figa de maó, primera i segona definició

Per solitari per eixerit i per descaradament carmesí, pel tranquil camí rural de paret seca, no et repenses ni un segon a fotografiar el fruit de la figuera de moro.
Després, rebuscant per Internet per omplir l'apunt d'avui, la mandra i la incapacitat de millorar res, fan que opti per tirar pel dret i, així:
Primera definició al DCVB: 2. Figa de moro (Gir., Barc., Tarr., Mall., Men.), o figa de punxa (Tarr.), o figa d'India (Camp de Tarr., Priorat, Eiv., Alg.), o figa de pala (Ribera d'Ebre, Cast., Val., Al.), o figa palera (val.), o figa de pic (Eiv.), o figa de Maó (Rosselló): fruit de la planta cactàcia Cactus opuntia, de forma oblonga, de color vermellós quan és madura, i amb la pell armada de moltes punxes; cast. higo chumbo. El temps tot ho madura poch a poch, com les figues de pala, Martí G., Tip. mod. ii, 319. Per contraposició a les figues de moro, en menorquí es diu figues de cristià a totes les varietats de figues de l'arbre Ficus carica, descrites en l'accepció.
Segona definició, la trobada al bloc d’Amics arbres – Arbres amics, amb l'interessant i excel•lent informació d'aquest peculiar cactus on un dels autors de l'equip del bloc, Joan Vicenç, ens alliçona de curiositats com aquesta "He sentit contar que a l'ermita de Betlem d'Artà, cada any per Nadal el bisbe de Mallorca hi era convidat a dinar. Com a fruita els ermitans oferien un gran plat de figues de moro que feien mengera. Com era que dins aquells dies d'hivern podien comptar amb aquella fruita d'estiu? Segons me contaren els mateixos ermitans, tallaven les pales plenes de figues, verdes però no massa, i les penjaven a un soterrani totalment fosc i molt sec, que mantenia una temperatura fresca durant tot l'any, d'aquesta manera, les pales de figues de moro maduraven molt a poc a poc sense els estímuls que les feia madurar normalment: la calor i la llum."