és un gran què que estiguin junts estimant-se o
aguantant-se tot anant cap al cap a veure el què del resultat de l’analítica,
aquell que encara distant del què, que irremeiablement arribarà.
...i, així, mútuament, l’ullastre i la paret seca sobreviuen
cicatritzant-se..., enderrocant-se..., tal com la regeneració dins del món
animal.
Era la tardorenca silenciosa frescor d'albada mediterrània
exercint de jaspiat almanac indicador de la primavera d'hivern.
Si sabessis el que la majoria de les persones encara pensen
de tu qualificant-te de carallot, et faries creus del grau de cretinisme que
encara tenen escampat pel cervell.
Era aquell temps de, nascuda dona i camperola, sofrir el
doble estigma d’haver d'agranar l’interior i exterior de la casa i els voltants
i terreny de l’era.
Segurament, com que fotografiar pel cantó més adient o
atractiu l’esforç de manipular l’àncora, el xicot va sortir de cul que,
tanmateix, també era joliu.
Si pels terrestres, allà a la ratlleta de la mar, a
l’horitzó, vol dir que poden trobar-se entrebancs de mal pair, per a tu,
contemplant les aigües blaves del port de Maó per un forat de la barana de
marès, ja et serveix per fer-te càrrec del mateix cangueli.
Arqueòlegs, tal vegada més, però sí no, gràcies a ells, amb els jaciments arcaics sovint s’estableix la mena de diàleg mut imaginari amb com eren les persones i l’entorn social d’aquella civilització ancestral.
És aquell permanent acte reflex dins l’albufera puntualment
alterat per l’ocasional i calmós trànsit natatori de les aus que l’habiten.
Diuen que cada dia del primer al darrer raig de sol, a qualsevol
lloc dels llevants i ponents del món, és l’angoixa sense límits la que supera la
noció d’infinita felicitat.
-Placidesa, comoditat, tranquil·litat,
innocència, bellesa..., déu-n'hi-do!, la llista positiva del
teu caràcter observada pels que comparteixen casa amb tu, però davant el dubte
de saber en què estaràs somiant, pot ser que, d’alguna manera els facis saber que
els teus somnis gairebé sempre van pel plàcid senderol de poder despertar
al costat dels qui, a més a més d’alimentar-te, t’estimen d’allò més.
És aquella dominical Gangària, Mercat de segona mà d’Es
Freginal a Maó, on apercebem el comú denominador que hi ha entre la varietat de
modestos articles de la llar dels anys 20,30,40..., i les senzilles tauletes
plegables de càmping dels cinquanta que fan de taulell.
Era el binari compassat lladruc d’un cànid que sabies, més
que imaginaves, que estava tot sol a casa perquè també sabies, més que
imaginaves, que, en ser aquell dia l'1-N, el d’anar a visitar el lloc on diuen
que per fi tothom és igual, la puntual solitud del ca no duraria gaire més que
el temps emprat pels de casa en l’acte d’oferir flors i pensaments d'enyor en
aquell indret vetat al gos perquè sabies, més que imaginaves, era pel costum
d’escarbar sempre el terra dels llocs poc habituats de transitar.