Si tenir un ocell engabiat al balcó podríem dir que va
contra natura, tenir una palmera en un test, serà...
Per ses illes reps el nom de l'encapçalament i, gràcies a la
negror del teu plomall, ara per ara encara ets ben visible pels brancams de les
moreres, però quan prest la verdor d'abundants fulles els envaeixin, ja podràs
dissimular la teva presència facis o no facis el característic i alegre
xiulet-cant.
Conscient que pel centre de jardineria no has d'anar
masegant i ni tan sols tocant la gamma de plantes i flors exposades, t'adones
que, per poc que t'esforcis ja, només amb la vista, pots notar la gratificant
molsuda tebior dels pètals d'exòtics cactus de jardí.
Observant la situació vaig pitjar el disparador pensant com
sempre, si me’n recordo ja escriuré el que vull dir, però ara, gairebé
com sempre, ja no sé què és el que volia dir.
Sembla mentida que siguem capaces d’entendrir-nos si us
veiem pasturant i indiferents quan torcejats i cuinats formeu part dels
nutrients de la nostra alimentació.
Sembla mentida la capacitat de cinisme existent entre qui us
duu a l'escorxador fins a arribar a qui engoleix la vostra carn.
De sempre el mar, però vist amb el pes dels anys al damunt,
aquell record d'haver anat a la mar i nedar-la, garanteix que ja no hi haurà
cap destorb per fantasiejar de tornar a fer-ho.
La casa era gran. La casa estava deshabitada i segurament
també buida, però no abandonada, estances i racons plens de sorolls i silencis s’encarregaven
d’habitar-la.
Ahir, com qui no vol la cosa, entrava i s'amarrava al port
de Maó en forma de fragata de l'OTAN, una de les dianes o blanc de tir concret,
precís i perfecte per l'encert de l'existent bestiari de míssils i drons de
l'activitat bèl·lica mundial.
Desgraciats ells i, tanmateix, desgraciada, però indignada,
la població.
“Ha brotado esta planta en mi jardín, Google no me la
identifica... Alguien sabe decirme qué es?” Aquest és el text amb què t'han
penjat al Facebook tota la vida; els has ben bé enredat i no només als de casa,
doncs, alguns comentaris com: “Es una " gatopus apoyatus", no da
flor pero adorna” o,“Felinus maximus , perfecto para decorar y también
cómo atrapa moscas”, anaven en el mateix sentit de pensar que eres de la
família dels vegetals, però tu estigues tranquil que jo, seguint el teu joc,
mai revelaré a ningú que ets l'estimat moix de la casa.
En un rampell de coherència amb el seu tarannà i coneixedora
de la dita popular, la persona responsable d'urbanisme de la ciutat,
segurament, explícitament i enèrgicament ordenaria al departament d'obres del
municipi, la col·locació de llambordes formant un cèrcol dins la zona de
vianants del mirador al port a veure si així, en trepitjar-les, fleumes i
menfotistes se'ls encomanava res del poder de la rotllana d'aquell sòl.
A l'interior de les catedrals catòliques trobem l'oferta
d'espais acollidors per l'oració -o la pluja- amb representació d'imatges de
santes o sants plasmant el tipus de martiri sofert o fet diví elaborat i, a
l'exterior la contraoferta, d'espais desacollidors en cas de pluja però
desinhibidors en cas de descreença, de gàrgoles amb forma de persones o animals
de faula pagana.
La natura acostuma a tenir mil i un exemples de visuals
silents crits indicadors de la coratgia necessària per sobreviure continuant
creixent..., o així ho fan palès els cactus furcraea selloana del
passeig.
Lliscant-te per damunt l'aigua anaves tan eixerit que vaig
voler fotografiar el teu estilitzat clatell, però, patapam!, decidires alçar el
vol.
La popular dita té raó, però sovint, en absència de boscúria,
la presència d'un solitari arbre en situacions poc o molt importants, deixa
percebre la bella -o cruel- realitat.
Eus aquí, traient cap, l'ocult existent rere la descurosa
clàssica façana victoriana, la bellesa d'un deixat pati o la d'un assilvestrat
jardí.