generalitzada cursa de supervivència

Adaptant-vos a la velocitat de la barcassa de pesca, quina cridòria de xivarri que foteu barallant-vos entre vosaltres i tot per veure qui s'endú, cap a l'estómac, un bocí de les restes que no tenen sortida al mercat de consum llençat al mar.

Qui de prop pugui observar-vos s'adonarà que en algun o altre moment, competint entre vosaltres, a vegades demostreu destresa traient de l'aigua el vostre trofeu de pesca o, a vegades, força traça en fotre'l del bec d'una altra.

De fet, no feu res diferent d'allò que sovint succeeix en una llotja de peix perquè també, entre cridòries, existeix la competència per veure qui s'endurà el lot cap al seu comerç.

 

“nihil novi sub sole” (no hi ha res de nou sota el sol)

Des del primer segle de l'era cristiana, l'Homofòbia LGBT-fòbia o hetero sexisme, la Misogínia i les ganes religioses de controlar-ho tot, han estat latents sota la capa del sol, així i tot, per què se'ns fa estrany la divertida frase d'advertència "C'è già troppa 'frociaggine'" que l'actual progressista Papa ha dit als seus col·legues?..., ha dit res que no practiquessin o pensessin els seus antecessors quan tota persona sap el que "in saecula saeculorum" pensaran i lleialment practicaran, els successors del Papa Francesc, és a dir l'eterna l'obligació de no permetre res de nou sota el sol, amén.

 

regatar

No tenen volada d'ocell, no tenen nedada de peix, però si tenen piragua, rems i coordinades palades que els faria il·lusió, dins d'una suposada cursa de velocitat, pensar a quedar dels primers.

d'una global estructura repetitiva

Poca broma quan la biodiversitat autòctona pateix qualsevol mena d'invasió. 

És el cas que ha provocat la protesta ciutadana de 10.000 persones, recentment celebrada al poble d'Alaior (9012 habitants el 2018), la mateixa de tots els pobles de l'arxipèlag balear, on la població autòctona pateix les conseqüències de la -ni que sigui pacífica-invasió d'espècies de cultures diferents trastocant costums i valors socials adquirits, però malauradament en tractar-se del turisme, una qüestió especulativa i rendista dins del global sistema capitalista governant, mai dels mais, per apaivagar l'enuig autòcton, se'ls acudiria pensar allò de què la solució estava en el problema.

Nota d’afegit a la crisi:  Crece el «estrés turístico»: la población flotante expulsa a los residentes del centro

un bri de bones intencions

T'arrossegaves per terra, i amb la fulla de llimoner caiguda de més a prop m'atreveixo a deixar-te damunt del test de la marialluïsa perquè recuperis forces o, si més no, perquè facis el traspàs final, dignament, d'acord amb l'activitat des de sempre desenvolupada en vida.

 

la paradoxa

En temps no llunyà dins el transcurs de la nostra era, qui havia de dir, amb el 99% de les fonts públiques desaparegudes dels carrers de la ciutat, que un dia gràcies a la irrupció de transparents bòtils d'aigua de ves a saber quins zero o mil quilòmetres del seu aiguaneix, passaries a ser d'un útil, apaivagador de la sequedat de gola a un servible, però obsolet enginy, amb sort decoratiu o dissortadament arraconat.

 

“fruita del temps”: la pròpia de l'estació en què ens trobem o de què parlem

Imaginari diàleg inspirat en versos (1) d’Antonina Canyelles: De les dues, tu ets la grassoneta de blanc? -no ben bé perquè ara soc una vella grassoneta.

(1) Aquesta del capell

ets tu de petita?

Ja no.

 

premonició angèlica de qui va fer l'escultura

Dotat d'ales, sí, però com que vas ser esculpit atrapat de peus, l'escultor devia tenir el pressentiment de, si existissis, amb la doble moral dels "Popes" o “Gurus” de la teva fe, seria difícil  pensar que podries ser lliure per fer el bé.

