“quan mou un peu, l’altre ha posat rel”: ho diuen d'un que camina massa a poc a poc

Mentre el cabàs i la crossa no esdevingui cap nosa, la tenacitat llevarà qualsevol indici d’arrelar ni poc ni gaire estona.

 

coincidències

Si a trenc d'alba hi ha gent que va a treballar, també, coincidint sota el mateix tros de cel esteu vosaltres les gavines exercitant les ales per l'aire i nosaltres, les jubilades, fent anar les cames per terra, però ignorant si coincidim en allò de qui dia passa, any empeny.
 

la feminista paradeta

La candidesa de dues nines, la malícia d’una bruixa mig amagada i la bona intenció d’emular l'enigmàtica mirada d’una moderna Gioconda, donaven aquell toc d’atenció femení en la raconera dels encants.

 

 

“posar hams, o tirar hams a la mar”: fer les gestions preparatòries per a obtenir alguna cosa

Sembla fàcil, però que difícil ha de ser triar i col·locar bé l’esquer a l’ham per a després, amb la facilitat de la paciència, esperar obtenir peix fresc que dur a completar un àpat.

 

“anar a parar”: interrompre la seva trajectòria en algun indret

Què se n'haurà fet de l’esmolet, de l'engranatge que feia anar la roda per giravoltar la mola... i del pedal, i del modest xarret que ho encaixava tot? i... què se n'haurà fet del tub flautat que l’afilador feia sonar avisant dur-li aquells ganivets de fil gastats que ell, activant l’engranatge a cop de pedal, te’ls tornava per un temps afilats, perillosament, segons el cost dels duros acordats.

 

cans a la platja

Sou un parell de cans que se us veu feliços, actius, juganers, i que a més a més, per damunt de tot, esteu avinguts i coordinats, perquè, alternativament, mentre un vigila concentrat amb el morro tancat l’arribada de les ones a la platja, l’altre distes i ja amb la boca oberta, està atent a qualsevol moviment que faci la persona amb qui conviviu esperant  s'allargui l'estona d'albirar aquell gest o xiulet de tornar cap a casa.

 

 

"de portes enfora": des de fora, sense conèixer íntimament l'assumpte

 

L’ombra dels pòrtics multiplicava l’espai fins al punt de donar vida al silenci d’aquells murs amb portes tancades de monacals cambres d’enigmàtics interiors.

de l’inacabable mercadeig marítim

 

Amb afany d’expandir-se en el negoci, així devia començar tot. D’un veler de quatre pals amb seixanta turistes a bord, als mastodòntics creuers de més de 2000 passatgers.

Així i tot, com sempre, el plaer de navegar a vela, ha sigut cosa de les elits capitalistes.

sovintejant resiliència

Sovint, els amplis i llargs passejos d’arbres són prolongats oasis que t’allunyen de l’estretor de carrers i habitacles dels nuclis antics de pobles i ciutats.

 

tal vegada

 

Tal vegada aquell dia no tenies el dia. Tal vegada estaries emprenyat amb algú, però, pel distorsionat reflex de l’ull curiosament fora d’òrbita -i et juro que no he retocat res- tal vegada l’emprenyament el tenies amb tu mateix.

“a voluntat”: en la forma o en el temps que es vulgui. «Aquesta peça pot posar-se o treure's a voluntat».

Són aquelles utilitats amb el temps desgastades que, alhora, amb voluntat d’enyor es mantenen útils, sigui per barrar el pas sigui per no perdre el record.

 

renoi!

Renoi!, quin agradable ensurt, La Republicana penjada en un dels vells quartes de l’Esplanada del poble.

Renoi, si no fos pels moderns fanals de l’enllumenament, diria que el temps ha retrocedit fins abans dels 36.

Renoi!, quina decepció perquè resulta que el vermell damunt vermell fan morat i no, no és La Republicana, és la d'“ells”, La Constitucional, però, finalment també renoi, quina sort no haver de passar aquell malson dels avantpassats republicans que van viure el feixista cop d’estat.

 

de tradició i d’intrusisme

Si Gaspar, Melcior i Baltasar són els amos de la tradició, què cony han de deixar espai damunt la taula per l’intrús Pare Noel?