“en detall o, al detall”: a la menuda, a petites quantitats

Situacions de calma xitxa són les que a cada instant permeten escoltar i resseguir l’hipnòtic suau moviment de l’aigua que acullen les petites naturals recloses costaneres.

 

la colonització felina

De mica en mica, heu assumit la propietat de l’habitatge i, meticulosos com sou, també, cada branca trepitjable del llimoner la teniu com a domini registrat, però si un pardal intenta atrapar l’insecte volador que té clissat, aprofitant que no sou alats, fent d’okupa us deixa amb un pam de nas enlairant-se tot volant.

 

 

la dubtança

Fins i tot aquell atractiu expositor de cabdells li feia dubtar perquè, tot i que sabes teixir res, ja es perdia triant el color més escaient per fer-ho.

 

ser llei de vida, ser llei de mort

Altres cultures també extingiren la talaiòtica que,  probablement, abans ja n’havia destruït un altre tot dient -per sobreviure,“és llei de vida” frase perdurable en el temps, sí, però després de la il·lustració, suavitzant el seu comportament, allò que els colonitzadors van pregonant “és llei de vida”, en realitat només és l’arbitrària supremacista "llei de mort" pels exterminis genocides.

 

tot el reconeixement per qui hagi dissenyat el colpidor exemple que una imatge val més que mil paraules

Corre per les xarxes, però com que ignoro si són locals o globals, aprofito l’apunt d’avui per transmetre que un cop més la figura d'un ancestral funcionament del rellotge d’arena, facilitant la creació gràfica d'actualitat, ahir feia saber l’hora i lloc de concentració per no aturar les manifestacions de solidaritat cap al genocidi que impunement està duent a terme el govern de l’estat d’Israel.

 

jugueta per a Ítacs del futur

Tu, amb la figura d’un enfurismat pas al galop, enganxat damunt d’un balancí, vas ser ideat amb la intenció que així fos més creïble galopar cap a l’imaginari aventurer de criatures, sobretot de les més crescudes per allò d’estalviar-se la cantarella (1) d’un major que els indiqui a on han d’anar si, ja tenen edat per imaginar les Ítaques del demà.

 (1) Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un formatget, per dinar, per sopar, per a la Laia no n'hi haurà!. Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un panellet, per dinar, per sopar, per a l'Àlex no n'hi haurà!    

 

l'està “a tocar” i el conformisme equidistant

Els grafits amb imatges de protesta mostrant l'indigne de la condició humana dirigida a fets de l’extrema i ultradreta, també tenen la capacitat de denunciar aquella equidistància còmplice de permissivitat que ens fa el temor d'involucrar-nos per no ser l’objectiu dels que cada dia tenen més poder de fer anar l’engranatge capaç de regir el destí de la humanitat.  

 

 

“conèixer ses mates que fan llentiscle”: ser molt perspicaç o experimentat, conèixer el que és bo i el que és dolent

Les persones expertes en el coneixement de la flora i fauna de l’entorn, tot d’una, instruïdes com són, saben els noms i propietats dels fruits de cada arbust o matoll; les que no, dissimulant la ignorància, ens va bé quedar-nos amb saber que els fruits acolorits suavitzen l’ aspror del camí de paret seca. 

 

de sensacions monòtones

L'una, la melodia sincopada del Bolero de Ravel, acostuma a ser carregosa, pesada; l’altra, la del ric, ric, ric del grill, gairebé sempre jocosa, divertida i, la visual trobada pel camp, pati o jardí, de totes totes, sempre curiosa, pintoresca... 

en un tres i un no res...

… Això mateix, en un tres i un no res, silent, amb cara de murri, plomall i llenguatge corporal anxovat, tot fa pensar que intentes agafar el ritme d’aclimatar-te a la frescor de la tardor, per així passar el tràngol del qual encara s’espera podria -ni que siguin quatre dies- ser l’hivern d’enguany.

 

 

refer, tornar a fer allò que s'havia desfet

Aquell trenc del pedrot gros, encara feia més sospitosa l’acció de refer un voluntariós, però també barroer redreç, d’un dels tants enderrocs que els talaiots -com les èpoques històriques- pateixen en els temps.

 

 

la volubilitat de l’estat d’ànim

Ei!, vigileu, el got mig ple només vol dir que algú ja s’ha fotut la meitat del líquid.

Ei!, molt de compte, no badeu i prepareu-vos perquè quan la resta desapareix-hi, adeu, eufòria i, hola, depressió.

 

una opció incondicional d’acusació de futurs genocidis

Intentant salvaguardar el fet de traspassar la memòria humanística col·lectiva que vam rebre, que una minúscula llavor sigui capaç d’embellir la grisor de l’entorn polític mundial, no vol dir que hàgim de caure en la beneiteria de deixar-nos endolcir la impotència, la ràbia o la indignació per cada un dels genocidis del passat, i menys pels del present.

 

tord negre

Ets sedentari, abundant i migrant, però com que tot l’any et deixes veure no se sap si ets un nouvingut o estàs a punt de fotre el camp, sigui com sigui de tu, gràcies a la Viquipèdia, entre altres mèrits o virtuts, del teu cant sabem:

“Des de la fi de l'hivern, i fins al començament de l'estiu, la merla mascle xiula cants variats i melodiosos des de l'alçària dels arbres, la teulada de les cases o qualsevol branca dominant els voltants. La merla pot cantar a tota hora de la jornada, però quan surt i es pon el sol són els moments en què els cants ressonen de manera més intensa. El cant de la merla és considerat com un dels cants d'ocells més bonics d'Europa. La riquesa del repertori, les variacions melòdiques i les capacitats d'improvisació distingeixen la merla de la majoria dels altres ocells.

Hom considera que el cant de la merla és el millor, després del rossinyol. També crida diversament. La presència o el cant són clars indicis de nidificació. El cant comença el febrer, fins a primers d'agost i acaba amb l'inici de la muda estival (juliol-agost)”.

 

giravoltes en el temps

Qui sap si en honor a les constants giravoltes de cultures dominants a l’illa de Menorca, arribat el segle XXI, el traçat del camí per la zona del Parc Natural de s’Albufera des Grau fent ziga-zagues, permet a qui l’està visitant, allargar-li aquell suposat eventual domini cultural encabit dins del seu temps vital.

 

"prendre un costum": adquirir un hàbit

És habitual veure dues persones que suposadament comparteixen una vida en comú tenir el costum de passar estones d’esbarjo l’una, amb un llibre entre les mans, interessada en la lectura i l’altre, a mans lliures de fotre res, ves a saber en quina ficció estarà immersa. 

 

la cinefília

Esperant l'obertura de la sala era aquella joventut cinèfila incipient que, pacientment, feia cua per veure si aquella pel·lícula seria o no portadora de coneixements fora del comú per encarar la vida del present i del futur.

 

"de totes maneres": sigui com sigui, a totes passades

Ni que sigui de costat, hi ha maneres de subsistir sense menysprear el significat de vegetar. 

 

en decadència

 

Brancam magre i ressec com a símbol de la sequera que tenalla la decadència dels recursos del planeta que habitem.

«la necessitat no té llei»: significa que el qui es veu constret per la necessitat a fer una cosa, la fa, encara que li estigui prohibida

Ningú s’atrevirà a posar en dubte que aquella “España mesetaria” era un crac perquè, abans del maig francès, aquell del seixanta-vuit, a l’altiplà central ja hi havia qui, desafiant aquell “prohibido” del cartell municipal, posava en pràctica la frase “interdit d'interdire” saltant-se la prohibició omplint d’aigua, pots, olles, galledes, i el que fos.

 

de libacions sota pressió

Segurament, les efímeres floracions del cactus epiphyllum, sigui el motiu de l’enèrgica i frenètica recol·lecció de nèctar i pol·len que us té enfeinassades abans no s’acabin les vint-i-quatre hores de vida que acostuma a tenir la flor pel fet natural que s’hagi de pansir.

 

de cares va la cosa

A part de fer gresca de Dijous Gras a Dimecres de Cendra, una de les utilitats de les caretes de carnaval  només serveix per camuflar per uns dies allò que dia sí, dia no, de tot l’any, duem escrit a la cara. 

 

la utopia

Segons com, és i no és una ficció la possibilitat de donar l’oportunitat als qui, emigrant, fugint de la misèria, de conflictes bèl·lics locals o de sequeres establertes, amitjanar-los repoblant la buidor dels pobles a condició de recuperar la possible activitat productiva que un dia els donava per a viure garantint-los ara, institucionalment, la sortida digna als mercats de consum.

 

“mudar l'intent”: canviar d'intenció

És una d'aquelles circumstàncies -captada per la imatge- favorables que penses si algú no va decidir deixar a mig fer la restauració per a no malmetre l'estètica de la petjada del temps.

 

aquells lleons famosos com el de "la metro"

Durant anys amb cara de lleons emprenyats, feia goig fer-vos empassar sobres grans i petits plens de cartes comercials, personals transcendents o sense solta ni volta.

