dimarts, 6 de març de 2018

de llums i foscors

L’apunt d’avui el motiven els versos d’Antonina Canyelles:

Com que sempre he viscut
en territori enemic,
he après que la fosca
no és la llum a l'inrevés.

En la foscor de la memòria, el record de la grisor feixista dels carrers de la Barcelona de mitjans del segle XX m'acompanyaran fins que pugui raonar i ara, malauradament ja s'hi afegeixen les imatges d'espurnes feixistes i neonazis de principis del XXI que apareixen pels mitjans de comunicació, tolerades i aplaudides pels poders fàctics de l'Estat Espanyol.
En la llum de la memòria, les imatges il•luminant carrers i places d'arreu del Principat onzes de setembre reivindicatius pel dret a decidir i la força de la ciutadania defensant i omplint urnes l'1-O juntament amb les estratègies de lluita democràtica contra l'existència novament de presos polítics i polítics a l'exili per restituir el legítim Govern de Catalunya arrabassat pel 155, continuen validant el sac del llegat democràtic i republicà dels avantpassats que moltes persones dúiem a mitjans del segle XX.
Tanmateix però, el camí cap a la independència tal vegada serà tan llarg com la feixuga agonia del sempitern règim antidemocràtic i autoritari dels borbons i feixistes de torn.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada