“uns tenen la fama i altres carden la llana”

Si bé el calaix d’un sastre s’endú la fama de contenir de manera caòtica i desordenada tota mena d’objectes necessaris per exercir la professió, a vegades apareix l’exemple de com algú, sigui arader, fuster o ebenista, carda la llana.

 

de llegats talaiòtics

Pedres pesants damunt pedres deixant el llenguatge d’enigmàtiques silencioses veus.

 

 

«el pensament no para mai»

Aquella paret d’un cel obert de l’eixample, feia pensar la monotonia que sovint tenen aquells fugissers pensaments.

 

 

d’un esplugabous damunt d’una vaca menorquina

D’arrel viquipedista, anem per parts: De tu, vaca estirada damunt l’herba, diuen que en l’època talaiòtica ja formaves part la fauna illenca i la teva cria de boví s'ha mantingut a Menorca al llarg del temps amb totes les cultures que hi han passat, fenícia, grega, romana, musulmana, catalana, britànica, francesa, espanyola, etc., déu-n'hi-do!, però ara, gràcies al fet que disposes d’una Associació de Ramaders, sembla que el futur de permanència a l’illa, l’hagis de tenir garantit.

De tu, esplugabous, se’t caracteritza per ser qui ha experimentat un dels creixements més ràpids naturals de qualsevol espècie d'ocell, i, segurament, com en el moment de captar la imatge, no només estàs enfeinat en cercar l’aliment de paparres o puces de la vaca sinó que, de tant en tant, se’t presenta la feinada de l’auto expurgació per estar net i polit.

 

quan reciclar era aprofitar

Veient la imatge, soc de l’època que recordo veure collir llosques de cigar per treure'n el tabac no fumat per obtenir quatre rals venent-lo com a picada assortida per fer-ne nous cigars i, tanmateix, soc de l’època de quan el joc de la corda que era el de “la Barqueta” aquell que necessita la llargària considerable d’una corda que sovint era aconseguida gràcies a la unió d’excedents trossos trobats o regalats.

 

l’“ambosta”: les dues mans juntes formant clot en disposició de rebre qualque cosa

Es fa difícil gestionar la ràbia davant el bel·licós genocidi perpetrat pel govern israelià al poble palestí deixant inesborrables imatges de la seva expulsió del territori i les de mans desesperades per rebre ajuda per apaivagar la fam.

 

“a bodes em convides!”: ho diu aquell a qui proposen de fer una cosa que li ve molt de gust

Per l’antiguitat, aquell veler si feia de bon veure solcant les aigües del llarguerut port de Maó, encara feia més goig l’implícit repte de facilitar l’oportunitat de poder fotografiar-lo.