jugueta per a Ítacs del futur

Tu, amb la figura d’un enfurismat pas al galop, enganxat damunt d’un balancí, vas ser ideat amb la intenció que així fos més creïble galopar cap a l’imaginari aventurer de criatures, sobretot de les més crescudes per allò d’estalviar-se la cantarella (1) d’un major que els indiqui a on han d’anar si, ja tenen edat per imaginar les Ítaques del demà.

 (1) Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un formatget, per dinar, per sopar, per a la Laia no n'hi haurà!. Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet, comprarem un panellet, per dinar, per sopar, per a l'Àlex no n'hi haurà!    

 

l'està “a tocar” i el conformisme equidistant

Els grafits amb imatges de protesta mostrant l'indigne de la condició humana dirigida a fets de l’extrema i ultradreta, també tenen la capacitat de denunciar aquella equidistància còmplice de permissivitat que ens fa el temor d'involucrar-nos per no ser l’objectiu dels que cada dia tenen més poder de fer anar l’engranatge capaç de regir el destí de la humanitat.  

 

 

“conèixer ses mates que fan llentiscle”: ser molt perspicaç o experimentat, conèixer el que és bo i el que és dolent

Les persones expertes en el coneixement de la flora i fauna de l’entorn, tot d’una, instruïdes com són, saben els noms i propietats dels fruits de cada arbust o matoll; les que no, dissimulant la ignorància, ens va bé quedar-nos amb saber que els fruits acolorits suavitzen l’ aspror del camí de paret seca. 

 

de sensacions monòtones

L'una, la melodia sincopada del Bolero de Ravel, acostuma a ser carregosa, pesada; l’altra, la del ric, ric, ric del grill, gairebé sempre jocosa, divertida i, la visual trobada pel camp, pati o jardí, de totes totes, sempre curiosa, pintoresca... 

en un tres i un no res...

… Això mateix, en un tres i un no res, silent, amb cara de murri, plomall i llenguatge corporal anxovat, tot fa pensar que intentes agafar el ritme d’aclimatar-te a la frescor de la tardor, per així passar el tràngol del qual encara s’espera podria -ni que siguin quatre dies- ser l’hivern d’enguany.

 

 

refer, tornar a fer allò que s'havia desfet

Aquell trenc del pedrot gros, encara feia més sospitosa l’acció de refer un voluntariós, però també barroer redreç, d’un dels tants enderrocs que els talaiots -com les èpoques històriques- pateixen en els temps.

 

 

la volubilitat de l’estat d’ànim

Ei!, vigileu, el got mig ple només vol dir que algú ja s’ha fotut la meitat del líquid.

Ei!, molt de compte, no badeu i prepareu-vos perquè quan la resta desapareix-hi, adeu, eufòria i, hola, depressió.