La
nevada del 62 a Barcelona, un reportatge entranyable, un recull d'imatges memorable i d'opinions, algunes, ai l’ast! però,
dels benestants de l’eixample. Així doncs com sempre la història
també s’ha enregistrat pels vencedors, en aquest cas però els
autors han estat els invictes econòmicament parlant de l’època i
que conformaven la majoria de ciutadans que, no és que callessin,
sinó que es mostraven muts del tot davant les injustícies i
atropellaments franquista per allò de conservar la feina o
privilegis d'un negoci emergent.
Això
ve al cas perquè els del “temps de neu” de tv3, haurien de saber
que en la Barcelona dels 60 els nuclis de barraquisme eren presents
i, com ara en el cas de barraquisme vertical, també silenciats. No
és el mateix 60 centímetres de neu a l’eixample que al nucli de
la Perona o Montjuïc o als barris limítrofes de l’encertat centre
urbà denominat pla Cerdà, que són antics pobles o vil·les de
carrers estrets i portalades grans.
Però
clar, als barris i barraques ¿qui tenia filmadora super 8?, i en tot
cas,¿ qui podia permetre’s el luxe d'entretenir-se filmant? Per
això els del “temps de neu”no deurien tenir constància de que
en aquesta també Barcelona, molta gent no va poder sortir de casa
perquè les gruixudes portes de fusta no es van poder obrir fins que
l’enginy del veïnat unit organitzava la sortida pels balcons dels
més àgils i forts de la família a fi i efecte de localitzar les
tapadores del clavegueram públic, obrir-les i iniciar una popular
crema de mobles vells o fustes encara sense destí de les que hi ha
sempre en tallers petits, amb l’objectiu de fondre la neu-gel
acumulada. Tampoc deurien de tenir constància de que en la majoria
de pisos sota terrat dels barris obrers, si les goteres eren pa de
cada dia els dies de pluja, com hagués estat els dies posteriors a
la nevada si uns i altres, fent panys i mànigues oblidant-se d'enemistats entre veïns no passessin full i junts fessin les
tasques de treure’s del damunt l’angoixant neu-gel del terrat.
Si
aquesta Barcelona de
disseny, avui patís un altre gran nevada, segurament les
conseqüències serien les mateixes o pitjor, ufanosos els ciutadans
obliden que el barraquisme vertical encara existeix amb l’afegit
del mal crònic d'aluminosi o construcció seriada de baix cost.
Ah! i també aquells fatxendes que guardin a l’armari un bon equip
per anar a esquiar, també sortirien a les grans avingudes per lluir
la seva destresa damunt dels esquís oblidant-se, o el que es pitjor
sense preocupar-los gens si altres les estan passant putes.
Lo que no surt a sa tele no existeix. Aquesta és sa " realitat ".
ResponElimina