Avui, de bon matí, el dia ens acompanya amb una sana
tramuntanada que, eixugant humitats, també ens fa memòria de l’hivernal data
del calendari, conjuntura que ens fa pensar en la dita castellana: «hasta
el 40 de mayo no te quites el sayo«, sàvia advertència que, fins al 9 de
juny d’una consolidada primavera no has de menystenir la roba d'abrigar,
consell en rigorós vigor tot i ara coneixent l’escalfament global.
Allà on sigui, rere casaments tradicionals del si, vull, com
a resposta a la retòrica qüestió: us estimareu sempre, en la vida fins a la
mort?, sempre hi haurà qui, en silenci, es pregunti: i quant de temps
s’aguantaran abans del divorci.?
Quan els mòbils encara no
digitalitzaven la premsa de la informació, un dia, gràcies a un quotidià nyap
de les brigades d’obres de l’ajuntament, aquell quiosc també es convertí en un
espectacular brollador d’aigua capaç d’eclipsar titulars del dia i portades
dels setmanaris.
Com que amb l’aparició de la intel·ligència artificial les
enganyifes estan a l’orde del dia, davant informacions mediàtiques de consum o
d’opinió, aprenent de la vostra saviesa equina, tornar-se persona radical i caparruda,
és el més intel·ligent que podem fer.
Més del que ens pensem, aquella quotidiana imatge del
segle passat d’una persona bevent de la silenciosa font del negre sobre blanc,
de tard en tard, la trobem en qui sense complexos, substituint mòbil,
tauleta o ordinador, tresoreja un llibre entre les mans.
Sovint el present té això, amoïnar-se tot pensant en quin passat
recaurem i en quin futur ens precipitarem.
La fantasia de la persona egòlatra és pensar que són pocs
els llocs que no la coneixen sense adornar-se’n que, en realitat, són molts els que ningú l’espera.
Tot fa pensar que amb el posat captat en la foto tu també,
feliç, t’ho passaves bé.
Per terra ferma, en un tres i no res, aconseguies
col·locar-te capdavantera com aquells exploradors que fan anar davant la tropa
inspeccionant el camí o per detectar el perill d’un enemic; ara bé, tractant-se
d’estar dins la mar, paties tan nedant i ploriquejant per no poder fer el
mateix, que evitant-te l'angoixa, érem nosaltres les que acabament seguint-te a
tu.
Són britànics de vacances en la modalitat del seu “imserso”,
trepitjant un antic territori de domini segons consta, culturalment respectat i
constructivament fructificant, la qual cosa dona peu a pensar que ja ve de
lluny això de compartir un refrany en la llengua materna de cadascú, força
adient amb el caràcter dels del "poc a poc" i el flegmàtic dels que
l’expressen dient: “happiness is not a destinarion it is a way of life.”
La imatge tan sols diu que seria un matí o una tarda de
vacances d’estiu o de Setmana Santa dedicat a conèixer indrets illencs, però,
en el record queden altres detalls com aquell del rebuig, per falsari, al
recent temàtic poblat de pescadors o, el del progressiu serè i natural canvi de
rumb separant destins de cada una de les nostres vides.
Si arreu del
món hi ha ancestrals llegats petris sorgits per la creadora mà humana que ens
fan saber costums de civilitzacions a partir de l’Homo sapiens, de generosa
podem classificar la deixa de la cultura talaiòtica a l’arxipèlag balear, això
sí, més respectuosament que majoritàriament conservada a Menorca gràcies a persones
de civilitzacions modernes respectuoses amb el missatge dels ancestres, és a
dir, gent que sap fins a quin punt es perd l’honestedat a l'hora d’especular
amb la propietat de terrenys destruint assentaments talaiòtics per
l’aprofitament comercial d’interessos econòmics.
Com a tret característic sempre teniu el de la curiositat
per saber si la intenció de qui rondeja a prop vostre és per menar-vos que toca
canviar de lloc o, senzillament, és per la ximpleria d’aconseguir, com ara, la
fotografia amb què tard o d’hora presumirà de bucòlica.
El lloc més que semblar-lo era la llunyania del passat
silentment erosionat confluint amb la proximitat del present.
Hi ha irracionalitats que semblen increïbles acceptar-les
pel sol fet de suportar l’existència.