Un de vosaltres engolia les missives per a dins de l’Estat i l’altre les destinades a l’estranger, però ai l’ast!, la modernització del sistema dels correus electrònics i la de les oficines del servei de correspondència, provocà la vostra desaparició i ara ves a saber si esteu arraconats dins d’algun magatzem municipal, o en una nau de compravenda d’antiguitats o, sí, en els pitjors dels casos, el forn d’una foneria de metall s’encarregà definitivament de fer-vos desaparèixer del tot.

 

l’abstracció

Contemplar el recorregut de minses, mitjanes o enormes crestes de les ones que fa la mar, poden redimir més d’un abstracte pensament aïllat de la realitat.

 

 

"sens presència" (d'algú, d'alguna cosa): no estant present aquella persona o cosa

Veies el braç d’una grua de contrapès projectant la presència d’un nou barri sovint considerat com a barraquisme vertical i alhora aquell llarg estenedor de roba blanca estesa testimoni de modestos assentaments.

 

 

un cas de gnomònica no desapercebut

Amb els anys, des de la finestra, imaginant-se damunt la paret els dígits de la inexistent numeració horària, no li passava per alt saber l’hora que marcava l’ombra d’aquell gnòmon tipus fanal de carrer.

 

aquells cavalls copartícips de la festa

Pels anys seixanta, quant a les Festes de Gràcia el carrer Progrés acostumava a ser el guanyador, segon o tercer accèssit dels gairebé poc més de la desena de carrers guarnits del barri, la presència de cavalls era tota una atracció gràcies al fet que la Comissió de Festes pactés l'assistència de la Banda Musical de la Guàrdia Urbana Muntada de la ciutat -que la Colau desmantellà-, desfilés vestida de gala tocant Diana o marxes solemnes de caràcter festiu, damunt dels ensinistrats cavalls que quedaven empetitits per la fastuositat de la vestimenta del genet municipalitzat, aquell que amb uniforme més tronat, cada dia, a peu, s’encarregava de l’ordre de circulació i convivència ciutadana.

Per la gent adulta, sigui per lloar-los o per fotre'ns del plomatge del casc, tal vegada els atreien més aquells urbans engalanats, però les criatures xalàvem d'allò més contemplant aquells enormes cavalls desfilant per l'estretor d'aquell carrer. 

 

“uns tenen la fama i altres carden la llana”

Si bé el calaix d’un sastre s’endú la fama de contenir de manera caòtica i desordenada tota mena d’objectes necessaris per exercir la professió, a vegades apareix l’exemple de com algú, sigui arader, fuster o ebenista, carda la llana.

 

de llegats talaiòtics

Pedres pesants damunt pedres deixant el llenguatge d’enigmàtiques silencioses veus.

 

 

«el pensament no para mai»

Aquella paret d’un cel obert de l’eixample, feia pensar la monotonia que sovint tenen aquells fugissers pensaments.

 

 

d’un esplugabous damunt d’una vaca menorquina

D’arrel viquipedista, anem per parts: De tu, vaca estirada damunt l’herba, diuen que en l’època talaiòtica ja formaves part la fauna illenca i la teva cria de boví s'ha mantingut a Menorca al llarg del temps amb totes les cultures que hi han passat, fenícia, grega, romana, musulmana, catalana, britànica, francesa, espanyola, etc., déu-n'hi-do!, però ara, gràcies al fet que disposes d’una Associació de Ramaders, sembla que el futur de permanència a l’illa, l’hagis de tenir garantit.

De tu, esplugabous, se’t caracteritza per ser qui ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d'ocell, i, segurament, com en el moment de captar la imatge, no només estàs enfeinat en cercar l’aliment de paparres o puces de la vaca sinó que, de tant en tant, se’t presenta la feinada de l’auto expurgació per estar net i polit.

 

quan reciclar era aprofitar

Veient la imatge, soc de l’època que recordo veure collir llosques de cigar per treure'n el tabac no fumat per obtenir quatre rals venent-lo com a picada assortida per fer-ne nous cigars i, tanmateix, soc de l’època de quan el joc de la corda que era el de “la Barqueta” aquell que necessita la llargària considerable d’una corda que sovint era aconseguida gràcies a la unió d’excedents trossos trobats o regalats.

 

l’“ambosta”: les dues mans juntes formant clot en disposició de rebre qualque cosa

Es fa difícil gestionar la ràbia davant el bel·licós genocidi perpetrat pel govern israelià al poble palestí deixant inesborrables imatges de la seva expulsió del territori i les de mans desesperades per rebre ajuda per apaivagar la fam.

 

“a bodes em convides!”: ho diu aquell a qui proposen de fer una cosa que li ve molt de gust

Per l’antiguitat, aquell veler si feia de bon veure solcant les aigües del llarguerut port de Maó, encara feia més goig l’implícit repte de facilitar l’oportunitat de poder fotografiar-lo.

 

 

gat calicó

Ves per on, cercant i cercant el motiu ara va i resulta que tu ets, si l'estadística de gènere no falla, una gata calicó.

Com sempre, la Viquipèdia aclareix qüestions, motius, fets..., transcendents o superflus de qualsevol tema que passi pel magí com aquesta curiositat del trencaclosques de colors del teu pelatge i no creguis que no tens un historial només meritori sinó que també, entendridor quan entre altres coses la cultura popular, de tu diu: “Tradicionalment, en diverses cultures els gats calicó s'han identificat com a portadors de bona fortuna, potser perquè són poc comuns. Una de les gates calicó més famoses és la Tama, una gata calicó japonesa que va ser la cap d'estació i directora d'operacions a l'estació de Kishi Kinokawa (Wakayama, Japó) des de l'any 2007 aproximadament i fins que va morir el juny de 2015.”

 

ser llei de vida

Ca'l notari en saben molt d’esperes i desesperes per arranjar llegats, títols de propietat i tot allò que la persona traspassada amb bona o mala fe desitjà que rebessin els hereus o, senzillament, sense deixar res escrit pensava que ja s’ho farien, la qual cosa fa que, de tant en tant, trossos de façana dels carrers del poble que un dia devien fer goig, dignament envelleixin pacientment.

 

publicitat enganyosa

La interessada promoció turística s’oblida d’emfatitzar que és l’absència humana allò que permet l'essència.  

És la perversitat d’algunes imatges de destins turístics que refermen la locució llatina: “Mundus vult decipi, sovint completat amb ergo decipiatur” que vol dir «Al món li agrada ser enganyat» i… «per això, que sigui enganyat».

 

a mitges: no del tot, incomplet

...i era aquell pegot de rígides columnes d’obra que privaven a la paret seca i barrera d’ullastre la seva harmonia amb l’entorn. 

 

a un hipopòtam

Difícilment passaves desapercebut, eres voluminós i fins i tot podria dir-se que sempre feies cara d’emprenyat, així doncs, tal vegada per suavitzar la realitat de la teva aparença tens un lloc dins el bestiari del gran poeta Josep Carner aprofitat per la gran Guillermina Mota fer-te una cançó.  

https://youtu.be/cejsTU8ymQQ?si=9LdQGBiARrK8F_cl

 

l'estratègia

Dins la diversa textura de la paret seca, ressalten estratègics graons incrustats permissius per botar d’un cantó a l’altre o, senzillament, per tafanejar la col·locació dels que en aquest cas serien els baixants.

 

la sensació: impressió que les coses causen en l'ànima per mitjà dels sentits

En el fons, la bel·licositat de les paraules dels discursos de la ultradreta emergent, deixen en un no res l’agressivitat de les punxes dels cactus.

 

esquitxos colonitzadors

La globalització també és això, a la curta o a la llarga, permetre la lliure circulació del capital de societats per invertir en territoris aliens a la seva nacionalitat, la qual cosa fa sospitar que el costum colonitzador, vulguis o no, continua vigent amb el perill que, per poc que et descuidis, la feblesa sindical pot donar peu a l’esquitxoteig de puntuals episodis d’esclavatge durant la reforma o explotació comercial d’antigues propietats regentades per natius del lloc.

 

bruna de bosc (pararge aegeria)

 

Experts diuen que ets una de les més habituals que podem trobar per l’arxipèlag balear i, tot i que el teu nom indica que ets una bruna de bosc, el dia de la foto estaves, despistada o no, damunt d’una fulla de la flor de nit que cada any acostuma a rebrotar al pati d'aquesta casa de poble força distanciada del que seria el boscam proper.

"tota la resta són violes": expressió amb què s'indica que tota la resta no té importància

Metafòricament parlant, manejar el timó amb bones o potineres mans és el resultat definitiu en totes les qüestions.

 

hoc est enim corpvs mevm

Miressis per on el miressis aquell conjunt de connotacions jesuítiques t’arrencava un somriure condescendent i maliciós alhora.

 

qüestió de plans

Era aquell primer pla que sempre embellia fragments del segon.

 

l’obvietat

Damunt l’aigua, miri per on es miri tens sempre en remull, ocults, els baixos i la part visible, la flotant eixuta o remullada, gràcies a l’efecte mirall, per partida doble la tens exterioritzada.

 

ironies del destí

També, sovint entre els ullastres es formen famílies, amb els vincles tan arrelats, que estan destinades a ser carcellers i presoners alhora.