L’esplendor del raig solar entrant per l’escletxa de
l’angost pas d’un indret de la pedrera fins a estavellar-se al sòl que
trepitges, s’esdevé enllaç obligat per saber coses del passat de l’ofici de
pedraire, i així, ennoblint-lo, trobem
dins la xarxa d'internet: La pedrera de Santa Ponça, història viva de
les tècniques d’extracció.
Ja s’acosta el negoci dels floristes de treure suc en la
venda d’artístiques palmes guarnides, de sobris i estilitzats palmons o dels
generosos rams de llorer, sacsejats respectivament, per criatures i majors
durant la catòlica celebració del Diumenge de Rams, però si bé la tradició de
penjar la palma o el palmó al balcó -de la família que en tenia- és un fet que
ha desaparegut a les grans urbs, tractant-se del llorer, continua el costum de
penjar-lo rere la porta d’entrada o en un racó de la casa i, més que per la
superstició d’allunyar catàstrofes meteorològiques, ja fa segles que la saviesa
popular utilitza les fulles per condimentar guisats sobretot els estofats.
No cal posar portes al camp, però si cal fer-ho per
intimidar, existeixen infinitat de barreres que poden ser d’un monòton industrial
escacat de ferro o, d'intrínseca amorosa confecció de fusta d'ullastre com les
que fan els mestres d’atxa menorquins dedicats a mantenir la
tradició.
Pujant o baixant per la muntanya, pel montanyí o, lliscant
per l’enrajolat del poble arrossegant el pes de la closca de ca teva, no
t’oblidis, caragol, de lluir les sinuoses banyes que, a l’hora d’afavorir-te,
són motiu per entretenir musicalment criatures i majors.
De tant en tant el sorollós enrenou de l’enderrossall és
l'únic capaç de trencar l’ordenat silenci de la paret seca.
Nota...: "En la societat d'avui, el Primer Món té a
veure amb els països que tenen les economies més avançades, una gran influència
mundial i alts estàndards de vida juntament amb els millors avenços en
tecnologia i desenvolupament humà. D'altra banda, les Nacions Unides defineixen
el Primer Món en base al Producte Nacional Brut (PNB) o l'Interior Brut
(PIB)"...
Ferint-te, devia ser la precisió d’un llamp caigut damunt la
base del tronc; més tard violentes ventades s'encarregarien d’afeblir-te tant,
el lligam de les arrels amb la capçada, que obligaren l’emblemàtica copada just
a l’alçada que et permet continuar l'existència a tocar de la Taula que ara,
sense el teu característic gegantí referent d’ullastre acaparador d'escena, ha
quedat, solitària, com la diva pètria del recinte talaiòtic.