Estàveu en un plàcid lloc de la pastura “mesetaria”
destinats, segons versos de Pere Quart (1), a ser màrtirs nacionals gràcies a
la pràctica del cruent espectacle nacional de la tauromàquia.
Tu, també algun dia, aniries a parar a l’arenós sòl
d’una rodona plaça de toros plena d'espectadors àvids de veure com uns
botxins embotits dins d’uns “trajes de luces”, d’enlluernadora fantasia,
sensuals, eròtics..., t’anaven minvant les forces fins a acabar-te la vida
sense adonar-se que, intentant humiliar-te la bravesa, ells, augmentaven la
tinença d'irracional covardia humana dels dèspotes.
(1) Non, non,
vine son!
Dorm petit, la mare et bressa,
cal que creixis ben de pressa;
fes-te fort
per la mort!
¿Seràs brau
o de pau?
¿Seràs carn d'escorxador
o màrtir nacional?
Tant se val!
Per un bou
tot és prou.
Ara els somnis, vedelló.
Non, non,
vine son!
