"de portes enfora": des de fora, sense conèixer íntimament l'assumpte

 

L’ombra dels pòrtics multiplicava l’espai fins al punt de donar vida al silenci d’aquells murs amb portes tancades de monacals cambres d’enigmàtics interiors.

de l’inacabable mercadeig marítim

 

Amb afany d’expandir-se en el negoci, així devia començar tot. D’un veler de quatre pals amb seixanta turistes a bord, als mastodòntics creuers de més de 2000 passatgers.

Així i tot, com sempre, el plaer de navegar a vela, ha sigut cosa de les elits capitalistes.

sovintejant resiliència

Sovint, els amplis i llargs passejos d’arbres són prolongats oasis que t’allunyen de l’estretor de carrers i habitacles dels nuclis antics de pobles i ciutats.

 

tal vegada

 

Tal vegada aquell dia no tenies el dia. Tal vegada estaries emprenyat amb algú, però, pel distorsionat reflex de l’ull curiosament fora d’òrbita -i et juro que no he retocat res- tal vegada l’emprenyament el tenies amb tu mateix.

“a voluntat”: en la forma o en el temps que es vulgui. «Aquesta peça pot posar-se o treure's a voluntat».

Són aquelles utilitats amb el temps desgastades que, alhora, amb voluntat d’enyor es mantenen útils, sigui per barrar el pas sigui per no perdre el record.

 

renoi!

Renoi!, quin agradable ensurt, La Republicana penjada en un dels vells quartes de l’Esplanada del poble.

Renoi, si no fos pels moderns fanals de l’enllumenament, diria que el temps ha retrocedit fins abans dels 36.

Renoi!, quina decepció perquè resulta que el vermell damunt vermell fan morat i no, no és La Republicana, és la d'“ells”, La Constitucional, però, finalment també renoi, quina sort no haver de passar aquell malson dels avantpassats republicans que van viure el feixista cop d’estat.

 

de tradició i d’intrusisme

Si Gaspar, Melcior i Baltasar són els amos de la tradició, què cony han de deixar espai damunt la taula per l’intrús Pare Noel?