de resplendors

Hi ha imaginàries o reals resplendors ressaltant irisades vivències com hi ha artificials flaixos destacant colors de la realitat.

 

analogia del destí

Ets tota una polida tortugassa que no és conseqüència de cap prolífera niuada d'ous sota la sorra de la platja. Tota tu, ets arena sentenciada a desfer-te a poc a poc, però, no passis pena perquè si fa no fa, les teves restes segurament, en la següent llevantada, acabin com el destí de verdaderes nounades tortuguetes, endinsant-se en la mar.

 

"ombres xineses": siluetes que es fan aparèixer sobre un mur o un teló blanc, com a espectacle i divertiment

Gràcies a una paret blanca, sol radiant i roba estesa, allò que més que un divertiment és una necessitat de bugada higiènica acaba sent un espectacle divertit.

 

ensarronant temperatura ambient

Heus ací una fotografia refrescant, tots els colors pertanyen a la categoria de freds.

 

l’endemà d’una festa patronal

Acabada la celebració de l'últim "Jaleo" de la tarda, la nit de gresca de la joventut un poc o mig engatada, acostuma a ser llarga, però, aquella colla que té sort de compartir el terra d'una cotxera encatifada de matalassos, ja saben que han de fer a mesura que es despertin, recollir-ho tot, deixar net i polit l'espai del cotxe que per uns dies dorm al ras i, sobretot, recollir, ordenar i deixar les vambes allí on més ventilada quedi la fortor de formatge que, tot i ser de diferents marques esportives, per una qüestió de glàndules sudorípares de procedència humana, acostumen a fer la mateixa ferum.

 

 

el cony de collaret

Fas cara d'emprenyat i qui no!, si t'han fotut un collaret antipuces massa estret, sense miraments de si et fot o no el tros sobrant que et penja pel costat. A més a més, com que ara som a primeres hores del matí, tant si no has tornat a casa com si acabes de sortir, l'enfarfec d'haver de suportar durant trenta dies o més, el cony de collaret, entenc que forçosament i comprensiblement justifiqui la cara de mala llet.

 

 

«molt soroll i poques nous»: es refereix a persones o coses que tenen molta aparença i poca importància

En més d’una ocasió, la interpretació de molts grafits podria ser aquesta: molt soroll (visual) i poques nous o, pipes de gira-sol.

 

són d'aquelles coses...,

És allò que saps pertany a una casualitat, però, voldries que fos un senyal. De cop i volta, d'un dia per altre, apareix una campaneta lila on mai, des de fa més de deu anys, n'havia crescut cap i, és aquí on comences a barrinar de qui i per què voldries que fos l'avís del senyal.

 

 

"anar-se'n a la posta": estar pròxim a pondre's el sol

Aquell retratat vermelló de cel ho deia tot. Miraves cap a l'oest en horari p.m. i, segurament, no sense ganes de sopar, eres conscient que aquell sol, fugint, cap a la posta, en pocs segons desapareixeria del tot.

 

 

ben peixat, temps d'esporgar i temps d'eixugar per quedar ben garrit

Sou dos d'aquells corbs marins dels quals cada dia la feina consisteix en recorre la costa o en mig d'una albufera, surar i cabussar per nodrir-vos i, un cop ben peixats, eixir damunt del sortint d'un escull lluny de la presència humana per, amb el bec remenant i picotejant el cos, fer desaparèixer emprenyadors paràsits i, un cop nets i esporgats, obrint les ales de bat a bat i cara de satisfacció, deixar pacientment eixugar el negre brillant plomall fins que tot sol quedi emplaçat damunt del cos.

 

 

ja quaranta-vuit anys tossudament alçats

De l'11 de setembre del 1976 al del 2024 i, l'independentisme català segueix tossudament alçat.

Res de concert econòmic "especial" i demés promeses entabanadores, i més democràcia autoritzant un referèndum per decidir amb un SI o un NO, si Catalunya vol ser una República independent.

 

"amigues i merles blanques, són dues coses rares": l'amistat fidel és un bé molt escàs i preuat

Des del mirador contemplen l'enrenou festiu de danses i costums populars tan semblants a les d'arrel pròpia. Són quatre d'aquelles si no bones, necessàries amigues que tens en terra estranya per no perdre els orígens fent, cada vespre, un tomb pel poble per airejar-se de bons o mals de cap de casa o de la feina tot saben que si són dissortats, ni que sigui per empatia sabran com reconfortar.

 

 

composició de lloc

La imatge correspon a una d'aquelles circumstàncies de lloc on la singularitat d'un punt de referència no només dificulta sinó que impedeix, perdre't la vista en l'horitzó.  

 

l'instin d'observar

Tu, com tota la colla de grans o petits felins, tens el costum d'estar-te al lloc instintiu de guaita, silent tranquil i elegantment pacient deixant només entreveure un subtil moviment de cap per mirar, amb condescendència, allò que, com ara, t'és indiferent, però, pobre d'aquell animaló que tu i els teus considereu satisfà l'ancestral instint de no passar fam perquè encara que aneu tips, ja pot fugir, cames ajudeu-me, cap al cau o amagatall més proper.

 

la importància d'estar damunt de l'aigua

Que la permanència de la boia de referència ben fermada suri, és tan important per qui navega, com saber la solidesa de la nau d'estar flotant.

 

 

diuen que

Diuen que qui va a Egipte visita les piràmides.

Diuen que qui va a la Xina, visita la gran muralla.

Diuen que qui va a Roma, visita el Colosseu.

Diuen que qui ve a Menorca, gairebé és poca la gent que ha visitat una Taula de les moltes que hi ha a l'illa.

 

"fil per randa" o "fil per agulla": amb tots els detalls, sense deixar res

Hi ha mitjans digitals de notícies, entrevistes, opinions..., oberts a comentaris dels lectors on cada una de la persona periodista, opinant o lectora, fil per randa s'esplaiarà detalladament intentant no deixar res pendent de teclejar damunt l'ordinador.