dilluns, 25 d’agost del 2025

un cas de gnomònica no desapercebut

Amb els anys, des de la finestra, imaginant-se damunt la paret els dígits de la inexistent numeració horària, no li passava per alt saber l’hora que marcava l’ombra d’aquell gnòmon tipus fanal de carrer.

 

dijous, 21 d’agost del 2025

aquells cavalls copartícips de la festa

Pels anys seixanta, quant a les Festes de Gràcia el carrer Progrés acostumava a ser el guanyador, segon o tercer accèssit dels gairebé poc més de la desena de carrers guarnits del barri, la presència de cavalls era tota una atracció gràcies al fet que la Comissió de Festes pactés l'assistència de la Banda Musical de la Guàrdia Urbana Muntada de la ciutat -que la Colau desmantellà-, desfilés vestida de gala tocant Diana o marxes solemnes de caràcter festiu, damunt dels ensinistrats cavalls que quedaven empetitits per la fastuositat de la vestimenta del genet municipalitzat, aquell que amb uniforme més tronat, cada dia, a peu, s’encarregava de l’ordre de circulació i convivència ciutadana.

Per la gent adulta, sigui per lloar-los o per fotre'ns del plomatge del casc, tal vegada els atreien més aquells urbans engalanats, però les criatures xalàvem d'allò més contemplant aquells enormes cavalls desfilant per l'estretor d'aquell carrer. 

 

dimecres, 20 d’agost del 2025

“uns tenen la fama i altres carden la llana”

Si bé el calaix d’un sastre s’endú la fama de contenir de manera caòtica i desordenada tota mena d’objectes necessaris per exercir la professió, a vegades apareix l’exemple de com algú, sigui arader, fuster o ebenista, carda la llana.

 

dimarts, 19 d’agost del 2025

de llegats talaiòtics

Pedres pesants damunt pedres deixant el llenguatge d’enigmàtiques silencioses veus.

 

 

dilluns, 18 d’agost del 2025

«el pensament no para mai»

Aquella paret d’un cel obert de l’eixample, feia pensar la monotonia que sovint tenen aquells fugissers pensaments.

 

 

dijous, 14 d’agost del 2025

d’un esplugabous damunt d’una vaca menorquina

D’arrel viquipedista, anem per parts: De tu, vaca estirada damunt l’herba, diuen que en l’època talaiòtica ja formaves part la fauna illenca i la teva cria de boví s'ha mantingut a Menorca al llarg del temps amb totes les cultures que hi han passat, fenícia, grega, romana, musulmana, catalana, britànica, francesa, espanyola, etc., déu-n'hi-do!, però ara, gràcies al fet que disposes d’una Associació de Ramaders, sembla que el futur de permanència a l’illa, l’hagis de tenir garantit.

De tu, esplugabous, se’t caracteritza per ser qui ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d'ocell, i, segurament, com en el moment de captar la imatge, no només estàs enfeinat en cercar l’aliment de paparres o puces de la vaca sinó que, de tant en tant, se’t presenta la feinada de l’auto expurgació per estar net i polit.

 

dimecres, 13 d’agost del 2025

quan reciclar era aprofitar

Veient la imatge, soc de l’època que recordo veure collir llosques de cigar per treure'n el tabac no fumat per obtenir quatre rals venent-lo com a picada assortida per fer-ne nous cigars i, tanmateix, soc de l’època de quan el joc de la corda que era el de “la Barqueta” aquell que necessita la llargària considerable d’una corda que sovint era aconseguida gràcies a la unió d’excedents trossos trobats o regalats.

 

dimarts, 12 d’agost del 2025

l’“ambosta”: les dues mans juntes formant clot en disposició de rebre qualque cosa

Es fa difícil gestionar la ràbia davant el bel·licós genocidi perpetrat pel govern israelià al poble palestí deixant inesborrables imatges de la seva expulsió del territori i les de mans desesperades per rebre ajuda per apaivagar la fam.

 

dilluns, 11 d’agost del 2025

“a bodes em convides!”: ho diu aquell a qui proposen de fer una cosa que li ve molt de gust

Per l’antiguitat, aquell veler si feia de bon veure solcant les aigües del llarguerut port de Maó, encara feia més goig l’implícit repte de facilitar l’oportunitat de poder fotografiar-lo.

 

 

dijous, 7 d’agost del 2025

gat calicó

Ves per on, cercant i cercant el motiu ara va i resulta que tu ets, si l'estadística de gènere no falla, una gata calicó.

Com sempre, la Viquipèdia aclareix qüestions, motius, fets..., transcendents o superflus de qualsevol tema que passi pel magí com aquesta curiositat del trencaclosques de colors del teu pelatge i no creguis que no tens un historial només meritori sinó que també, entendridor quan entre altres coses la cultura popular, de tu diu: “Tradicionalment, en diverses cultures els gats calicó s'han identificat com a portadors de bona fortuna, potser perquè són poc comuns. Una de les gates calicó més famoses és la Tama, una gata calicó japonesa que va ser la cap d'estació i directora d'operacions a l'estació de Kishi Kinokawa (Wakayama, Japó) des de l'any 2007 aproximadament i fins que va morir el juny de 2015.”

 

dimecres, 6 d’agost del 2025

ser llei de vida

Ca'l notari en saben molt d’esperes i desesperes per arranjar llegats, títols de propietat i tot allò que la persona traspassada amb bona o mala fe desitjà que rebessin els hereus o, senzillament, sense deixar res escrit pensava que ja s’ho farien, la qual cosa fa que, de tant en tant, trossos de façana dels carrers del poble que un dia devien fer goig, dignament envelleixin pacientment.

 

dimarts, 5 d’agost del 2025

publicitat enganyosa

La interessada promoció turística s’oblida d’emfatitzar que és l’absència humana allò que permet l'essència.  

És la perversitat d’algunes imatges de destins turístics que refermen la locució llatina: “Mundus vult decipi, sovint completat amb ergo decipiatur” que vol dir «Al món li agrada ser enganyat» i… «per això, que sigui enganyat».

 

dilluns, 4 d’agost del 2025

a mitges: no del tot, incomplet

...i era aquell pegot de rígides columnes d’obra que privaven a la paret seca i barrera d’ullastre la seva harmonia amb l’entorn.