 

 

la nehru i el seu temps

Que en fa de temps d'aquesta foto, tant que sobrepassa de llarg el mig segle; eren temps de quan l'esterilització a ningú li passava pel cap i fins i tot, els quatre veterinaris que hi havia no sabien gairebé res ni de felins ni de cans ni d'ocells casolans de companyia.

Eren temps de quant si quedàveu prenyades, si havia demanda pel barri o amistats, amb sort, de la gatada se salvaven els concertats per un cop ben alletats i espavilats, anar cap al nou destí a feinejar de companyia i distracció de criatures -o no tan criatures--, o pel control i cacera de rates, escarabats...

Eren temps de quan les restes dels àpats familiars eren la vostra menja, però si aquestes eren minses, sempre hi havia una reserva de menuts -tripes, fetge, perdiu...- reservats en un racó de la nevera fos de gel o elèctrica, comprats el dia d'anar a plaça.

 

del nosaltres això, nosaltres allò, al nosaltres, nosaltres, nosaltres...

 Segons com avui per a demà (i no cal llegir entre línies) les declaracions per carta a la ciutadania de l'Oriol Junqueras, a l'independentisme de soca-rel, ja fan més por que una pedregada.

“esclatar les flors” (les plantes, etc.): obrir-se les poncelles, treure flors

Sumant-se a l'encaix de la paret seca que rodeja la tanca i al de la barrera d'ullastre de la clàssica porta cotxera, la primavera té això, l'agosarat, vistós i en aquest cas lluminós groguenc, esclat de flors.

 

segadora, agarbadora i para de comptar

L’avançada tecnologia simplificant feines, no només s’acarnissa amb la pèrdua de llocs de feina, sinó que també fa caure en l’oblit frases fetes; un exemple es dona en definicions durant el maneig d’una de les activitats dedicades al conreu del camp:

“Segar a puny  o a manat”: segar agafant els brins amb la mà esquerra i tallant només els que es tenen agafats. “Segar a sarpeta”: arrancar el gra amb les mans, a grapades, quan és mal any i hi ha poques messes. “Segar acollat”: tallar la palla d'arròs quasi a coll de l'espiga, en un camp molt inundat i, segons les condicions econòmiques amb què els segadors es lloguen per a aquesta feina, es diu “segar a jornal” : si cobren a tant per dia i, si cobren a tant per feina feta, es diu “segar a preu fet” (or., occ.), a “estall” (val.) o a “escarada” (bal.).

 

a l’ovella almirall

Fa tant de temps de la foto que ja no recordo si vaig pensar que series l’ovella insígnia del ramat per mèrits propis o, per aquella “especial” deferència del pastor.

 

 

des d'abans ve la cosa

Diria que des de ben menuda tenia clar que des que neixes, nodrint-te, t'obliguen a participar en l'alegre o tràgic circ de la vida.

 

 

“a les vegades”: indica la repetició moderada, no freqüent, de l'acció o de l'esdeveniment.

És arxiconegut que a vegades la resposta no agrada perquè tal vegada la pregunta no era l'adient, però curiosament de vegades en fer-ne l'adequada, a segons qui tampoc li agrada.

 

la futilesa ve de lluny

La inutilitat formaria part dels concursos tipus "Eurovisió" o "eufòria" menys pels dels tinglats econòmics socials que alimenten els beneficis de lobbies a excepció d'aquells que tenen una sana finalitat altruista que defuig del consumisme de galindaina i frivolitat.

Ahir eren les revistes setmanals de moda o de premsa color rosa, avui dia és la televisió.

 

“aigua i sol, temps de cargol”: aquestes són les condicions ambientals que afavoreixen l'activitat del cargol

Com que duus permanentment al damunt la casa, tot fa pensar que després d'un parell de feiners dies de pluja, ara, fins que et roti, estaràs d'acampada.