Tot i
agradar per un igual, hi ha persones que tenen força coneixença dels cavalls,
n'hi ha que en tenen una mica i hi ha qui gens ni mica, però, gràcies als
avenços tecnològics, fent una ràpida corredissa de dits damunt del teclat de
l'ordinador apareixerà a la pantalla no un sinó uns quants enllaços com aquest,
relatius a característiques dels equins on entre altra informació diu que en
qüestió nutritiva (si té la sort de tenir-ne a prop), pot estar-se 18 hores
pasturant pels prats.
La fredor del terra de granit realçava la sensació de tebior
de fulles en avançada fase caducant.
I és així com, a poc a poc, aquell boer del bestiar o
cobertís d’estris del camp només li va quedar suportar, amb dignitat, el desús
a què el condemnà un canvi generacional de guanyar-se la vida, tot esperant la
malura de l’enderroc o la guaridora restauració.
Del desmesurat luxe i tecnologia avançada dels velers que
competeixen en la Copa Amèrica d’enguany, motiu que fa bullir el Port de
Barcelona de glamur i Golden Visa a dojo, és saludable recordar la frase
minimalista del “menys és més”, si desitgem un món sostenible i, alhora, just
en la distribució de riqueses.
De Sant Joan a Ciutadella (24 de juny) a la Mare de Déu de
Gràcia a Maó (6 de setembre) teniu assegurada la feina en totes les festes
patronals de Menorca.
Genets amb burgesa elegant indumentària de quan la noblesa
remenava les cireres socials, us faran fer bots als Jaleos i corregudes
medievals, la mena d'exhibicionisme de destresa del qui duu les regnes, aquesta
mena de corretges que per obligada obediència de moviments, us foten dins la
boca.
Hi ha persones que, embogides per la saragata (algunes ben
hidratades de ginebra) com més gaudeixen és veient-vos treballar de valent
aquests dos mesos i escaig, però em consta que cada vegada en som més les que
de totes totes, preferim veure-us plàcidament passar el dia, lliures de
cotilles de flagell, deambulant plàcidament damunt la verdor de qualsevol tanca
reservada al pasturatge.
En cas de necessitat emocional, quantes vegades no
voldríem poder anar a aquell racó
cerebral on se suposa trobaríem, ordenadament penjats, els mentals lligams
creats.
Segons la dita dels bolets, quan una desmesurada
concentració de boies ens els recorden, gairebé, gràcies al refrany tenim
aclarida la sensació de rebuig perquè, fer-s'hi boies, a un lloc pot significar
la brutor.
Una de les coses que deu tenir fer-se monja de clausura és
deixar passar la vida rere textos convincents d'estar del cantó de la bondat, o
bé, en la convicció que tota bondat és una farsa, deixar-la passar sabent que
la maldat, fins i tot habita dins les quatre parets del convent.
Un sonorament visual silent vell grafit, fa memòria dels
nostrats "mai més", "on hem anat a parar" "ja ens
n'hem afartat" "ja n'hi ha prou"..., malgrat tot expressions
tantes vegades dites com poques vegades complides.
Segons com, donant importància al contingut d'un
enquadrament fotogràfic, s'està forjant el que Henri Cartier-Bresson deia que
era la fotografia, aturar el temps en una imatge.
La subtilesa, ni que sigui rovellada d'un filferro d'arç
impedint el pas, o avisa d'un perill o, senzillament, dona fe d'una de les mil
maneres d'exercir la repressió.
Pel camí de Torelló de Sant Climent, trobem una basílica
paleocristiana ben conservada, coneguda com la Basílica des Fornàs de Torelló.
Paradoxalment, el dibuix laberíntic del mosaic que fa de
sòl, sembla una premonició del que avui en dia són els camins de paret seca
observats des de l'aire, un enorme laberint que quan t'endinses per primera
vegada per un d'ells, si no és pels indicadors de llocs o els orientatius del
nom canviant del sender, et faries un embolic per tornar al lloc d'entrada.
Dia i nit, la paranoia que pateix el personatge del xistós
conte de Pere Calders, La Invasió Subtil, cada vegada més s'apodera de la
ciutadania que habita llocs declaradament turístics.
Tothom tem, sofreix i amoïna la subtil allau turística i més
quan clarament veu que el turista de creuer de curta estada, més penques que el
de llarga dels hotels, impunement, deixant només quatre perduts euros els pocs
que baixin del creuer, la resta de tripulants i tripulació, descaradament, com
aquell que se'n fot de tot, en un vist i no vist, només deixen fems i deixalles
acaparant, això sí, litres i litres d'aigua potable.
Són l'enemic, aviat ens ho prendran tot, fins la vida, no
tindrem temps d'escapolir-nos.
Com que desconec si en l'època talaiòtica, a ses illes
Balears existí el concepte del voluntariat, tot fa pensar que, com en l'Egipte
dels faraons, l'alta jerarquia social també utilitzaria l'esclavisme per dur a
terme la construcció dels monuments talaiòtics, alguns desapareguts i altres,
sobretot a Menorca, encara dempeus i ben conservats ni que sigui gràcies a
l'interès turístic.
Damunt del rocam del penya-segat, camuflat pels tons del
banyat i ordenat plomatge, sembles sentir més curiositat que inquietud en
observar tot allò que es mou o succeeix pel teu entorn.