... i la tradició venia de lluny

Era aquell temps de, nascuda dona i camperola, sofrir el doble estigma d’haver d'agranar l’interior i exterior de la casa i els voltants i terreny de l’era.

 

de ciència certa

Segurament, com que fotografiar pel cantó més adient o atractiu l’esforç de manipular l’àncora, el xicot va sortir de cul que, tanmateix, també era joliu.

 

 

“veure el punt”: adonar-se de petits detalls

De tota la vida l’àvia sabia que, per assimilar els mals majors, fer punt de ganxet li feia veure clar els petits detalls.

“allà al blau de la mar”: medi llunyà i hostil per als terrestres

Si pels terrestres, allà a la ratlleta de la mar, a l’horitzó, vol dir que poden trobar-se entrebancs de mal pair, per a tu, contemplant les aigües blaves del port de Maó per un forat de la barana de marès, ja et serveix per fer-te càrrec del mateix cangueli.

 

 

“en temps primer”: antigament, fa molt de temps

Arqueòlegs, tal vegada més, però sí no, gràcies a ells, amb els jaciments arcaics sovint s’estableix la mena de diàleg mut imaginari amb com eren les persones i l’entorn social d’aquella civilització ancestral.

 

 

la reverberació solar

 

És aquell permanent acte reflex dins l’albufera puntualment alterat per l’ocasional i calmós trànsit natatori de les aus que l’habiten.

dues voltes de rellotge

Diuen que cada dia del primer al darrer raig de sol, a qualsevol lloc dels llevants i ponents del món, és l’angoixa sense límits la que supera la noció d’infinita felicitat.