dijous, 27 de desembre de 2012

fal·làcia

                                                         carrer progrés al barri de gràcia


La nevada del 62 a Barcelona, un reportatge entranyable, un recull d'imatges memorable i d'opinions, algunes, ai l’ast! però, dels benestants de l’eixample. Així doncs com sempre la història també s’ha enregistrat pels vencedors, en aquest cas però els autors han estat els invictes econòmicament parlant de l’època i que conformaven la majoria de ciutadans que, no és que callessin, sinó que es mostraven muts del tot davant les injustícies i atropellaments franquista per allò de conservar la feina o privilegis d'un negoci emergent.
Això ve al cas perquè els del “temps de neu” de tv3, haurien de saber que en la Barcelona dels 60 els nuclis de barraquisme eren presents i, com ara en el cas de barraquisme vertical, també silenciats. No és el mateix 60 centímetres de neu a l’eixample que al nucli de la Perona o Montjuïc o als barris limítrofes de l’encertat centre urbà denominat pla Cerdà, que són antics pobles o vil·les de carrers estrets i portalades grans.
Però clar, als barris i barraques ¿qui tenia filmadora super 8?, i en tot cas,¿ qui podia permetre’s el luxe d'entretenir-se filmant? Per això els del “temps de neu”no deurien  tenir constància de que en aquesta també Barcelona, molta gent no va poder sortir de casa perquè les gruixudes portes de fusta no es van poder obrir fins que l’enginy del veïnat unit organitzava la sortida pels balcons dels més àgils i forts de la família a fi i efecte de localitzar les tapadores del clavegueram públic, obrir-les i iniciar una popular crema de mobles vells o fustes encara sense destí de les que hi ha sempre en tallers petits, amb l’objectiu de fondre la neu-gel acumulada. Tampoc deurien de tenir constància de que en la majoria de pisos sota terrat dels barris obrers, si les goteres eren pa de cada dia els dies de pluja, com hagués estat els dies posteriors a la nevada si uns i altres, fent panys i mànigues oblidant-se d'enemistats entre veïns no passessin full i junts fessin les tasques de treure’s del damunt l’angoixant neu-gel del terrat.
Si aquesta Barcelona de disseny, avui patís un altre gran nevada, segurament les conseqüències serien les mateixes o pitjor, ufanosos els ciutadans obliden que el barraquisme vertical encara existeix amb l’afegit del mal crònic d'aluminosi o construcció seriada de baix cost. Ah! i també aquells fatxendes que guardin a l’armari un bon equip per anar a esquiar, també sortirien a les grans avingudes per lluir la seva destresa damunt dels esquís oblidant-se, o el que es pitjor sense preocupar-los gens si altres les estan passant putes.

1 comentari:

  1. Lo que no surt a sa tele no existeix. Aquesta és sa " realitat ".

    ResponElimina