Com que saps que el terreny que domines és més incòmode que
difícil de trepitjar per cap persona visitant de la zona humida, de manera
tranquil·la i de reüll la vas controlant per què, més enllà del tret de la
càmera fotogràfica, per veure’t volar no intenti la gracieta d’un picament de mans o
parabòlic tir de pedreta.
Òbviament, quan la línia de l’horitzó assenyala el límit
dels límits és quan som davant la il·limitada dimensió còsmica del món.
Sempre que decidiu fer un primer pla del groguenc i vermellós color de tardorenques fulles mortes caigudes a terra, si pentineu més d’una cana, però sobretot si les alliseu totes, segur que us ve a la memòria la cançó "Les Feuilles mortes", de tonalitat en mi menor i sol menor (la Viquipèdia no deixa passar res) del compositor Joseph Kosma, popular més la melodia i emotiu registre de veu d’Ives Montand, que per la conformista i empallegosa lletra de Jaques Prévert.
https://youtu.be/9axqN-rU6DI?si=uWBcNqZ1Rm9_AMK4
L’home sabia que mentre amb vent i sense, feia anar la forca
per aventar, tant si tenia amo com si no, aquell feixista sistema capitalista
de postguerra li xafaria qualsevol moment oportú de prosperar.
Com que era quan revelar el carret de fotografies costava,
en pessetes, gairebé el sou de dos o tres dies de treball, tot em fa pensar que
devia invisibilitzar part del teu cos dins la foto per donar lloc a què sortís
bona part del que sembla ser, dins l’extensa planura, la llacuna on satisfèieu
la set.
Qui sap si només qui fa l’ofici de lapidari sap que la
verdor dins l'erosió pedrenca aconsegueix suavitzar-li la fredor més que
qualsevol breu i emotiva frase cisellada.
Ara que l’estiu malalteja la força amb què cada any augmenta
la temperatura, si no ens fan estrall són benvingudes les tempestuoses gotes
fredes perquè, accelerant la verdor paisatgística, fan de placebo natural que
ajuda a recuperar l’esma perduda dins bombolles d’onades de calor.
Tal vegada, per allò que diuen compensar, decidí
ordenadament ocupar els graons d’aquella escala en desús amb la sèrie d’idèntics
testos i flors plantades que tant la distreien d’aquell desorde mental que algú
li retreia que tenia, sense saber que, encara que fos així, més que amoïnar-la,
en el fons li agradava.
Ben segur que savis com sou tots els asenets, l'estoïcisme
és la filosofia que us permet ser indiferents no només als plaers i dolors
externs sinó que, també, ser-ho a la niciesa dels qui pensen que vosaltres i no
ells, sou els ases desassenyats.
També, va
pensar, que allò era com l’amuntegament de lligams que tenia dins del cervell
intentant treure l’entrellat convincent de sentir-se encadenada.
Per menut i perdurable en el temps i per la deixadesa de
reciclar com cal aquell contaminant, però comercialitzat tap de plàstic blau
també aconseguia trencar l’harmonia de colors de l’estat canviant de naturalesa
en dissolució.
Situacions de calma xitxa són les que a cada
instant permeten escoltar i resseguir l’hipnòtic suau moviment de l’aigua que
acullen les petites naturals recloses costaneres.
De mica en mica, heu assumit la propietat de l’habitatge i,
meticulosos com sou, també, cada branca trepitjable del llimoner la teniu com a
domini registrat, però si un pardal intenta atrapar l’insecte volador que té
clissat, aprofitant que no sou alats, fent d’okupa us deixa amb un pam de nas
enlairant-se tot volant.
Fins i tot aquell atractiu expositor de cabdells li feia
dubtar perquè, tot i que sabes teixir res, ja es perdia triant el color més
escaient per fer-ho.
Altres
cultures també extingiren la talaiòtica que, probablement, abans ja n’havia destruït un
altre tot dient -per sobreviure,“és llei de vida” frase perdurable en el
temps, sí, però després de la il·lustració, suavitzant el seu comportament,
allò que els colonitzadors van pregonant “és llei de vida”, en realitat
només és l’arbitrària supremacista "llei de mort" pels exterminis
genocides.
Tu, amb la
figura d’un enfurismat pas al galop, enganxat damunt d’un balancí, vas ser
ideat amb la intenció que així fos més creïble galopar cap a l’imaginari
aventurer de criatures, sobretot de les més crescudes per allò d’estalviar-se
la cantarella (1) d’un major que els indiqui a on han d’anar si, ja tenen edat
per imaginar les Ítaques del demà.
(1) Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un formatget, per dinar, per sopar, per a la Laia no n'hi haurà!. Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un panellet, per dinar, per sopar, per a l'Àlex no n'hi haurà!
Els grafits
amb imatges de protesta mostrant l'indigne de la condició humana dirigida a
fets de l’extrema i ultradreta, també tenen la capacitat de denunciar aquella
equidistància còmplice de permissivitat que ens fa el temor d'involucrar-nos
per no ser l’objectiu dels que cada dia tenen més poder de fer anar
l’engranatge capaç de regir el destí de la humanitat.