dilluns, 15 de febrer de 2016

muriel casals i couturier (avinyó, provença, 6 -4-1945 - barcelona, 14-2-2016)

L'absència de La Muriel, no ens privarà de veure-la, a partir d’ara també, en tots els actes de crida col•lectiva promoguts per la gent del seu mateix projecte social i polític. Ella ja forma part d’aquelles personalitats públiques tocades per la vareta de la modèstia que deixen un  llegat humà de concòrdia on la vanitat i la supèrbia no hi tenen cabuda.
De fora estant, La Muriel i la Carme, d’ençà de les primeres mobilitzacions, formaven un sòlid tàndem representatiu d’aquella intuïció femenina carregada de prudència, lluita, intel•ligència alhora que saviesa, condicions avaladores del fet que això de la Catalunya independent i republicana, amb elles, arrossegant integrants i simpatitzants de les entitats que representaven, ja era un inqüestionable fet.
Quan la Carme va ser nomenada presidenta del Parlament, el seu càrrec va donar solidesa a un dels puntals de la causa, tanmateix La Muriel, donada la circumstància del pas al costat del President Mas, mereixia ser-ne el sòlid puntal de la Generalitat, com així esperaven (esperàvem), més d’alguna persona i ho seguirem fent perquè en un futur ja independent, ni que sigui a títol pòstum això sigui possible, tot sabent que a nosaltres, el poble, ens alegraria i, ella, dins l’univers del no-res o del tot, lliure de fer més deures ben fets, de ben segur que, amb un somriure, també.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada