un cas de gnomònica no desapercebut

Amb els anys, des de la finestra, imaginant-se damunt la paret els dígits de la inexistent numeració horària, no li passava per alt saber l’hora que marcava l’ombra d’aquell gnòmon tipus fanal de carrer.

 

aquells cavalls copartícips de la festa

Pels anys seixanta, quant a les Festes de Gràcia el carrer Progrés acostumava a ser el guanyador, segon o tercer accèssit dels gairebé poc més de la desena de carrers guarnits del barri, la presència de cavalls era tota una atracció gràcies al fet que la Comissió de Festes pactés l'assistència de la Banda Musical de la Guàrdia Urbana Muntada de la ciutat -que la Colau desmantellà-, desfilés vestida de gala tocant Diana o marxes solemnes de caràcter festiu, damunt dels ensinistrats cavalls que quedaven empetitits per la fastuositat de la vestimenta del genet municipalitzat, aquell que amb uniforme més tronat, cada dia, a peu, s’encarregava de l’ordre de circulació i convivència ciutadana.

Per la gent adulta, sigui per lloar-los o per fotre'ns del plomatge del casc, tal vegada els atreien més aquells urbans engalanats, però les criatures xalàvem d'allò més contemplant aquells enormes cavalls desfilant per l'estretor d'aquell carrer. 

 

“uns tenen la fama i altres carden la llana”

Si bé el calaix d’un sastre s’endú la fama de contenir de manera caòtica i desordenada tota mena d’objectes necessaris per exercir la professió, a vegades apareix l’exemple de com algú, sigui arader, fuster o ebenista, carda la llana.

 

de llegats talaiòtics

Pedres pesants damunt pedres deixant el llenguatge d’enigmàtiques silencioses veus.

 

 

«el pensament no para mai»

Aquella paret d’un cel obert de l’eixample, feia pensar la monotonia que sovint tenen aquells fugissers pensaments.

 

 

d’un esplugabous damunt d’una vaca menorquina

D’arrel viquipedista, anem per parts: De tu, vaca estirada damunt l’herba, diuen que en l’època talaiòtica ja formaves part la fauna illenca i la teva cria de boví s'ha mantingut a Menorca al llarg del temps amb totes les cultures que hi han passat, fenícia, grega, romana, musulmana, catalana, britànica, francesa, espanyola, etc., déu-n'hi-do!, però ara, gràcies al fet que disposes d’una Associació de Ramaders, sembla que el futur de permanència a l’illa, l’hagis de tenir garantit.

De tu, esplugabous, se’t caracteritza per ser qui ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d'ocell, i, segurament, com en el moment de captar la imatge, no només estàs enfeinat en cercar l’aliment de paparres o puces de la vaca sinó que, de tant en tant, se’t presenta la feinada de l’auto expurgació per estar net i polit.

 

quan reciclar era aprofitar

Veient la imatge, soc de l’època que recordo veure collir llosques de cigar per treure'n el tabac no fumat per obtenir quatre rals venent-lo com a picada assortida per fer-ne nous cigars i, tanmateix, soc de l’època de quan el joc de la corda que era el de “la Barqueta” aquell que necessita la llargària considerable d’una corda que sovint era aconseguida gràcies a la unió d’excedents trossos trobats o regalats.

 

l’“ambosta”: les dues mans juntes formant clot en disposició de rebre qualque cosa

Es fa difícil gestionar la ràbia davant el bel·licós genocidi perpetrat pel govern israelià al poble palestí deixant inesborrables imatges de la seva expulsió del territori i les de mans desesperades per rebre ajuda per apaivagar la fam.

 

“a bodes em convides!”: ho diu aquell a qui proposen de fer una cosa que li ve molt de gust

Per l’antiguitat, aquell veler si feia de bon veure solcant les aigües del llarguerut port de Maó, encara feia més goig l’implícit repte de facilitar l’oportunitat de poder fotografiar-lo.

 

 

gat calicó

Ves per on, cercant i cercant el motiu ara va i resulta que tu ets, si l'estadística de gènere no falla, una gata calicó.

Com sempre, la Viquipèdia aclareix qüestions, motius, fets..., transcendents o superflus de qualsevol tema que passi pel magí com aquesta curiositat del trencaclosques de colors del teu pelatge i no creguis que no tens un historial només meritori sinó que també, entendridor quan entre altres coses la cultura popular, de tu diu: “Tradicionalment, en diverses cultures els gats calicó s'han identificat com a portadors de bona fortuna, potser perquè són poc comuns. Una de les gates calicó més famoses és la Tama, una gata calicó japonesa que va ser la cap d'estació i directora d'operacions a l'estació de Kishi Kinokawa (Wakayama, Japó) des de l'any 2007 aproximadament i fins que va morir el juny de 2015.”

 

ser llei de vida

Ca'l notari en saben molt d’esperes i desesperes per arranjar llegats, títols de propietat i tot allò que la persona traspassada amb bona o mala fe desitjà que rebessin els hereus o, senzillament, sense deixar res escrit pensava que ja s’ho farien, la qual cosa fa que, de tant en tant, trossos de façana dels carrers del poble que un dia devien fer goig, dignament envelleixin pacientment.

 

publicitat enganyosa

La interessada promoció turística s’oblida d’emfatitzar que és l’absència humana allò que permet l'essència.  

És la perversitat d’algunes imatges de destins turístics que refermen la locució llatina: “Mundus vult decipi, sovint completat amb ergo decipiatur” que vol dir «Al món li agrada ser enganyat» i… «per això, que sigui enganyat».

 

a mitges: no del tot, incomplet

...i era aquell pegot de rígides columnes d’obra que privaven a la paret seca i barrera d’ullastre la seva harmonia amb l’entorn. 

 

a un hipopòtam

Difícilment passaves desapercebut, eres voluminós i fins i tot podria dir-se que sempre feies cara d’emprenyat, així doncs, tal vegada per suavitzar la realitat de la teva aparença tens un lloc dins el bestiari del gran poeta Josep Carner aprofitat per la gran Guillermina Mota fer-te una cançó.  

https://youtu.be/cejsTU8ymQQ?si=9LdQGBiARrK8F_cl

 

l'estratègia

Dins la diversa textura de la paret seca, ressalten estratègics graons incrustats permissius per botar d’un cantó a l’altre o, senzillament, per tafanejar la col·locació dels que en aquest cas serien els baixants.

 

la sensació: impressió que les coses causen en l'ànima per mitjà dels sentits

En el fons, la bel·licositat de les paraules dels discursos de la ultradreta emergent, deixen en un no res l’agressivitat de les punxes dels cactus.

 

esquitxos colonitzadors

La globalització també és això, a la curta o a la llarga, permetre la lliure circulació del capital de societats per invertir en territoris aliens a la seva nacionalitat, la qual cosa fa sospitar que el costum colonitzador, vulguis o no, continua vigent amb el perill que, per poc que et descuidis, la feblesa sindical pot donar peu a l’esquitxoteig de puntuals episodis d’esclavatge durant la reforma o explotació comercial d’antigues propietats regentades per natius del lloc.

 

bruna de bosc (pararge aegeria)

 

Experts diuen que ets una de les més habituals que podem trobar per l’arxipèlag balear i, tot i que el teu nom indica que ets una bruna de bosc, el dia de la foto estaves, despistada o no, damunt d’una fulla de la flor de nit que cada any acostuma a rebrotar al pati d'aquesta casa de poble força distanciada del que seria el boscam proper.

"tota la resta són violes": expressió amb què s'indica que tota la resta no té importància

Metafòricament parlant, manejar el timó amb bones o potineres mans és el resultat definitiu en totes les qüestions.

 

hoc est enim corpvs mevm

Miressis per on el miressis aquell conjunt de connotacions jesuítiques t’arrencava un somriure condescendent i maliciós alhora.

 

qüestió de plans

Era aquell primer pla que sempre embellia fragments del segon.

 

l’obvietat

Damunt l’aigua, miri per on es miri tens sempre en remull, ocults, els baixos i la part visible, la flotant eixuta o remullada, gràcies a l’efecte mirall, per partida doble la tens exterioritzada.

 

ironies del destí

També, sovint entre els ullastres es formen famílies, amb els vincles tan arrelats, que estan destinades a ser carcellers i presoners alhora.

 

 

"donar què dir": fer que la gent tingui motiu o ocasió de parlar

I com sempre, el prolífer llimoner, saltant-se les normes establertes per la natura de granar fruits arrodonits, se li ocorren capritxades d’aquelles que acostumen a fer parlar.
 

maneres de transgredir

Doncs sí, era una època que a més a més de, amb molt de respecte transgredir-los el patrimoni talaiòtic tan llaminer de ser explorat, en visitar els pobles -en absències de polígons industrials- trobaves tota mena de botigues que abastien les necessitats quotidianes d’una família, un mercat municipal amb carnisseries, peixateries, verduleries..., tot plegat professionalment atès segons la tradició i costums autòctons, però..., ai, ja fa temps que això forma part d’un passat també transgredit turísticament sovint, amb més poc que molt de respecte, la qual cosa fa sorgir notícies de lligam i dependència cap a puntuals massificades estiuades cada vegada més globalitzades.

 

ànimes damunt l’ampit

Ets un reduït cavallet de cartó elaborat amb la mateixa tècnica dels més grans destinats a ser l’emblemàtica joguina infantil que a vegades deixaven els tres Reis Mags en una galeria, balcó o pati de la casa i, com que d’il·lusions tracta l’apunt animalista “la gatera” d’avui, de la closca de caragol de mar que t’acompanya tal vegada, si estàs atent, escoltis encara les remors de la mar que costejava quan estava habitada.

 

de forats negres espacials i terrestres

La complexitat d’entendre l'expansió de l’univers plena de forats negres astronòmicament captats contrasta amb la senzilla explicació que podem rebre dels també forats negres que territorialment sovint trobem.

 

a l’una, de mancomú

Ja està dat i beneit, els fenòmens diürns d'onades de calor i nocturns de tòrrides nits, són els causants del canvi de costums de passar una estoneta a l'ombra o a la fresca del fosquet, per la qual cosa per, unanimitat, els consells d'estar dins de casa fent despesa de llum qui tingui aire condicionat instal·lat o, de ventiladors modestos o potents, són els que més la ciutadania obeeix.

 

 

“criatura de déu, o criatura del senyor”: nom que es dona a la persona gran que obra puerilment

Una de les atraccions de fira era la cerimònia ritual que, per cinquanta rals, donava dret a obtenir el diploma acreditatiu del “Reial Ordre del Carro”. El to seriós del discurs de l'entrega credencial, atreia innocents mirades per conèixer fins a quin punt els majors eren capaços de ser tan infantils com ells.

 

d’una intensiva jornada laboral

 

Contrari a la dita que un gra no fa graner, podem assegurar que una abella, emprant estratègics moviments de supervivència, fa rusc.

la insuportable lleugeresa de l'avanç industrial

A les acaballes del darrer any, per enèsima vegada, el sol ixent de l’est ens alertava que l'industrial malbaratament de l’ozó ens farà passar estius insuportables de calor.

 

 

"trobar d'enyor o trobar enyor": enyorar una cosa, sentir-ne l'absència

Atrapades dins la bombolla de l’onada de calor, d'esma, amb prou feines per pensar: Ai!, enyorades llevantades, enyorades tramuntanades...

 

d’un espai de joc infantil

La casa de fa temps enderrocada va deixar al descobert l’improvisat parc temàtic de la Deixadesa Urbanística, on la mainada es trobava per passar-s’ho pipa gràcies al voluntariat d’una adolescent que les mares sabien s’encarregaria de vigilar la seguretat de les criatures.

 

 

l’efecte papallona

Dotades d’envejables artístiques ales que feu anar cercant-vos l’existència, ignoreu el metafòric poder que sàvies i erudites ments us han atorgat assegurant que els vostres subtils aletejos poden ser l’inici de qualsevol caos dins la caòtica existència terrenal.

 

servei de xarxes

Fa segles que experimentades mans s’encarreguen de tenir les xarxes de pescar a punt per atrapar peixos amb què alimentar-nos i, no fa ni tan sols un segle que dotades hipotètiques ments controlen la global xarxa d’internet a fi i efecte d'instruir-nos o manipular-nos.

 

"haver-hi roba estesa": haver-hi orelles innocents

...i, sense anar més lluny, aquell balconet atapeït de roba estesa justificava xiuxiuegis inaudibles.

puntuals però efímers llocs paradisíacs

L’encertada diàfana barana de protecció i el breu moment del veler eclipsant la sortida de l’astre rei aconsegueixen, per uns instants, deixar de banda la realitat del malson d’un turisme d’amuntegament.

 

enguany, l’intensiu “sant joan de ciutadella”

Si la tradició es compleix literalment, no hi haurà treva entre la teva triomfal passejada el diumenge 22, el des Be, lluint ben guarnida neta i polidament ben pentinada  la blancor de la crescuda llana amb l'endemà, dia 23 de juny, l’esclat del caragol des Born.

Tu, sedat o no, sempre ets el primer animal a suportar la idolatria ciutadana majoritàriament esbojarrada, de la festa patronal de tradició cristiana del veïnat ponentí, després ells, els cavalls, seran els protagonistes de patir l’estrès de fer xalar habitants i visitants joves i grans majoritàriament engatats.

Tot està previst i oficialment anunciat: “Es Diari i Estrella Damm ja reparteixen la camiseta de les festes” 

 

ser allò per allò

 

Aplicat a l’ésser, més aviat s'és el que el reflex ha desdibuixat que la solidesa que aparenta ser.

el divertiment vital

Arribat l’extrem de conviure en un geriàtric, l’espectacle d’entreteniment col·lectiu rebut a primerenca edat serveix per fer-nos memòria de com hem de comportar-nos davant dels darrers que ens reservi la vida.

 

“arribar els esquitxos”: arribar el resultat, la conseqüència d’una cosa

Sota una ordenada reglamentació municipal per a qui artesanalment faci res de mida més aviat petitona, un dia a la setmana li serà permès de posar-ho a la venda per si de cas, gràcies a la diversitat d’oci de l’enèsima massificació turística, pugui rebre, també, alguna engruna econòmica.

 

 

l'espera

Els més menuts foteu gresca de piuladissa mentre voletegeu per baixar en picat a picotejar les engrunes de pa de la teula, però ai!, quan apareix un altre alat negre ben plantat triplicant-vos el volum fent el mateix, volant o no, manteniu un silenci sepulcral tot esperant que l’imprevist comensal foti el camp. 

 

l'egolatria

L’aparició en el món vegetal d’una solitària margarida pot fer pensar que, patint la síndrome de narcís, vulgui destacar de l’entorn que la rodeja i, en el món animal racional, la persona individualista, també.

 

“fil per randa”: minuciosament, pam a pam, pam per pam

Per fi, només falta l’opinió de la IA per saber, fil per randa, el sistema emprat pels talaiòtics construint els assentaments i llocs de culte sovint ara visitats per turistes que no tenen ni idea, més enllà de la dominació anglesa, del passat històric de Menorca.

la conxorxa sorral solar

És una d’aquelles albades del llevant balear que et traslladen al desert saharià més enllà de la pols en suspensió.

 

el verdader desenllaç

Com a acabament del conte "els tres ossos” direm que, eren tan bons minyons que fins i tot es van deixar caçar per uns perversos que van vendre’ls al zoològic perquè els explotessin tancats dins d’aquella instal·lació que deien era el calc de la seva vida en llibertat.

Conclusió: un d’aquells negocis rodons on els protagonistes sempre perden.

 

“déjà vu”

La veus allí esperant l’últim destí cap a una nau segons criteris de “trastos vells” o “antiguitats” i, per uns instants de pensament, donant-li vida, els sorolls del carro carregant el foli, el de les tecles pitjant-lo, el de l’espaiador de paraules, el de la campaneta avisant del topall del marge esquerre, el de la maneta per canviar de línia i el del carrisqueig per l’estirada ràpida cap amunt del paper un cop finalitzat el text sense oblidar l’olor de tinta de la bicolor cinta d’aquelles negres màquines d’escriure de ferro colat i daurats anagrames de fàbrica com UNDERWOOD, ROYAL, OLIVETTI, REMIGTON..., presents a tots els llocs on sense cap problema trobaves feina resulta ser, tot plegat, el "déjà vu" del dia. 

l’afany recaptador consistorial

Aquell ajuntament no va deixar passar l’oportunitat de recaptar doblers esbrinant, a l’oficina de la propietat, la identitat de qui va enregistrar la possessió de l’ancestral o no ancestral cova que des del primer dia de tributar com a bé immoble, se’l podia autoritzar legalment a lluir la flamant rajola numerada.

 

d’una innocent curiositat

Diuen que, per allò que no es coneix, la curiositat creix, però més quan la criatura és un cul d’en Jaumet, que l’obliga a saltar-se la disciplina de formar part de l'aforament de menudes cadiretes casolanes, per esbrinar aquella modalitat de dibuixos animats en tres dimensions que apareixien rere aquell llarguerut televisor.

 

orfeu i eurídice

De totes a totes convençuda del mite que assegura que, no és el gat de la casa, sinó que la casa és del gat, des del primer dia que vau entrar, Eurídice, Orfeu ja he assumit passar a ser la vostra mainadera i dona de fer feines de la casa.

Sé que m’esperen uns mesos de paciència, divertiment i consentiments com per exemple, el de convertir l'estora en un túnel de gresca tot d’una que la vau veure doblegada aquell matí d’agranar a fons, però estigueu alerta perquè si encara, més després dels sis mesos que han passat de la seva desaparició tornés en Brusqui, l’antic propietari, se’ns acumularà la feina no només de solucionar la bona convivència sinó la qüestió de la propietat immobiliària.

Nota. L'Orfeu és un ben plantat de pelatge gris tigrat mil·limètricament conjuntat..., sort que l'Eurídice, de pèl negre i blanc anàrquicament coordinats, s’encarrega de desmitificar-lo.