de calçats i pedestals

Aquella avarca de perdurable sola i resistents anserols representaria, en un brossià món abstracte, el perdut pedestal d’on també pot caure la gernació humil.

 

 

el pal de paller

Per als petits i grans d’aquella família rural, cap allà els setanta, els dies festius, trencant amb el ritme dels laborals, els beneficiava a tots.

Amb una escolarització obligatòria fins als catorze anys i la proliferació de naus i fàbriques instal·lades als polígons industrials contractant mà d'obra assalariada, aquell nucli familiar, trencant el ritme dels dies feiners gaudien del merescut descans amb l’excepció de l’etern modus vivendi de l’àvia que, com tantes altres, no deixava de ser el pal de paller encarregat de recol·lectar, cuinar i omplir-los el plat a taula.

 

brusqui

Brusqui, els altres peluts, les goses Mur, Bruna i la moixa Brusca, que un dia habitaren la casa, feren l’últim alè de vida a dins d'ella, cosa que tu no has pogut o volgut fer perquè d'ençà de mitjan desembre no has tornat a casa..., malgrat tot, Brusqui, el platet amb pinso està al lloc de sempre.

Brusqui, des del segon dia de no aparèixer, la recerca ha estat intensa sigui donant veus pel veïnat o a través del Facebook propi o de la protectora d’animals fins i tot des de la comissaria municipal dels “satxos”, tots s’han assabentat del teu perfil físic i portador d’un xip identificador...; així i tot, Brusqui, el platet amb pinso el trobaràs al seu lloc.

Brusqui, la casa sense peluts com tu no és la mateixa, necessita ser posseïda per mentalitats felines que sàpiguen els secrets de cada racó, identificant tots els sorolls mantenint a ratlla els petits insectes o ratolins "okupes", per aquests motius i perquè a mi em distreguin dels buits que generen les absències, aviat, d'aquí a una setmana, dos moixets femelles, mascles o un de cada, entraran a casa de la mà i elecció de qui sabia l’existència de la gatada, amb l’únic suggeriment que triï el parell que durant la juguesca entre germans, semblin els que més tendeixin a arraulir-se. Brusqui, sense perdre l’esperança del teu retorn, la cassoleta amb el menjar sec seguirà damunt la tauleta del racó de sempre fins a assumir que la teva eixida ja era per sempre.

 

el rellent

I així, igual com la rosada consumeix l’arbre s’entén el perquè i el com l’acció climàtica provoca allò del lent, però dolorós envelliment ossi.

el temporer

Fent la feina de llenyataire a l’hivern, li servia per estar “cachas” en la temporada d’estiu per fer de cambrer al "xiringuito" de platja que millor valorés la seva feina, simpatia i capacitat captivadora, però per damunt de tot la d'aguantar collonades vinguin del cantó que vinguin.

 

 

“fer la rateta”: projectar sobre algú o sobre una cosa la llum reflectida per un mirallet o un altre objecte semblant

Mentre s'afilava els rajos per ser cada dia més punyent de l’anterior, aquell matiner sol narcisista i juganer aprofitava els núvols per fer-se la rateta enlluernant-se a si mateix damunt les aigües del port.

 

reserva de víctimes expiatòries

Estàveu en un plàcid lloc de la pastura “mesetaria” destinats, segons versos de Pere Quart (1), a ser màrtirs nacionals gràcies a la pràctica del cruent espectacle nacional de la tauromàquia.

Tu, també algun dia, aniries a parar a l’arenós sòl d’una rodona plaça de toros plena d'espectadors àvids de veure com uns botxins embotits dins d’uns “trajes de luces”, d’enlluernadora fantasia, sensuals, eròtics..., t’anaven minvant les forces fins a acabar-te la vida sense adonar-se que, intentant humiliar-te la bravesa, ells, augmentaven la tinença d'irracional covardia humana dels dèspotes.

 

(1) Non, non,

vine son!

Dorm petit, la mare et bressa,

cal que creixis ben de pressa;

fes-te fort

per la mort!

¿Seràs brau

o de pau?

¿Seràs carn d'escorxador

o màrtir nacional?

Tant se val!

Per un bou

tot és prou.

Ara els somnis, vedelló.

Non, non,

vine son!

 

transmissió en línia

L’esplendor del raig solar entrant per l’escletxa de l’angost pas d’un indret de la pedrera fins a estavellar-se al sòl que trepitges, s’esdevé enllaç obligat per saber coses del passat de l’ofici de pedraire, i així, ennoblint-lo, trobem  dins la xarxa d'internet: La pedrera de Santa Ponça, història viva de les tècniques d’extracció.

 

laurus nobilis, llorer, llor

Ja s’acosta el negoci dels floristes de treure suc en la venda d’artístiques palmes guarnides, de sobris i estilitzats palmons o dels generosos rams de llorer, sacsejats respectivament, per criatures i majors durant la catòlica celebració del Diumenge de Rams, però si bé la tradició de penjar la palma o el palmó al balcó -de la família que en tenia- és un fet que ha desaparegut a les grans urbs, tractant-se del llorer, continua el costum de penjar-lo rere la porta d’entrada o en un racó de la casa i, més que per la superstició d’allunyar catàstrofes meteorològiques, ja fa segles que la saviesa popular utilitza les fulles per condimentar guisats sobretot els estofats.

 

“posar portes al camp”: fer un despropòsit, voler controlar l'incontrolable

No cal posar portes al camp, però si cal fer-ho per intimidar, existeixen infinitat de barreres que poden ser d’un monòton industrial escacat de ferro o, d'intrínseca amorosa confecció de fusta d'ullastre com les que fan els mestres d’atxa menorquins dedicats a mantenir la tradició.  

 

 

caragol cargol...

Pujant o baixant per la muntanya, pel montanyí o, lliscant per l’enrajolat del poble arrossegant el pes de la closca de ca teva, no t’oblidis, caragol, de lluir les sinuoses banyes que, a l’hora d’afavorir-te, són motiu per entretenir musicalment criatures i majors.

 

el murmuri de les pedres

De tant en tant el sorollós enrenou de l’enderrossall és l'únic capaç de trencar l’ordenat silenci de la paret seca.

 

la fal·làcia

Mal que ens pesi, també amb l'observança d'habitacles mancats de manteniment es pot definir la negligent realitat del, eufòricament, considerat Primer Món.

Nota...: "En la societat d'avui, el Primer Món té a veure amb els països que tenen les economies més avançades, una gran influència mundial i alts estàndards de vida juntament amb els millors avenços en tecnologia i desenvolupament humà. D'altra banda, les Nacions Unides defineixen el Primer Món en base al Producte Nacional Brut (PNB) o l'Interior Brut (PIB)"...

l'ullastre del talatì

Ferint-te, devia ser la precisió d’un llamp caigut damunt la base del tronc; més tard violentes ventades s'encarregarien d’afeblir-te tant, el lligam de les arrels amb la capçada, que obligaren l’emblemàtica copada just a l’alçada que et permet continuar l'existència a tocar de la Taula que ara, sense el teu característic gegantí referent d’ullastre acaparador d'escena, ha quedat, solitària, com la diva pètria del recinte talaiòtic.

 

 

aquella moixa dels vuitanta de nom, mixa

De fet, si entagusavem algú perquè vingués a veure-us, sospesant les bones intencions d’acollida, a poc a poc se t’endugueren els gatets d’aquesta primerenca parida que també va ser l’última perquè sense consensuar-lo amb tu, tirant pel dret, vam fer que, passant pel quiròfan del veterinari, quirúrgicament t’esterilitzes tot pensant que si nosaltres ens estalviàvem el calvari de donar en adopció, a tu, tal vegada t’alliberàvem de possibles no desitjades prenyamentes.

 

“haver fet atots”: haver donat de si tot el que podia donar; estar en plena decadència o en la impotència

De cop i volta, sembla com si el pas del temps hagi triat quelcom per transcórrer-li lentament.

 

mimetisme d’un suposat compàs d’espera

... mirant l’horitzó, qui sap si per una definitiva o no absència, semblava tenir l’aparença d’estar esperant a qui ja sabia que mai vindria.

 

variants d’estratègia si o sí, bèl·lica

Si l’estridència de forces aèries en acció no varia, el regal que deixen sortir de llurs avions sí, per què a vegades són artefactes letals per la població i a vegades, per allò de no perdre la preparació física, patriòtiques regueres de fums d’exhibició.

 

un parell de mul eguí com a primers actors

En la posada d’escena per batre, éreu els dos muls protagonistes principals actuant per inèrcia de les suaus fuetades que rebíeu del jornaler que damunt d’un trill arrossegàveu. Davant d’una presència estranya simulant un descans i recobrant la compostura d'estar concentrats en la feina semblàveu barrinar el perquè no, la vostra imatge un dia o altre sortiria en un lloc a l’abast de tot el món.

“untar les corrioles”: obsequiar amb diners o altres donatius els encarregats d'administrar justícia o altres assumptes, perquè els resolguin o encaminin en sentit favorable al donador

Ben mirat i ben pensat, amb la decisió d’un jutge anomenat José Manuel Fernández-Prieto conxorxat amb una advocada anomenada Olga Tubau, personatges claus per fer la balançada en el cas “Rubiales”, queda patent la desgràcia de veure com una potent corriola, per enèsima vegada, substitueix l’emblemàtica balança de la justícia.

 

 

d’escalons i de percepcions

 

L’artrosi converteix en inacabables el parell de graons que tens per entrar a qualsevol lloc.

 

la vella postal publicitària i el sabor de la magdalena de Proust

Quan l’aparició de polígons industrials estaven per inventar, qui en el mateix barri d’on vivia tenia una fàbrica de xocolata o galetes, els plaers d’aquella barreja aromàtica de farines, sucres o cacau torrats entrant per les foses nasals sempre que passaves pel davant o, inclús, pels voltants, ja n’hi havia prou per, sense menjar, fer el tast de qualsevol peça dels bescuits o xocolates manufacturats.

 

 

aquelles girafes dels seixanta al zoo barceloní

Dins del vostre hàbitat, representeu la mena de far d’altres selvàtics animals que, un cop localitzada la testa que el llarg coll us aguanta, segons les intencions els pot servir d’àrea segura d’atacs o bé l’improvisat nord dels carnívors fèlids sempre àvids d’aliment acabat d'escabetxar.

Malgrat tot, enxampades en aquest zoològic com tantes altres espècies salvatges potser teniu aquella no desitjada seguretat que dia rere dia us fa patir la privació de llibertat, mancança ben matisada pel poeta Rainer Maria Rilke en el poema:

La Pantera, al jardí de plantes de París

La seva mirada està del pas de les barres

tan cansada, que ja no reté res.

És com si mil barres hi hagués

i darrere de les mil barres cap món.

 

La marxa suau de passos flexibles i forts,

girant en el cercle més petit,

és com una dansa de força al voltant d'un centre,

on s'alça una gran voluntat narcotitzada.

 

 Només de vegades s'obre en silenci el vel

de la pupil·la. - I aleshores ingressa una imatge:

recorre la tensa quietud dels seus membres

i al cor la seva existència acaba. 

 

allò encara més atraient

De sempre fa bo de fotografiar la neu present en un enquadrament rural, però si topes amb tres bidons de munyida recent llet de vaca esperant la recollida de la cooperativa, ho celebres encara més que la fotogènica neu caiguda.

 

 

“feina de mànec”: treball que es fa a força de braços, principalment els de cavar, segar i altres ocupacions agrícoles

La imatge correspon a les acaballes d’una roda del temps vital perquè, de nenes a joves tant ajudaven en les feines casolanes o en allò del camp que els menaven els majors; més tard de l’edat núbil van ser mares dedicades a procrear i adesar la casa, netejant roba, plats-i-olles..., i, ara en la vellesa, sense deixar de tenir més d’una responsabilitat casolana o d’àvia protectora, l'esporàdic pausat retorn a manuals feines agrícoles, és allò que més feliç les feia ser.

 

la inquietant ressaca de la generació d'un abans i un després

Pel fet de pertànyer a la ideologia d’esquerres anarquista pacifista, sempre ens han estigmatitzat ser la generació de la postguerra i ara, per acabar-ho d’adobar, ser la de la preguerra anunciada.

els somrisos misteriosos

Com totes les ovelles tens l’enigmàtic rictus del somriure de La Gioconda i, en aquest cas de tafaneria per part teva, també la mirada s’hi assembla molt, tan sols el fet que a tu aquell dia només et fotografiessin un cop, és allò que havia de diferenciar-vos.

el vent del nord

Avui, de bon matí, el dia ens acompanya amb una sana tramuntanada que, eixugant humitats, també ens fa memòria de l’hivernal data del calendari, conjuntura que ens fa pensar en la dita castellana:  «hasta el 40 de mayo no te quites el sayo«, sàvia advertència que, fins al 9 de juny d’una consolidada primavera no has de menystenir la roba d'abrigar, consell en rigorós vigor tot i ara coneixent l’escalfament global.

 

 

l’adverbial sempre

Allà on sigui, rere casaments tradicionals del si, vull, com a resposta a la retòrica qüestió: us estimareu sempre, en la vida fins a la mort?, sempre hi haurà qui, en silenci, es pregunti: i quant de temps s’aguantaran abans del divorci.?

 

“anar a la font”: anar on hi ha la primera informació d'una cosa

Quan els mòbils encara no digitalitzaven la premsa de la informació, un dia, gràcies a un quotidià nyap de les brigades d’obres de l’ajuntament, aquell quiosc també es convertí en un espectacular brollador d’aigua capaç d’eclipsar titulars del dia i portades dels setmanaris.  

 

“ser més caparrut que una mula”: ser molt tenaç o difícil de convèncer

Com que amb l’aparició de la intel·ligència artificial les enganyifes estan a l’orde del dia, davant informacions mediàtiques de consum o d’opinió, aprenent de la vostra saviesa equina, tornar-se persona radical i caparruda, és el més intel·ligent que podem fer.

 

"beure a bones fonts": estudiar a bons llibres o amb bons mestres

Més del que ens pensem, aquella quotidiana imatge del segle passat d’una persona bevent de la silenciosa font del negre sobre blanc, de tard en tard, la trobem en qui sense complexos, substituint mòbil, tauleta o ordinador, tresoreja un llibre entre les mans.

 

 

cruïlles del present

Sovint el present té això, amoïnar-se tot pensant en quin passat recaurem i en quin futur ens precipitarem.

 

egocentrisme, fantasia i realitat

La fantasia de la persona egòlatra és pensar que són pocs els llocs que no la coneixen sense adornar-se’n que, en realitat, són molts els que ningú l’espera.

 

la mur

Tot fa pensar que amb el posat captat en la foto tu també, feliç, t’ho passaves bé.

Per terra ferma, en un tres i no res, aconseguies col·locar-te capdavantera com aquells exploradors que fan anar davant la tropa inspeccionant el camí o per detectar el perill d’un enemic; ara bé, tractant-se d’estar dins la mar, paties tan nedant i ploriquejant per no poder fer el mateix, que evitant-te l'angoixa, érem nosaltres les que acabament seguint-te a tu. 

 

“la felicitat no és un destí, és una forma de vida”

Són britànics de vacances en la modalitat del seu “imserso”, trepitjant un antic territori de domini segons consta, culturalment respectat i constructivament fructificant, la qual cosa dona peu a pensar que ja ve de lluny això de compartir un refrany en la llengua materna de cadascú, força adient amb el caràcter dels del "poc a poc" i el flegmàtic dels que l’expressen dient: “happiness is not a destinarion it is a way of life.”

 

panacea dins la memòria

La imatge tan sols diu que seria un matí o una tarda de vacances d’estiu o de Setmana Santa dedicat a conèixer indrets illencs, però, en el record queden altres detalls com aquell del rebuig, per falsari, al recent temàtic poblat de pescadors o, el del progressiu serè i natural canvi de rumb separant destins de cada una de les nostres vides.

 

 

segles de comunicació

Si arreu del món hi ha ancestrals llegats petris sorgits per la creadora mà humana que ens fan saber costums de civilitzacions a partir de l’Homo sapiens, de generosa podem classificar la deixa de la cultura talaiòtica a l’arxipèlag balear, això sí, més respectuosament que majoritàriament conservada a Menorca gràcies a persones de civilitzacions modernes respectuoses amb el missatge dels ancestres, és a dir, gent que sap fins a quin punt es perd l’honestedat a l'hora d’especular amb la propietat de terrenys destruint assentaments talaiòtics per l’aprofitament comercial d’interessos econòmics.

