Els talaiòtics, construint assentaments sòlids treballant la
pedra per formar poblats, van ser primerencs en assegurar-se que l’esdevenidor
no borres la seva petja dins la història arquitectònica de la humanitat.
Els talaiòtics, construint assentaments sòlids treballant la
pedra per formar poblats, van ser primerencs en assegurar-se que l’esdevenidor
no borres la seva petja dins la història arquitectònica de la humanitat.
Visualitzant el temps retingut en una imatge, t’ajuda a
comprendre el perquè quan ni carnavalades del temps, o no, no et fan el
pes, sempre t'has de preparar per les que vindran.
De tenir ànima, tal vegada més d’un iot en creuar-se amb la
modesta barca, envegi la sort que té d'estalviar-se l’estupidesa de la
tripulació i passatgers que ell ha d’aguantar.
Dins la fredor del nuvolat matí, la desafiant silueta
d’aquell avet empenyia a fer la foto i, mentre feia anar el zoom, tu, desafiant
amb el vol silent de gavina matutina,
vas aparèixer dins l’enquadra del visor sense amagar la intenció de ser
protagonista mentre no escoltessis el “clic” del disparador.
A la tardor, època de caiguda de les fulles, la seva llei de
vida no fa distincions entre les longeves i les que encara repuntaven.
Camines damunt l’arena d’una platja després que un petit
temporal l’ha omplert de conquilles i creus que estàs en un indret paradisíac
fins que el record d’una notícia et fa tocar de peus a terra i saps que
l’indret on et trobes, gràcies a la presència de microplàstics, és una merda.
La notícia en aquest enllaç, i un tast del que diu per qui
vulgui saber-ne més: “Les platges catalanes –particularment les del Camp de
Tarragona i les de Menorca– fa anys que acumulen centenars de milions de bocins
de plàstic, segons que denuncien organitzacions ecologistes del país. És una
crisi ecològica que, durant anys, s’ha cuit a foc lent amb la inacció de les
autoritats, però que no ha estat fins ara que s’ha posat en relleu.” I en
mig de la informació un enllaç on Esperança Camps entrevista al tècnic de medi marí del GOB a Menorca, que analitza les
conseqüències d’un augment persistent de la temperatura de l’aigua de la mar.
Si fem cas de les llegendes, conscient que el significat de
la posició d’una ferradura en forma d’U vol dir demanar protecció, però
si allò que es vol són doblers i sort s’ha de col·locar puntes avall, qui va
penjar les ferradures a l’aire d’un menut finestral reixat, amb el temps
devia o, morirà prest, però sortosament,
carregat de diners.