Els grafits literals tenen que, de cop i volta, t’aclareixen
allò que fins ara no hi havies caigut.
Segons el ratxejar del vent, els retorns del mar damunt dels
esculls és calmós, serè o, és embogit i abraonat, tanmateix, segons la vital
garbellada força de voluntat, el retorn de les vivències als invisibles esculls
de la ment, també.
Tot fa pensar que devia ser una d’aquelles agradables passejades on seiem contemplant-nos el plaer de contemplar.
A Menorca a més de l’estil minimalista de talaiòtiques
“taules”, estan les parets nord de les antigues cases pairals oferint un primer
pla d’absolut emblanquinat marès trencat, només, pel característic diminut
“ventanuco” sempre, a poca distància, del també minimal estil del fumeral.
(1) Art minimalista
Fins i tot, a crits, el silenci de l’albada temptava la
necessitat d’enregistrar el fenomen atmosfèric rogent del llevant illenc.
Enguany diuen que hi ha la possibilitat que fins i tot a “sa
roqueta” dels núvols caigui la neu, però per si de cas, no, sempre podem
recuperar el fet cercant aquella instantània d'un dels clixés de l’analògica
càmera fotogràfica emprada abans de conèixer, no només les digitals sinó que
també la realitat de l’escalfament global.
La casa principal del predi fa temps que, reformada, té
llicència turística, i diuen que per la residència del poble, l’antiga
missatgera sovint reviu que el plaer d’anar a cercar els ous en aquell racó del
boer (ara convertit en un apartament de convidats) la va alimentar tant o més
que consumir-los a taula.