 

vejam!

Com a tret característic sempre teniu el de la curiositat per saber si la intenció de qui rondeja a prop vostre és per menar-vos que toca canviar de lloc o, senzillament, és per la ximpleria d’aconseguir, com ara, la fotografia amb què tard o d’hora presumirà de bucòlica.

la idiosincràsia

Una individualitat inexistent és la perfecció rectilínia dels ullastres.

 

la degradació

El lloc més que semblar-lo era la llunyania del passat silentment erosionat confluint amb la proximitat del present.

 

“anar tirant”: subsistir sense perdre, però sense progressar o progressant molt poc

Hi ha irracionalitats que semblen increïbles acceptar-les pel sol fet de suportar l’existència.

 

a flor de pell

Mig albí mig grisenc, contrastes amb la intensa negror del cavall de raça menorquina, la qual cosa no vol dir que tu no siguis un d’ells que sortires rebel de la matriu de ta mare per aquella satisfacció de dir: sí, soc diferent, però, i què?, resposta que sempre desarma a qui té el dogma calcificat al cervell.

 

méteo-mimesi

Si quan la boirina dificulta veure el cel rogent a l’horitzó és com tenir el cap enterbolit, quan cúmulus són els que ho impedeixen, serà com tenir-lo embotit?

 

fases d’una forassenyada dilapidació

1a. Fase: Elecció del lloc.

2a. Fase: Trípode muntat.

3a. Fase: Enfocar càmera.

4a. Fase: Accionar disparador automàtic i sortir corrent.

5a. Fase, fracàs de no arribar a temps i, amb el temps, adonar-te d'aquella inconscient lleugeresa de fer malbé patrimoni per aconseguir la foto.

 

ja era hora!

Com que encara la memòria no em falla gaire, des de mitjan segle passat, el record del full del característic bloc de paret d’un calendari, el Duran o el Maragall, voltant per la taula del menjador, formava part del conjunt del tassó amb llet i cacau i el pot de galetes maria, del primer àpat del dia i així, de mica en mica aprenent a llegir, més m’interessava que em distreia allò que estava escrit al dors: efemèrides, encreuats, endevinalles, receptes, poemes... sovintejaven per cada un dels dies de l’any, però, que jo recordi, en cap full dels milers que hauré llegit, el plaer de trobar, sense embuts, un text independentista com el d’avui m’ha fet pensar que, tal vegada com que la ciutadania catalana ja s’ha despertat, aconseguint ser més dels que ells volen i diuen, el poc o molt que quedi per fer ja està del tot ben encarrilat.

 

sempre

Sempre enfeinada.  Sempre amb el cap cot ensumant trobar la porció d’aliment que t’ofereix la terra.  Sempre destinada al plaer o angoixa d'haver de parir garrins que comercialitzarà la persona, tenidora de la teva vida i, finalment també sempre, quan se t’atura la fase de procrear, atenta observant si, qui s’apropa a tu, té la intenció pacífica de deixar-te fer o, d’immolació pel consum humà.

 

el verdader recorregut del gira-sol

La creença que la planta del gira-sol segueix el sol durant el seu recorregut diürn és un error, ja que només les gemmes tancades ho fan.

En créixer les tiges es fan rígides i les flors adultes són fixes. Generalment s'orienten cap al llevant.

Un cop recol·lectades les pipes, algunes poden convertir-se en oli comestible i les que poden ser consumides directament, sempre, quan asseguda una persona ho fa a l’aire lliure, clofolles de manera sincopada escopides, queden escampades pel terra delatant el lloc de la consumició.

 

“caure de son pes”: esser molt conforme a la raó, esser una conclusió molt lògica

 

Els grafits literals tenen que, de cop i volta, t’aclareixen allò que fins ara no hi havies caigut.

segons i com

Segons el ratxejar del vent, els retorns del mar damunt dels esculls és calmós, serè o, és embogit i abraonat, tanmateix, segons la vital garbellada força de voluntat, el retorn de les vivències als invisibles esculls de la ment, també.