dilluns, 16 de maig de 2016

la incerta glòria i la celeste estança (1)

Un riure sonor et fa apropar a la barana del mirador i, contemplant l’escena encomanant-te un somriure, la imaginació t’ajuda a inventar el diàleg de les tres dones i un home de l’Imserso del país o de l’estranger que són les protagonistes i així creus que potser la que gesticula fent esclatar rialles, està explicant aquell acudit tanmateix nacional i internacional i tan vell que diu:
- Ens coneixem des de la infància i n'hem passat de bones i dolentes, malauradament dues ja hem enviudat, els nostres marits ara estan al cel, i nosaltres  a la glòria. 
(1) encapçalament pensant en Joan Sales

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada